La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

Una nigeriana que va arribar en el vaixell, un refugiat sirià i una intèrpret recullen l’alta distinció de la Generalitat al dispositiu de l’‘Aquarius’

Eduardo Zaplana Hernández Soro, Felip VI i el rei emèrit Juan Carles I, les Terciàries Caputxines, Lo Rat Penat o els propietaris de Porcelanosa han sigut alguns dels condecorats amb l’Alta Distinció de la Generalitat durant els 20 anys de Govern del PP. Aquest matí seran Emily, Mahamedy Rim, una immigrant nigeriana que va arribar a València amb l’Aquarius, un refugiat sirià i una intèrpret, els que estiguen al Palau de la Generalitat per rebre el principal reconeixement institucional de la Comunitat Valenciana.

I és que el Consell del Botànic ha canviat radicalment les persones i les institucions a qui ha reconegut amb el seu màxim guardó. Enguany al dispositiu d’acolliment que va fer possible l’arribada a València del vaixell Aquarius, en què viatjaven 620 immigrants, i l’exministra de Cultura Carmen Alborch, rebran les altes distincions que lliura la Generalitat amb motiu del 9 d’Octubre.

El 17 de juny passat el port de València va acollir, després d’autoritzar-ho el Govern d’Espanya, les 629 persones de 26 nacionalitats que formaven part de la flota de l’Aquarius i que van haver de superar una travessia d’uns quants dies per mar pel rebuig d’altres països de la Mediterrània, especialment d’Itàlia.

‘Esperança Mediterrània’ va ser el nom amb què es va batejar el dispositiu d’acolliment dels tres vaixells de la flotilla que van dur a terme els 2.320 professionals, entre voluntaris, sanitaris, policies, traductors i altres efectius que hi van participar.

La valenciana Carmen Alborch va ser la primera degana de la Facultat de Dret de la Universitat de València i primera ministra valenciana de Cultura del Govern entre els anys 1993 i 1996. Va ser a més directora de l’IVAM, diputada en el Congrés i una reconeguda lluitadora feminista.

L’acte comptarà per primera vegada amb la presència d’un president del Govern d’Espanya, en aquest cas el socialista Pedro Sánchez.

A més, s’ha concedit la Distinció de la Generalitat als tennistes David Ferrer i Anabel Medina; al Jutjat Privatiu d’Aigües d’Oriola, que té 740 anys d’història; a les rectores de la Universitat de València (UV), Mavi Mestre i de la Jaume I de Castelló, Eva Alcón, primeres dones en aquest càrrec, i al València CF, que enguany celebra el centenari.

Quant als guardons al Mèrit Cultural, han recaigut en el Cor Sant Yago pel 50 aniversari; la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles pel 250 aniversari; el pintor Salvador Montesa; els cantautors Paco Muñoz, Lluís Miquel i, a títol pòstum, Merxe Banyuls i la poeta Francisca Aguirre. Així mateix, han sigut guardonades la il·lustradora Paula Bonet i la historiadora Isabel Morant.

També es reconeix la tasca de Guillermina López al Mèrit Científic i la il·lustradora Ana Juan Valencia, com a ambaixadora de la Comunitat Valenciana; i, en l’àmbit de Mèrit Empresarial i Social, la Fundació la Cañada Blanch, la Cooperativa Vinalesa, l’Associació d’Empresàries i Professionals de València (EVAP) i Francisco Pons (president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) entre els anys 2003 i 2011) a títol pòstum.

Els guardons de mèrit per accions a favor de la igualtat i la societat inclusiva s’atorgaran a la Xarxa per la Inclusió social EAPN, a Alexandrina de Fonseca Maia (presidenta de l’associació de dones gitanes ‘Arakerando’) i a la delegació territorial de l’ONCE a la Comunitat Valenciana, que celebra el 80 aniversari.

En el camp de l’esport, els escollits són el trinquet El Zurdo; l’esportista Esteban Lorenzo; la jugadora de joquei herba Lola Riera; la jugadora de pilota Emilia Gómez; el jugador també de pilota valenciana Josep Sanvenancio i el jugador de bàsquet José Ignacio Rodilla. Finalment, el premi de les Lletres ha recaigut en Vicente Muñoz Puelles i el Premi Lluís Vives ha anat a parar a la Comissària Europea Cecilia Malström.