La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) va anunciar el 2020 la posada a la disposició de comunitats autònomes i ajuntaments d’un total de 10.000 habitatges a què el febrer de l’any passat se’n van sumar 5.000 més.
“D’aquesta manera, hem donat la mà directament a l’Administració pública per a ampliar el nombre d’habitatges socials fins a 15.000”, afirma el conegut també com a ‘banc roí en un comunicat.
La iniciativa, no obstant això, no ha tingut repercussió a la Comunitat Valenciana en forma d’augment del seu parc públic d’habitatge, llevat del cas d’alguns municipis.
Fonts de la Sareb han informat elDiario.es que en aquests moments tan sols tenen convenis de cessió temporal amb els ajuntaments de Gandia (24 pisos cedits), Sagunt (16 habitatges), Elx (9 habitatges), Torrent (6 pisos) i Almoradí (6 habitatges). Les cessions temporals solen tindre un termini de duració entre quatre i cinc anys, transcorreguts els quals, els immobles tornen a la societat.
Crida l’atenció que tant la Generalitat Valenciana com ajuntaments importants com el de València, amb demandes de lloguer social elevades, no s’acullen a aquesta mena de convenis.
Sobre aquest tema, el secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social, Alejandro Aguilar, ha explicat a elDiario.es que sempre s’ha descartat aquesta opció pel fet de considerar-la poc efectiva: “La major part dels habitatges estan ocupats o per a rehabilitar, o totes dues coses, per tant, fins a tindre’ls en condicions poden passar dos o tres anys, i després al cam de poc de temps, cal tornar-los”. En els mateixos termes s’han pronunciat fonts de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de València.
Aguilar ha explicat que aquest és el motiu pel qual des de la Conselleria d’Habitatge que dirigeix el vicepresident Héctor Illueca s’ha optat sempre per la compra d’habitatges a la Sareb (n’ha adquirit més d’un centenar), perquè d’aquesta manera l’immoble passa a formar part del parc públic de manera definitiva.
Aguilar ha reivindicat el canvi de l’objecte social de la Sareb, creada el 2012 pel Govern per gestionar i vendre els actius problemàtics de les entitats financeres que van rebre ajudes públiques: “L’entitat té 45.000 immobles i un deute de 35.000 milions que no recuperarà, perquè aquests actius no tenen eixida en el mercat per les seues males condicions, per la qual cosa s’ha de buscar una rendibilitat social destinant-los tots de manera definitiva a augmentar el parc públic d’habitatge”.
En concret, la Sareb manté en propietat 45.618 habitatges a Espanya que no ha venut, juntament amb 21.693 obres en construcció en curs i 30.320 parcel·les urbanitzables, segons dades de la mateixa societat final d’abril.
Per comunitats autònomes, la regió en què la Sareb té més habitatges sense habitar és Catalunya, amb 12.731 pisos, seguida de la Comunitat Valenciana, amb 8.532; Andalusia, amb 4.124; i Múrcia, amb 3.434 unitats. En la part baixa estan Navarra, amb 49, i el País Basc, amb 89 habitatges sense habitar.
El Govern dirigit per Mariano Rajoy va assegurar quan va crear l’entitat que no costaria “ni un euro” als contribuents, però es va acabar traduint en un forat milionari afegit al deute públic. Nou anys després, el 2021, Eurostat, l’agència estadística de la Comissió Europea, va obligar Espanya a assumir com a propis els 35.000 milions d’euros de deute de la societat, ja que l’Estat n’era l’avalador.
La Sareb, a l’origen, va ser una pota més del rescat bancari. La societat va nàixer, com va passar en altres països, amb l’objectiu d’aglutinar els actius improductius (habitatges, crèdit a promotors, sòl sense construir, etc.) dels bancs rescatats, netejant així el seu balanç. Per adquirir aquests actius, la societat es va endeutar en 50.000 milions, fent-ne una valoració que amb el temps s’ha constatat excessiva. En els seus primers 10 anys, el banc roí ha reduït el passiu fins una mica més de 33.000 milions.