El masclisme és una fàbrica d’homes trencats. Si els valors de la masculinitat hegemònica tradicional –els que enalteixen el model de ‘mascle alfa’– constituïren una màquina, seria com una trituradora emocional per als mateixos que la construeixen.
Els homes la identitat masculina dels quals ha sigut conformada sobre la base dels rols de gènere tradicionals senten més pressió en els aspectes de la vida que es relacionen amb la salut mental i el benestar emocional. Senten més pressió per a tindre èxit en la faena, amagar la tristor o l’ansietat, ser bo practicant sexe, ser físicament atractiu, consumir alcohol o altres substàncies en contextos d’oci i usar la violència per a defensar la seua reputació. El mateix model que els situa en una posició de poder respecte de les dones és alhora un parany per a ells.
Les conclusions parteixen d’un estudi del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació FAD Joventut, finançat per l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), que analitza com ha canviat la percepció de la masculinitat entre els joves a la Comunitat Valenciana. L’informe utilitza la metàfora de la “caixa de la masculinitat”, un concepte analític per a explicar el grau de proximitat o llunyania de les persones joves amb la visió més tradicional i conservadora de la masculinitat. Dins de la caixa un s’alinea amb els rols tradicionals; fora, els rebutja. La metàfora al·ludeix a un conjunt de creences i valors, estereotips i prejudicis transmesos per la família, l’entorn social, els mitjans de comunicació i altres agents de socialització, tenint en compte el context patriarcal.
L’estudi apunta que, “com més gran és l’alineament amb la masculinitat hegemònica tradicional, més conseqüències negatives s’experimenten en el pla del benestar emocional i psicològic, en l’àmbit relacional i en l’exposició a les conductes de risc i violència”. Els homes dins de la caixa senten més pressió en totes les categories, llevat de tindre èxit en la faena o en els estudis, en què la pressió és elevada per a tots.
La investigació reflecteix a més que entre el 25% i el 30% dels joves valencians homes manifesten estar d’acord amb idees com “els homes de veritat són heterosexuals”; “un home no ha de ser efeminat”; “un home que no es defensa quan altres abusen d’ell és feble”; “els homes haurien de resoldre els seus problemes personals per si mateixos sense demanar ajuda als altres”; i que “un xiquet ha d’evitar jugar des de menut a ‘coses de xiquetes’”, entre altres.
L’estudi relaciona els rols de la masculinitat tradicional amb la violència patida i exercida entre iguals. Els investigadors recalquen dos aspectes específics: el 34,6% dels joves ‘dins’ de la caixa afirmen que han sigut objecte de violència, amenaces i assetjament en línia, davant del 8% de la resta dels joves; i el 25,7% afirmen que han sigut objecte de violència física deliberada (una proporció del 14,8% entre els que estan a la vora de la caixa i 2,5% entre els homes que n’estan fora). La violència exercida resulta també més habitual entre els homes joves dins d’aquest marc respecte dels de fora: un 25% han exercit violència física, prop del 20% s’han burlat d’algú, i pràcticament un 17% van insultar, es van burlar o van amenaçar a algú a través de xarxes socials o apps de missatgeria. Per contra, la violència exercida pels homes que estan fora de la caixa és residual, afirma l’estudi.
La investigació consulta els joves sobre la seua percepció de la violència de gènere, una forma de violència que beu directament d’aquesta concepció dels rols. Malgrat que la gran majoria creuen que “és un problema social molt greu”, amb el 80% de les respostes a favor, hi ha discrepàncies notables sobre les relacions de parella vinculades al control.
Les idees que qüestionen directament el paper dels homes amb relació a la igualtat de gènere són les que més acords generen, si bé no resulten gens contundents, apunta el text. Les idees “és important que els homes duguen a terme un autoqüestionament del seu paper en la societat” i “els homes tenen privilegis en la societat en què vivim”, són les més acceptades, encara que puntuades sobre 5 en una escala de 10. A partir d’ací, es plantegen diverses idees contràries al feminisme, que segons els investigadors posen de manifest menys acords que desacords, encara que algunes s’acosten molt al punt mitjà de la taula, per la qual cosa tampoc propicien desacords clars ni contundents. Aquestes idees són: “No es pot debatre amb persones feministes, perquè t’acusen de masclista molt ràpidament” (4,86), “cap llei hauria d’afavorir les dones com a fórmula per a aconseguir la igualtat” (4,45) i “el feminisme no s’ocupa de problemes reals, només s’usa com a eina política” (4,23). Les idees més rebutjades són “per culpa del feminisme és més difícil lligar” (3,13) i “el feminisme no és necessari, perquè ja existeix la igualtat entre homes i dones” (3,43). Aquestes afirmacions no generen un suport majoritari, però mostren que per a part dels joves, que entenen el masclisme com a problema, el feminisme no acaba d’encaixar com el seu aliat.