Aquesta història sembla un capítol d’una novel·la del tristament poc recordat Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949 - Beniarbeig, 2015). Amb escasses concessions al punt i a banda, diàlegs despietats i retrats literaris de tota una època en què la infraestructura (corrupta) determinava la superestructura del poder autonòmic al Palau de la Generalitat. En realitat, forma part de l’últim informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el saqueig de Ciegsa, l’empresa pública encarregada de reformar i construir col·legis valencians.
La narració comença el divendres 2 de gener de 2004, dia en què un jove arquitecte anomenat Joan Vergara Martí obté la primera faena de la seua vida. Abans mai no havia estat donat d’alta en la Seguretat Social.
—Tots els concursos de projectes ha de fer-los Joan Vergara —va dir el secretari autonòmic de la Conselleria d’Educació, Máximo Caturla, en una reunió de Ciegsa, segons les anotacions d’un testimoni del cas Taula—. Per collons. Per la meua ouera.
Aquell divendres, l’arquitecte va aterrar a les oficines de l’empresa pública. Era el segon dia de l’any 2004 i, amb els bons propòsits per a l’any que començava, Vergara es va posar mà a l’obra. El dilluns següent, 5 de gener, va tombar les puntuacions inicials de les constructores que optaven a una adjudicació valorada en 43,8 milions d’euros. “Tres dies després de la seua contractació i amb un cap de setmana pel mig”, apunta la UCO en referència a l’estakhanovista i jove treballador.
Els campsistes, nouvinguts al poder amb la victòria electoral de Francisco Camps en les eleccions autonòmiques de l’any 2003, arrabassaven així als zaplanistes, seguidors d’Eduardo Zaplana, que un any abans se n’havia anat al Ministeri de Treball, allò que en l’argot intern de Ciegsa van anomenar “la desena licitació”. Gairebé 50 milions d’euros canviaven de mans en un cap de setmana.
Eduardo Zaplana havia apadrinat Francisco Camps perquè fora el seu successor, ja que ell marxava al Govern de José María Aznar, però la relació entre tots dos es va torçar fins a tal punt que el deixeble va acabar laminant el mestre i tots els membres del PP valencià que van alçar la bandera.
La valoració de les puntuacions d’aquesta adjudicació milionària per a construir una desena de col·legis, dividida en cinc lots, es va modificar sense cap raó que justificara el canvi, segons la Sindicatura de Comptes. En la primera valoració, empreses de Madrid, Barcelona i la Corunya, al costat de les constructores valencianes Cyes Infraestructuras i Cleop, van obtindre els cinc lots. La comissió executiva de Ciegsa, presidida pel llavors conseller d’Educació, Esteban González Pons, va acordar per unanimitat efectuar una nova avaluació per una presumpta “falta de motivació” de la valoració inicial.
L’arquitecte Joan Vergara, cap de la divisió tècnica per a contractar projectes i obres en el nou organigrama orquestrat per Caturla, de qui era “persona de confiança”, va interpretar en aquesta jugada un rol que a la Guàrdia Civil li resulta “cridaner”. Després de la presa de control de l’empresa pública per part dels nous responsables campsistes, en què Máximo Caturla va exercir un “paper nuclear”, segons la UCO, les empreses “estrangeres” de Madrid, Barcelona i la Corunya van caure per “fer prevaldre” les valencianes, segons l’expressió de Caturla.
Aquestes empreses valencianes són investigades a hores d’ara per un presumpte finançament del seu PP patri.
El divendres 9 de gener va tindre lloc una reunió després de l’inopinat canvi de la “desena licitació”. José Luís Gisbert, antic empleat de Ciegsa i testimoni en el cas Taula, va prendre notes d’aquella trobada.
–En aquesta empresa mana el conseller [Esteban González Pons] i el conseller fa el que li passa pels collons i, si algú no hi està d’acord, dimiteix, se li dona un xec i en paus –va exclamar Máximo Caturla, a qui el testimoni descriu com una persona de tracte “difícil”– Quan el conseller no hi és, mane jo.
Aquest empleat, que va ser acomiadat al cap d’un any, va retratar Caturla durant la seua compareixença en la comissió d’investigació de Ciegsa en les Corts: “Tenia un vocabulari molt solt i molt dictatorial”. “Feia l’efecte que se sentia amb prou poder per a fer el que volguera, perquè li l’havien donat”, afig. En una altra reunió, recorda Gisbert en la seua declaració davant la UCO, el testimoni va esgrimir un informe amb certes reserves respecte de les afirmacions de Caturla. El llavors secretari autonòmic d’Educació, “li va demanar que li acostara aquell document i, sense llegir-lo, el va esgarrar davant de les persones presents”.
La guerra entre zaplanistes i campsistes “va afectar a tots els que havien arribat a Ciegsa en l’època de Zaplana”, explica l’exgerent Javier García-Lliberós en la seua declaració com a testimoni davant la Guàrdia Civil. Per davall dels míssils intercanviats entre un bàndol i l’altre, van tindre un paper important els quatre arquitectes que envoltaven Caturla: Joan Vergara, Elena Bosque –que “exercia la pressió sobre els tècnics perquè el projecte s’aprovara”, segons declara un testimoni davant la UCO– i el matrimoni format per Carlos Roqués i Nuria Mas, que van recórrer una porta giratòria ben greixada i van acabar treballant al Perú en un projecte pilotat per Sergio Blasco amb una constructora que havia obtingut adjudicacions milionàries de Ciegsa.
Vergara i Bosque, després de l’experiència amb Caturla, van treballar en Imelsa, l’empresa pública de la Diputació de València i un dels epicentres del cas Taula, tots dos durant les mateixes dates: del 17 d’abril de 2008 al 31 de juliol de 2012.
L’exgerent Miguel Barranca, que va advertir debades el llavors president Camps dels excessos de Caturla, va declarar com a testimoni davant la Guàrdia Civil que “els empresaris que anaven a Ciegsa parlaven directament amb Máximo i, quan aquest no hi era, parlaven amb aquests tècnics”. Hui en dia els quatre arquitectes i Caturla, que presenta un aspecte visiblement desmillorat, estan imputats en la peça separada G que investiga el saqueig de l’empresa pública en el macrocàs Taula.
En Ciegsa va haver-hi, segons l’informe de la UCO lliurat al jutge, una “estratègia de recaptació i finançament basat en el cobrament de comissions il·legals” per a finançar el Partit Popular provincial, que controlava Alfonso Rus, i l’autonòmic, a les mans de Francisco Camps.
La “desena licitació” va ser el començament de tot.