Com escrivia fa uns dies el cantant valencià Carles Dénia en eldiario.es, explicar el panorama actual del sector musical a Espanya “és complicat”, ja que “no és comparable la situació d’un músic de jazz a la d’un músic en plantilla d’una orquestra simfònica, un cantant de pop o un grup de música tradicional”. I tot això marcat per un factor en comú, la “precarietat”, que és “conseqüència directa d’unes polítiques culturals, paternalistes i infantilitzades en aquest camp, que no aborden amb serietat ni un sol punt essencial del nostre problema crònic”.
Com bé explicava Carles Dénia, no tots els músics estan en la mateixa situació. N’hi ha una casuística molt diversa: hi ha professionals, que viuen exclusivament de la música amb un contracte amb una institució determinada, fins i tot com a funcionaris; n’hi ha que treballen per temporada, com una mena de fixos discontinus; i també n’hi ha que compaginen la seua faena de músics amb altres activitats per poder tirar avant.
No va ser fins a finals de març que el Govern va incloure les arts escèniques, la música i el sector audiovisual en les seues mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, un anunci que, no obstant això, no va acontentar un sector molt preocupat i que genera un volum de negoci pròxim a 3.000 milions d’euros a l’any a la Comunitat Valenciana.
El sentir dels músics l’explica molt bé a través d’un vídeo publicat en Youtube José, un músic valencià d’orquestra que als 39 anys en fa ja 27 en el món de la música, “des dels dotze”. Reconeix que ha viscut sempre en un clima d’incertesa laboral, “tal vegada siga culpa nostra, per no haver sigut capaços de mobilitzar-nos”, reconeix, “això ens ha agafat més en les beceroles que a ningú”. Com apunta, són un sector que no sol tindre contracte i que no té un salari mensual: “Tenim el règim de cotització especial dels artistes i només se’ns dona d’alta per dia treballat, sense tindre’s en compte situacions com els assajos”.
També es queixa que tenen molt difícil acudir a les prestacions posades en marxa pel Govern: “No tenim dret a cap mena de prestació, perquè no tenim cap tipus de contracte en vigor i necessites 180 dies cotitzats per a tindre dret a un subsidi de 426 euros. Per a poder sol·licitar-ho, si fas unes 80 actuacions, necessites un mínim de tres anys”. També hi ha qui s’acull al règim d’autònoms, però reconeix que “en el 90% dels casos, es tractaria de falsos autònoms”.
El conseller valencià Vicent Marzà reconeixia també aquesta situació: “Un dels sectors més afectats per la COVID-19 és el de la cultura, que no pot tindre accés a les prestacions per cessament d’activitat”. Es refereix a actors, actrius, músics, tècnics que, malgrat haver treballat i haver estat cotitzant, pel seu tipus de contracte i la seua intermitència “queden exclosos”. Per intentar aconseguir aquests reconeixements, Compromís –formació a què pertany Marzà– reclama al Govern que es “repare aquest error, que es done oxigen al món de la cultura”, tal com apuntava el diputat valencianista Joan Baldoví.
Reunió amb la Conselleria
Per intentar trobar solucions a aquests problemes, representants del sector de la música i del Govern valencià han mantingut unes quantes reunions, l’última divendres passat. Marga Landete, directora adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana de l’Institut Valencià de Cultura, reconeix que es tracta d’un sector “molt important i molt desprotegit, sobretot pel que fa als músics de base” i apunta que en aquestes trobades estan perfilant-se línies d’actuació davant una situació que qualifica de “dramàtica”, amb un Estatut de l’Artista que està rubricat, però que encara no s’ha posat en marxa, amb la qual cosa es manté la situació d’inseguretat propiciada per una legislació “farragosa”.
Landete apunta que el pla ‘a’ depén del calendari que marquen les autoritats sanitàries i el Govern central per a recuperar la normalitat, “tots estem pendents encara de la desescalada”. No obstant això, apunta que també estan estudiant-se alternatives, plans ‘b’, que podrien passar per la contractació, per part de l’Administració autonòmica, de concerts en espais públics que es gravarien per emetre’ls posteriorment en la televisió pública o per reproduir-los en xarxes socials: “Els artistes cobrarien el seu caixet per aquestes actuacions i tindrien material gravat”. De la mateixa manera, insistiran perquè els ajuntaments, que han vist que les seues festes s’havien de suspendre pel coronavirus, mantinguen els seus compromisos i no suspenguen les actuacions previstes, sinó que les ajornen i si, al final no es poden dur a terme, fer-les en línia, “com ha passat a Alfafar ”.
Isabel Villagar, directora a la Comunitat Valenciana de l’Associació de Músics Professionals d’Espanya, reconeix que està “decebuda” amb el resultat de la reunió amb els representants de la Generalitat: “Ens sentim desemparats tot i que es tracta d’una qüestió de sensibilitat i de prioritat política”. “La pilota està encalada en la teulada de la conselleria, que no sé si s’adonen de la gravetat de la situació”, sentenciava Villagar: “Per a molta gent és una qüestió de supervivència, es tracta de pagar la llum i de poder tindre un plat de menjar a taula abans de pensar si més no a tornar a un escenari”.
Així, afirma que està molt bé pensar de reactivar el sector, “però és més important pensar en la subsistència”. En aquest sentit, comenta que el tema de les actuacions en espais públics està pensat per a grups i artistes molt concrets, però deixa fora els músics d’orquestra, d’hotel o d’estudi, que pateixen una situació molt precària. Per això insisteixen en la necessitat d’una renda de subsistència i en la implementació de l’Estatut de l’Artista, “és urgent”. Encara que aquestes mesures depenen del Govern.
Entre les qüestions que s’han abordat, la importància de posar en marxa una oficina d’assistència al músic, dotada amb tècnics de Labora i de Cultura; de flexibilitzar les ajudes; de fer una enquesta als músics professionals per conéixer realment la seua situació en aquests moments...
Quatre milions d’euros en el pla ‘reactivem’
La conselleria ha mobilitzat quatre milions d’euros per a implementar mesures econòmiques especifiques per a fer front als efectes que provoca en el sector cultural valencià la paralització de l’activitat per la COVID-19. Sobre aquest tema, el conseller Marzà apuntava que el sector cultural valencià necessita mesures “específiques” més enllà de les ajudes generades de manera global, “ja que les empreses culturals i creatives tenen unes especificitats molt concretes a què donar resposta”.
La pilota continua en l’aire, amb uns músics desesperats, amb gran incertesa, molt preocupats per la seua situació i esperant solucions que no arriben.