LLEGIR EN CASTELLÀ
El moviment pel dret a l’habitatge comença a teixir-se a València. Després d’una setmana d’acampada i una manifestació multitudinària, que va congregar a prop de 50.000 persones en la capital valenciana, l’assemblea dels acampats en la plaça de l’Ajuntament s’ha convertit en el punt de referència en la lluita veïnal.
L’acampada valenciana és la primera de l’Estat espanyol a reivindicar el dret a l’habitatge. El moviment recorda la Primavera Valenciana, germen dels indignats i el 15M, i es nodreix de les protestes estudiantils i les acampades universitàries per Palestina, que també van tindre el seu germen en la capital valenciana. L’objectiu no és altre que insistir en les reivindicacions i articular el moviment veïnal: derivar tots els interessats en el dret a l’habitatge a les associacions de barri i els espais sindicals per a incrementar la pressió. “Cal teixir les xarxes populars de la ciutat”, sostenen els portaveus, que analitzaran com continuar l’acampada diumenge que ve.
Sota l’empara de la plataforma València s’ofega, els convocants de la manifestació, moviments veïnals, han apuntat altres “mesures de pressió”, com ocupar altres espais públics de la ciutat, fer més manifestacions i sumar-se a vagues de lloguers o de consum, cridant a no consumir en les empreses relacionades amb la crisi de l’habitatge. “No ens rendirem fins a aconseguir els nostres objectius, perquè ens hi va la vida. L’acampada és una estratègia política que es construeix dia a dia. Hem recuperat la plaça de l’Ajuntament i l’hem feta nostra, com a símbol del veïnat en resistència. Ara anem un pas més enllà: si no tenim casa, ja no ens val només la plaça. Ho volem tot i ho lluitarem tot”, assenyala Alba Font, una de les portaveus.
L’assemblea ha plantejat tres blocs de reivindicacions al Govern central, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València. S’estructuren en tres blocs: mesures d’habitatge, mesures contra la turistificació i mesures en defensa del territori, ja que els tres àmbits estan interrelacionats. Demanen des de la reversió de tots els apartaments turístics –que són habitatges que es trauen del mercat– fins a la paralització de les obres d’ampliació del port de València, passant per la protecció de l’Albufera, el cessament immediat dels desnonaments i la limitació de l’especulació amb l’habitatge. “Si nosaltres podem posar en comú sabers i buscar solucions, ells també poden”, comenta una de les portaveus en roda de premsa divendres.
“La construcció no és la solució”
El moviment valencià també clama contra l’especulació urbanística i reclama que els projectes s’alineen amb els interessos dels veïns. Els portaveus reclamen que es paralitzen els projectes que no tenen suport ciutadà, com el PAI de Benimaclet, i en compte d’això demanen que es mobilitzen els habitatges buits –més de 10.000, segons l’anterior Consell–; que s’exercisca el dret de tanteig i retracte per part de l’Administració i que els immobles de la Sareb, “amagada per tots”, es posen a disposició pública.
“La construcció no és la solució”, defensa José Luis Maño, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, part també d’aquest moviment, mentre que Marta Sanchis, de l’assemblea, il·lustra: “No podem menjar ciment”, en referència als plans urbanístics que amenacen l’horta valenciana. Les representants consideren que les mesures polítiques “tenen un parany”, com la moratòria als baixos turístics, que “projecta edificis sencers” d’apartaments vacacionals, o les promocions d’obra nova que expandeixen la ciutat a través de les zones d’horta. “En el context en què estem, les mesures han de ser dràstiques: una moratòria d’un any no és res”, assenyalen.
Sobre aquest tema, insisteixen el Govern central a regular els lloguers en funció de la renda de les famílies, a la Generalitat Valenciana a aplicar la llei d’habitatge i a l’Ajuntament de València a demanar que la ciutat es declare zona tensada per a regular els lloguers, així com crear un parc públic d’habitatge permanent que no servisca per a especular.