El rastre del rei Joan Carles I quedarà completament diluït a la ciutat de València en les pròximes setmanes. El monarca emèrit, immers en nombrosos escàndols i investigacions judicials, mantenia fins ara un dels pocs records a la seua figura a València: la parada de la Línia 8 del tramvia que conserva el nom de ‘Marina Reial Joan Carles I’.
I això a pesar que el recinte nàutic va canviar de nom al març del 2017 pel de Marina de València i el 2018, el Consorci, entitat que gestiona la dàrsena interior participada per l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern central, va procedir a la compra i la instal·lació de la nova cartelleria i senyalització que va substituir l’anterior, en què figurava com a nom de l’espai Marina Reial Joan Carles I.
Ja llavors, el Consorci va sol·licitar que canviara també el nom de la parada de la Línia 8 del tramvia situada al costat del recinte portuari i de tots els mapes de xarxa en què figure, per harmonitzar el nom comercial i no crear confusió entre els visitants.
En aquell moment, el director gerent del Consorci, Vicent Llorens, va justificar la mesura en la necessitat d’identificar la dàrsena amb la ciutat a efectes comercials i de màrqueting, però que es tractava només del nom comercial, que continuaria convivint amb l’oficial que inclou el monarca.
Quatre anys després que es modificara el nom de la Marina i tres després que es canviara tota la cartelleria, la parada del tramvia esmentada canviarà la denominació del monarca i de 20 parades més. En concret, la parada de la Línia 8 del tramvia Marina Reial Joan Carles I passarà a dir-se Neptú.
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) va anunciar dimecres que modificarà la nomenclatura d’algunes estacions i parades de la xarxa de Metrovalència, amb l’objectiu de simplificar-les, millorar-ne la identificació i adaptar-se als canvis urbans de la ciutat de València i l’àrea metropolitana.
Com ha explicat la directora gerent d’FGV, Anaïs Menguzzato, els canvis proposats, resultat d’un estudi encarregat a la Universitat de València, “tenen com a finalitat associar la nova denominació al barri o la zona en què se situen perquè siga més fàcil localitzar les parades i les estacions, acostar-les als veïns i veïnes de les ciutats i, en definitiva, fer més pròxim i amable el transport públic”.
Així mateix amb aquest estudi s’ha avançat en la normalització lingüística de les nomenclatures d’estacions i parades de la xarxa de Metrovalència. Un exemple n’és la parada de Marítim-Serrería, que combinava dos termes, un en valencià i un altre en castellà, i que ara passarà a denominar-se Marítim.
Les modificacions proposades s’aplicaran amb la posada en servei de la nova Línia 10 Alacant-Natzaret en el primer semestre del 2022 que ampliarà i canviarà l’actual xarxa de Metrovalència. La directora gerent d’FGV ha detallat que s’ha triat aquesta data “per motius d’eficiència, ja que la inauguració de la nova Línia 10 en el primer semestre del 2022 comportarà la renovació de la senyalètica de la xarxa de Metrovalència”.
En total, huit estacions del metro, dotze parades del tramvia i una instal·lació intermodal, metro-tramvia, veuran modificades les seues denominacions actuals en els milers de cartells d’horaris, plans zonals, generals i de barri, distintius direccionals o “termòmetres” de línia.
Estudi de la Universitat de València
L’estudi que s’ha pres com a referència per a dur a terme aquests canvis ha sigut dirigit per Joan Carles Membrado del Departament de Geografia de la Universitat de València, que ha analitzat de manera detallada les estacions i les parades que haurien mantindre’s, algunes de les quals perquè ja estan molt consolidades entre la població, i les que són susceptibles de millora.
Per completar l’estudi s’ha situat geogràficament cadascuna de les estacions i parades, s’ha consultat bibliografia diversa (publicacions científiques i articles de premsa) i s’ha fet un treball de camp per establir una sèrie de criteris de preferència nominativa. Els criteris utilitzats s’han basat en aspectes geogràfics, històrics o tradicionals; i lingüístics, donant preferència a l’ús del valencià.
Modificacions per línies
En el metro, en la Línia 1, Villanueva de Castellón passarà a dir-se Castelló, per recollir la nova nomenclatura de la localitat que va aprovar el ple del Consell i que recull el Butlletí Oficial de l’Estat. En la Línia 2, Torre del Virrei serà Gallipont-Torre del Virrei; Benaguasil 1r es convertirà Fons de Benaguasil; i Benaguasil 2, l’estació més pròxima al nucli urbà del municipi, farà el mateix amb Benaguasil, amb la qual cosa es millora la identificació de les estacions.
En les Línies 5 i 7, Aragón passarà a dir-se Aragó i en les línies 3 i 9 Alboraia-Palmaret es dirà Alboraia Palmaret i Alboraia-Peris Aragó es denominarà Alboraia Peris Aragó. D’altra banda, en les línies 3, 5 i 9 Rosas serà Roses. En aquests casos s’ha avançat en la normalització lingüística, com recomanava l’estudi de la Universitat de València.
En el tramvia, a més de l’anunciat canvi de Tarongers per Tarongers-Ernest Lluch, es procedirà a la modificació de Grau Canyamelar per Marina de València; Mediterrani per Canyamelar; Marina Reial Joan Carles I per Neptú; La Marina per Cabanyal; Les Arenes per Platja Les Arenes; Eugenia Vinyes per Platja Malva-rosa; Serrería per Beteró; Primat Reig per Trinitat; Estadi del Llevant per Estadi Ciutat de València; TVV per À Punt; i Santa Gemma-Parc Científic UV per Parc Científic, amb la qual cosa s’aconseguirà una identificació més bona de les parades, es donarà més rellevància als barris, destacant en aquest sentit els canvis de denominació que es produiran en el Cabanyal i al llarg de la façana marítima i, a més, les nomenclatures s’adaptaran als diferents canvis urbans de la ciutat.
Finalment, l’estació de Marítim-Serrería, que acull tant les línies 5 i 7 del metro com a les línies 6 i 8 del tramvia en una instal·lació intermodal, passarà a denominar-se Marítim.
Tarongers-Ernest Lluch
La parada del tramvia de Tarongers de Metrovalència, per la qual discorren les línies 4 i 6, ha canviat fa poc la denominació per homenatjar i recordar la figura del catedràtic d’economia de la Universitat de València Ernest Lluch, assassinat per ETA el 21 de novembre de 2000, coincidint amb l’aniversari de la seua mort el mes de novembre passat.
S’ha triat aquest punt de la xarxa, perquè és el més pròxim a la Facultat d’Economia de la Universitat de València, on va impartir classes entre el 1970 i el 1980 i perquè també està molt prop del carrer que li va dedicar la ciutat de València quan el va nomenar fill adoptiu, situat entre aquesta facultat i el camp d’esports del Campus dels Tarongers.
A més d’instal·lar-se la nova senyalètica en les dues andanes, també s’ha col·locat un panell de caràcter divulgatiu sobre la trajectòria d’Ernest Lluch en la parada mateixa. L’objectiu que es persegueix amb això que les més de 100.000 persones que discorren anualment per aquesta parada, la majoria estudiants, puguen conéixer més detalls sobre aquest polític i professor universitari.