Ningú del Govern de Carlos Mazón assisteix a l'acte d'homenatge oficial a 13 represaliats pel franquisme

Dos ministres socialistes del Govern, Diana Morant -de Ciència- i Ángel Víctor Torres -de Política Territorial i Memòria Democràtica- han protagonitzat aquest dijous un acte d'homenatge i reparació a 13 víctimes de la repressió franquista coincidint amb l'aniversari del colp d'Estat contra la Segona República. A l'acte, tot i haver estat cursada la invitació, no hi ha assistit cap representant de l'Executiu autonòmic presidit pel popular Carlos Mazón. Per contra, no s'han perdut l'ocasió, convidats a títol institucional, el cap superior de la Policia Nacional a València, Carlos Gajero, i el general de la VI Zona de la Guàrdia Civil, Arturo Prieto, tal com ha destacat la delegada del Govern, Pilar Bernabé, a l'obertura de l'esdeveniment oficial.

L'acte ha servit com a reparació simbòlica a les víctimes de la repressió franquista tot just una setmana després de l'aprovació a les Corts Valencianes de la denominada 'llei de Concòrdia' per part del PP i Vox, el mateix dia en què el partit de Santiago Abascal va abandonar els governs autonòmics, inclòs el de Mazón. “M'hauria encantat poder saludar algun membre del Govern valencià, que havia estat convidat a aquest acte”, ha dit Bernabé, que també ha emmarcat la nodrida trobada celebrada a l'edifici de la Fundació Bancaixa en el reconeixement als descendents dels represaliats i al moviment memorialista. Tot i això, en el reconeixement governamental han estat absents els representants del Govern valencià, malgrat el caràcter institucional de la trobada.

La ministra Diana Morant, també secretària general del PSPV-PSOE, s'ha referit al colp d'Estat militar del 18 de juliol del 1936 “contra els valors de la llibertat i de la democràcia”. “Estem ací per honrar tots els demòcrates”, ha afegit. La ministra socialista també ha recordat que València ostenta l'“indigne honor” d'albergar el “segon lloc d'Espanya on hi va haver més afusellaments” -la paret de Paterna- i ha elogiat el treball d'exhumació de 88 de les 358 fosses comunes de la repressió franquista escampades pel País Valencià.

Morant ha agraït les tasques d'exhumació “a peu de fossa” per part d'arqueòlegs, antropòlegs i associacions de familiars que defensen la “memòria viva” que permet “viure mirant el futur”. La ministra socialista ha advertit que el Govern autonòmic de Carlos Mazón “pretén acabar amb la memòria democràtica i instaurar una llei per blanquejar la dictadura”. “Ja no s'avergonyeixen”, ha dit.

Ángel Víctor Torres i Diana Morant han estat els encarregats de lliurar les “declaracions de reparació i reconeixement personal” a familiars de 13 víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, entre ells Juan Peset Aleixandre, rector de la Universitat de València afusellat el 24 de maig de 1941 a Paterna, o Vicent Miguel Carceller i Carlos Gómez Carrera ('Bluff'), director i dibuixant, respectivament, de la revista satírica La Traca, executats en la immediata postguerra. També ha estat homenatjat, entre d'altres, Juan Álvarez Madrid, jornaler afiliat a la CNT afusellat el 9 de maig de 1940, la filla del qual, Teresa, ha recollit el títol lliurat pels dos ministres (la llista completa figura al final d'aquesta informació).

“Un grapat de famílies, des d'humils llauradors fins a intel·lectuals”, tal com ha resumit Matías Alonso, veterà activista per la memòria democràtica. “Ens vam reunir ací per tancar una profunda ferida, l'Estat reconeix per fi el que deien les nostres mares i les nostres àvies, la innocència dels que estem ací”. Alonso ha recollit el reconeixement governamental atorgat al seu avi, Pascual Blasco Marco, fundador de la UGT a Valera de Abajo (Castella-la Manxa) i represaliat per la dictadura.

Les “amenaces” de les lleis pactades per PP i Vox

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica ha tancat l'acte denunciant la “il·legalitat i il·legitimitat” dels processos judicials del franquisme i ha descrit la trobada celebrada a València -“l'última gran ciutat que ha caigut en mans dels revoltats”- com un “acte de justícia, de reparació i de pervivència de futur”. També ha expressat el compromís del Govern de Pedro Sánchez per “continuar desenvolupant” la llei de Memòria Democràtica en un moment en què diversos governs autonòmics dirigits per la dreta han aprovat normes revisionistes.

Torres s'ha referit a les “amenaces” que suposen les lleis com la de 'Concordia': “Lamentablement, hi ha nostàlgics d'aquell passat fosc i dolorós”, ha alertat.

Persones reconegudes a l'acte: