L'Institut Valencià d'Oncologia (IVO) ha estat i és una institució exemplar i molt volguda a la Comunitat Valenciana des del seu naixement el 1978. Però en els últims anys la vinculació política d'un dels seus cognoms fundadors i els seus enfrontaments -econòmics, majoritàriament- amb la Generalitat, el seu únic proveïdor, han provocat grans tensions en el seu òrgan de direcció. Fins a cinc patrons han abandonat el màxim òrgan o han estat convidats a marxar els últims cinc anys.
Els problemes interns en l'IVO van començar quan el seu director general entre 2007-2012 i des de juny del 2017 a l'actualitat i nét del fundador, Manuel Llombart Fuertes, va decidir passar-se al món de la política amb el Partit Popular en acceptar ser conseller de Sanitat en el Consell d'Alberto Fabra. Des d'aquesta data, aquest salt a la política i escandalosos casos de nepotisme en una entitat sense ànim de lucre que solament ingressa diners de la Generalitat han provocat la sortida de la direcció dels que han criticat aqueixes situacions.
Manuel Llombart, el sou del qual com a director general de l'IVO ronda els 300.000 euros (serà difícil que algun oncòleg de la sanitat pública valenciana s'acoste a la meitat d'aquests emoluments), va donar en pas a la política el 2012. La seua eixida va ser gratificada amb 175.000 euros, més del 50 % de sou anual, i amb la promesa en privat que anava a solucionar els problemes de retards en els pagaments que la Generalitat tenia amb l'IVO a causa de la crisi econòmica. Aquest dia, Llombart va canviar de cadira en la taula de negociació, però no la va abandonar.
El seu salt a la política li va costar una dinerada posat que el sou de conseller no arriba als 70.000 euros anuals. Fonts coneixedores de la seua eixida expliquen que aquesta pèrdua d'emoluments en l'economia familiar la va suplir amb la gratificació i amb la contractació de la seua dona, Cristina Bordils, com a adjunta a la direcció financera. La nova directiva va passar a cobrar uns 120.000 euros, segons va explicar el periodista Xavier Ribera en la seua columna dominical en el diari Levante-EMV. Aquesta contractació sense justificació tècnica i la significació política van fer saltar el patronat que va acabar amb la eixida de dos històrics patrons, Vicente Simó Sendra i José María del Rivero Zardoya.
Després del seu pas per la Conselleria de Sanitat (desembre 2012 a juny 2015), Manuel Llombart va tornar a l'IVO, encara que no com a director general sinó amb un càrrec a l'àrea d'expansió internacional per passar els dos anys en guaret que exigeix la Llei d'Incompatibilitats. Llombart va tornar a la direcció general de l'IVO a la fi de juny del 2017. Malgrat el retorn al seu estatus i encara que s'havia venut al patronat com una decisió transitòria, la dona de l'exconseller de Sanitat continua en el seu lloc directiu en l'IVO, on mai no havia treballat fins al seu desembarcament el 2012.
Però l'esposa de Manuel Llombart Fuertes no és l'única del clan de la família fundadora que ha aconseguit guanyar-se la vida en una fundació que té els seus ingresos íntegres de la Generalitat (entre 60 i 90 milions anuals). Un altre fill del fundador, Antonio Llombart Bosch, és el president de la Fundació IVO. Nou membres del clan Llombart i nombrosos amics de la família –amb fills ocupats en l'IVO– formen part dels òrgans de direcció i han treballat en l'institut mèdic. Hui segueix en nòmina, a més de la seua dona, el germà del director general, Carlos Llombart Fuertes.
Però sembla ser que l'ambició de Manuel Llombart no ha acabat amb el seu retorn a la direcció de l'IVO. Des del seu nomenament -els dos anys anteriors en guaret realitzava de facto la direcció- el conflicte amb la Conselleria de Sanitat s'ha aguditzat. Els motius, perquè el departament que dirigeix Carmen Montón ha volgut posar ordre en una concessió que tots els anys facturava entre vint i trenta milions més dels estipulats per contracte.
Aquesta tensió amb el Consell d'esquerres li ha servit per tornar a la primera línia mediàtica i política. I ja es torna a deixar vore en actes de partit o vinculats al PP, com la recent visita de l'expresident del Govern José María Aznar. Amb els candidats populars encara en l'aire per a València i la Generalitat, es postularà Manuel Llombart a liderar als conservadors valencians?