Una part del teixit empresarial valencià lligat al sector de la construcció va estar, durant els anys de la bambolla immobiliària, immers en el finançament en B del PP de Francisco Camps i de Rita Barberá. Inevitablement, els contractes d’emergència després de la DANA que va assotar diverses comarques de la província de València, adjudicats per l’actual executiu autonòmic de Mazón han anat a parar a alguns dels empresaris que figuren sentenciats com a finançadors de la caixa B del PP valencià o immersos en una instrucció judicial.
És el cas d’un sector vital com el de les depuradores i els col·lectors d’aigües, greument danyats pels efectes de la DANA del 29 d’octubre passat. L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar) dependent de la Conselleria d’Infraestructures ha destinat 50,6 milions d’euros en contractes d’emergència per a obres en les seues infraestructures, dels quals 34,2 milions han anat a parar a empreses que van finançar el PP valencià, principalment en el marc de dues trames de corrupció –el cas Gürtel i el cas Taula– ja sentenciades tant per l’Audiència Nacional com per l’Audiència Provincial de València. Addicionalment, un altre dels contractes ha sigut adjudicat a una constructora que presumptament va pagar comissions al cunyat de Rita Barberá, el lletrat José María Corbín, unes preteses mossegades investigades en la instrucció del cas Azud. Aquesta última tanda de contractes a dit se suma a les adjudicacions d’emergències a empresaris vinculats al finançament del PP en Gürtel per a les obres de reparació de la presa de Buseo i per al tram del metro que travessa el barranc del Poio.
El secretari autonòmic d’Infraestructures i Transports, Javier Sendra Mengual, que depén del conseller Vicente Martínez Mus, ha adjudicat fa poc els contractes d’emergència per a les obres en una dotzena d’infraestructures amb “afeccions de més envergadura”. Es tracta de depuradors i col·lectors amb danys que no han pogut reparar-se “directament” per les empreses que detenen els contractes d’operació i manteniment, afirma Javier Sendra en l’acord de declaració d’emergència. Els danys de la DANA han afectat “greument el funcionament correcte” de les infraestructures i, en alguns casos, les han deixades “completament fora de servei”.
-La constructora Becsa SA ha rebut un contracte d’emergència de 2,3 milions d’euros per a obres en infraestructures d’Epsar a Vilamarxant, un municipi situat a la comarca valenciana del Camp de Túria. Es tracta de la mateixa empresa que s’ha encarregat de les obres, també adjudicades a dit, en la presa de Buseo a Sot de Xera, tal com va informar aquest diari.
Un dels accionistes, Gabriel Alberto Batalla Reigada (fill del fundador de la constructora castellonenca), va ser condemnat el 2018 per delicte electoral i falsedat documental, després d’un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció per a confessar els fets i rebaixar així la pena, en la peça del cas Gürtel del finançament il·legal del PP valencià. Becsa SA, tal com va revelar el sumari del cas Fabra 2, també va abonar despeses de seguretat privada per a Carlos Fabra després d’abandonar els seus càrrecs institucionals.
Lubasa, antiga marca de l’empresa fundada per Luis Batalla, va aportar 200.000 euros a la caixa B del PP de València per a la campanya electoral de Rita Barberá en les eleccions municipals del 2007, tal com acredita la sentència de la peça separada A del cas Taula, dictada per la secció segona de l’Audiència Provincial de València el 30 de juliol passat.
-La Sociedad de Agricultores de la Vega (SAV), per part seua, ha obtingut contractes que sumen un total de 9,5 milions d’euros per a obres en la depuradora de Pinedo i en infraestructures d’Epsar a Algemesí, Albalat de la Ribera, l’Alcúdia i Carlet. L’empresa, històrica concessionària de l’Ajuntament de València, va abonar 300.000 euros entre el 2006 i el 2007 a la caixa B del PP de Rita Barberá, segons sentència mateixa de la peça separada A del cas Taula.
-La constructora Ocide ha obtingut un contracte de 10,1 milions d’euros per a les obres en els col·lectors d’Epsar de Torrent i Picanya. Es tracta d’una empresa que, segons el sumari del cas Azud, va pagar presumptes mossegades al cunyat de Rita Barberá, el lletrat José María Corbín, un dels principals investigats en la causa, encara en fase d’instrucció.
