“No es tracta d’aplicar mesures tan dures com les del confinament, però les dades demostren que amb actuacions destinades a mitigar l’impacte de la mà humana podríem reduir d’una manera exponencial el nombre d’incendis”, sentencia Carles Arnal, doctor en Biologia, membre d’Ecologistes en Acció i exasessor en la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient. I és que les dades publicades per Espurna, el butlletí mensual que edita la Generalitat Valenciana amb els focs i les seues causes, confirmen una caiguda dels incendis molt acusada durant el decret de l’estat d’alarma i fins a l’inici de la desescalada. Entre el 14 de març i el 5 de maig, en territori valencià només es van produir quatre incendis, que van arrasar dues hectàrees –l’equivalent de dos camps de futbol–, un 94% menys de focs amb comparació a la mitjana dels últims deu anys en les mateixes dates. En total, quasi 500 hectàrees de muntanya s’haurien salvat de les flames, si es permet la comparació amb la mitjana dels últims anys.
La tesi de Carles Arnal l’ha plasmada en un article d’opinió en elDiario.es que tindrà la versió ampliada en la revista Mètode de la Universitat de València. “La temperatura i les pluges de la primavera tenen poc a veure per explicar el que ha passat. Primerament, perquè no ha sigut una estació de temperatures més baixes. I pel que fa als llamps, abril va ser el mes que més llamps van caure i dels tres incendis només un va ser provocat per aquest fenomen”, argumenta. Arnal i assenyala directament la mà de l’home com a causant principal dels focs i ho certifica amb la caiguda d’incendis quan el camp i la muntanya van deixar de tindre humans. “Quan més dur va ser l’estat d’alarma, menys incendis es van produir. A més, aquesta caiguda del nombre d’incendis va permetre als mitjans d’extinció focalitzar-se i ser més efectius”, afig.
Del dia en què es va decretar l’estat d’alarma al 31 de març, amb la prohibició de mobilitat total, només es va produir un incendi forestal en tota la Comunitat Valenciana. En la primera quinzena d’aqueix mes, sense cap restricció de moviment, els incendis declarats van ser 15. La mitjana mensual dels últims deu anys el mes de març va ser de 33 incendis forestals. El mes d’abril va trencar tots els registres històrics de sinistres forestals des que es recull aquest tipus d’informació.
En aqueix mes d’estat d’alarma, encara que ja amb moviments laborals, només es van produir tres incendis en tot el territori valencià. En 30 dies es van cremar 0,06 hectàrees. Els últims cinc dies fins a l’inici del desconfinament amb la fase 0 –de l’1 al 4 de maig– no hi hagué ni un sol sinistre.
Amb la desescalada a la nova normalitat, els incendis van anar incrementant-se de manera gradual a mesura que el Govern permetia més moviments. Al maig, sense comptar els cinc primers dies, es van produir 27 incendis, que van arrasar unes 23 hectàrees. Un nombre més gran que el mes anterior, però molt per davall dels 157 focs de mitjana en els deu anys anteriors. Juny va ser un mes més bo, amb 15 focs i 4,5 hectàrees cremades, i al juliol es va arribar a 32 sinistres, molt prop dels 49 de mitjana entre el 2010 i el 2019.
Per a Arnal, aquestes dades ofereixen una “conclusió poderosa”: “Les restriccions a determinades activitats agrícoles, les que impliquen encendre foc o de risc relacionades amb els incendis i la penetració forestal podrien tindre com a conseqüència una caiguda molt important dels incendis per causa humana”. I afig: “No sols teòricament és possible, això ja ha passat, encara que els motius d’aquesta regulació responien a altres objectius”. La mà de l’home, activa o per imprudència, està darrere entre el 70% i el 80% dels sinistres forestals a la Comunitat Valenciana.
Respecte a la crema agrícola, Arnal proposa que des de l’Administració s’inicie un pla per a ajudar que els agricultors no hagen de cremar i puguen triturar les restes de poda o males herbes. “Amb molt poca inversió, podríem reduir de manera exponencial els incendis i la despesa corresponent en extinció”, apunta.