De manera sorprenent i sense tan sols haver acabat, el jutge Cèsar Martínez ha decidit donar carpetada a la investigació de la pilota del constructor Enrique Ortiz en el Pla Rabassa d’Alacant. L’operació urbanística es va convertir durant anys en l’autèntica obsessió, segons revelen les punxades policials, del presumpte capitost de Brugal pels grans beneficis que n’obtindria. I per això, com va fer amb el Pla general d’ordenació urbana (PGOU), va recórrer a regals i a contactes polítics per poder tirar avant el seu pla.
L’actuació urbanística sota sospita té l’origen en les intencions d’Ortiz de construir una macrourbanització de 12.500 habitatges prop de les llacunes de Rabassa. Un projecte faraònic a què prompte se sumarà l’interés d’Ikea per instal·lar-s’hi. I a què afegirà 1.000 habitatges més. La multinacional sueca, que signa el 2007 un primer conveni de compravenda d’uns terrenys en altres sectors per 35 milions d’euros amb Ortiz, prompte el canvia per un altre. Vol instal·lar-se a Rabassa. I d’aqueixa volença sorgeix un nou contracte entre el promotor i la botiga de mobles el 2008. Però aquesta vegada per una quantitat més gran: 67 milions d’euros. Per aqueixa operació s’embutxaca 31 milions d’euros.
Ortiz, per aqueix temps, es mostra nerviós. Té por que el seu projecte no s’execute. I per això, telefona al llavors alcalde d’Alacant, Luis Díaz Alperi. Aquest el tranquil·litza: “Ja he parlat amb Sonia [en referència a Castedo, llavors regidora d’Urbanisme i després alcaldessa] i li he dit que espavile”. Castedo, de fet, aconsella, segons els informes policials, que no s’incloga la tramitació d’Ikea en el PGOU, ja que a través d’un pla parcial seria molt més ràpida. És en aqueixes dates que Alperi –ja exalcalde– i Castedo –com a primera edil– viatgen a Porto a reunir-se amb els dirigents d’Ikea, després de l’embós de les negociacions entre Ortiz i la firma de mobles.
Segons la policia, Ortiz va maniobrar amb Vicente Cotino, nebot de l’expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino i soci en el negoci de les residències, per a noliejar un jet privat perquè tant Castedo, perquè hi havia nascut, com Alperi –“a qui li abellia anar-hi”, segons diu en els àudios de Brugal– passen per Galícia a la tornada. Tot, sense que ningú sabera res de la predisposició de l’Ajuntament d’Alacant per a acollir Ikea i representat en la reunió a la ciutat. En aqueixa trobada, Ikea demana més sòl per a desplegar la seua actuació. No sols vol instal·lar una botiga de mobles, sinó que projecta un centre comercial adjacent de 120.000 metres quadrats.
És el 2009, un any després de les vacances a Andorra entre Ortiz i Castedo, quan l’alcaldessa del PP expressa el seu interés oficial perquè la multinacional s’instal·le a Alacant. Un conveni a tres entre Ortiz, Ajuntament i Ikea eleva l’operació a 97 milions d’euros, després d’acceptar el consistori les al·legacions a la carta per a incrementar el benefici que obtindria el constructor de l’operació, segons es desprén de les punxades policials.
Per aqueix contracte de compravenda entre la promotora Deproinmed (integrada per Banc de València, Bancaixa, la immobiliària de Juan Miguel Villar Mir i Ortiz), l’agent urbanitzador que és Ortiz i Ikea –el comprador–, l’empresari s’embutxaca 66,3 milions d’euros. Paral·lelament, per la compra de Bancaixa d’accions de la societat promotora a Ortiz va obtenir entre els anys 2010 i 2011 241 milions d’euros, segons un informe de la consultora KPGM.
Amb diverses sentències dels tribunals que tomben el projecte per deficiències mediambientals, Ortiz, segons la policia, es val del seu home en el PSPV-PSOE, Ángel Franco, per evitar que els informes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) frustren el projecte. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia nacional apunta en un informe que Ortiz va regalar a l’exportaveu municipal socialista Blas Bernal un veler pel seu “suport constant” en el Pla Rabassa.
La investigació arxivada incloïa l’entrega de targetes VIP d’aparcaments propietat d’Ortiz a exconsellers com Miguel Peralta o José Ramón García (clau per a aprovar l’operació de Rabassa), exregidors com Juan Seva o funcionaris de l’Àrea d’Urbanisme com Isabel Campos. Campos li va oferir a Ortiz un suculent negoci de 7,5 milions i aquest li va regalar una bossa de mà valorada en 200 euros.
Els seus contactes amb els dirigents de la multinacional sueca també van ser extensos. “T’ha agradat tenir un amic mafiós, eh?”, pronuncia Ortiz a un responsable d’Ikea en una de les converses interceptades per la policia. Les gravacions que treien la misèria del PP valencià mostraven la implicació total d’Ortiz en aquest pla, ja que en un dels àudios l’amo de la majoria del sòl edificable d’Alacant es presta a fer de mitjancer entre la firma de mobles i el llavors vicepresident del Consell, Vicente Rambla.
El promotor, davant de les contínues renyades de la justícia, va sacrificar el 2013 la intenció d’edificar 13.500 habitatges. Ho va fiar tot a Ikea. A través de la mercantil Alicante Avanza, creada a posta per a sol·licitar l’Actuació Territorial Estratègica (ATE), una figura jurídica per a accelerar diverses actuacions urbanístiques, Ortiz ha intentat dur a terme un projecte en què es juga 97 milions d’euros. La Caixa (després de l’absorció del Banc de València) i Bankia (l’antiga Bancaixa) han abandonat el projecte.
A pesar que el bipartit format per PSPV-PSOE i Compromís que governa la Generalitat Valenciana ha paralitzat l’ATE d’Ikea, la multinacional insisteix en el macrocentre d’oci a Rabassa. Una arribada esguitada per les irregularitats que el jutjat número sis d’Alacant ha arxivat, sense esperar a rebre tots els informes encarregats a la policia nacional. Castedo i Ortiz redueixen, per ara, les seues imputacions judicials.