-CHM Obras e Infraestructuras ha obtingut un contracte d’emergència de 2,8 milions d’euros per a obres en una infraestructura d’Epsar a Utiel, una de les primeres poblacions afectades per la DANA. El president de la constructora, Francisco Javier Martínez Berna, va ser condemnat en el marc del cas Gürtel a un any i nou mesos de presó per dos delictes electorals relatius a les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 i per un delicte de falsedat documental. El seu germà, José Martínez Berna, conseller de la mercantil, també va ser condemnat a la mateixa pena, després d’un pacte de conformitat subscrit el 2018 entre tots dos empresaris i la Fiscalia Anticorrupció.
La mateixa firma, tal com ha informat aquest diari, també ha obtingut 4,2 milions d’euros dels contractes d’emergència de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) per a obres de reparació en el tram que travessa el barranc del Pedrís. FGV, igual que Epsar, depenen de la Conselleria d’Infraestructures.
-Facsa, de l’empresari Enrique Gimeno, ha obtingut contractes per un valor total d’1,5 milions d’euros per a obres en les instal·lacions d’Epsar a Benicarló, també afectades per la segona DANA a Castelló, i a Alzira i Carcaixent, dues localitats de la comarca de la Ribera Alta. Gimeno va acceptar, en el judici del cas Gürtel en l’Audiència Nacional, una pena d’un any i nou mesos de presó per tres delictes electorals i un delicte de falsedat documental després d’haver confessat el finançament en B del PP valencià en la campanya electoral de les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 i les generals del 2008.
L’empresari també va fer un préstec –a fons perdut– a Carlos Fabra, expresident popular de la Diputació de Castelló, que li va costar el processament en el cas Fabra 2. La firma Facsa controla el sector de l’aigua a Castelló des del final del segle XIX.
-FCC Aqualia (filial del gegant de la construcció que va fer donacions, per un total de 60.000 euros, a la caixa B central del PP, segons reflecteixen els papers de Bárcenas i va reconéixer el seu expresident en una comissió d’investigació en el Congrés) ha sigut adjudicatària d’un contracte de 7,4 milions d’euros per a obres en l’EDAR de Bunyol-Alboraig. La constructora també va aportar 200.000 euros al PP de Rita Barberá entre el 2006 i el 2007, tal com ressenya la sentència de la peça A del cas Taula.
-Pavagua Ambiental, filial del grup Pavasal, ha obtingut 426.708 euros en un contracte d’emergència per a les obres en infraestructures d’Epsar en el circuit i en el complex educatiu de Xest. Pavasal va pagar un total de 240.000 euros a la caixa B del PP de Rita Barberá, segons la sentència de la peça A del cas Taula.
Fins a un any i mig d’obres
Els danys de la DANA en les depuradores i els col·lectors, segons explica el secretari autonòmic Javier Sendra Mengual, han generat una “situació de greu perill” per a la “salut pública i el medi ambient” i per a la “integritat” de les mateixes infraestructures i la salut i la seguretat dels treballadors. Aquesta situació, argumenta l’alt càrrec autonòmic, “ha de pal·liar-se com més prompte millor”.
No obstant això, Epsar s’ha topat amb un problema afegit: a conseqüència de les actuals “condicions d’inaccessibilitat” en alguns trams de col·lectors i instal·lacions afectades, “no s’ha pogut determinar l’abast dels danys produïts”, reconeix el secretari autonòmic d’Infraestructures, que postil·la que “a mesura que es desenvolupen les actuacions proposades poden sorgir noves necessitats no previstes inicialment”.
De fet, un dels contractes –adjudicat a una firma aliena al finançament del PP per a obres en l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Quart-Benàger– planteja un termini estimat d’execució de fins a un any i mig. Les obres en l’EDAR d’Utiel tenen un termini de 14 mesos; la depuradora de Pinedo, 11 mesos; els col·lectors de Torrent i Picanya, nou mesos; les depuradores de Requena, Algemesí, Albalat de la Ribera, l’Alcúdia i Carlet, sis mesos; les infraestructures d’Epsar a Vilamarxant, Bunyol, Alboraig i Requena-Sant Antoni i els llogarets de la Vega, quatre mesos, i les instal·lacions a Benicarló, tres mesos.
Les obres amb un termini estimat d’execució més curt, de tot just un mes, corresponen al circuit i al complex educatiu de Xest.