Poden ‘El Bigotes’ i Crespo assenyalar Camps en el judici de Gürtel i que l’expresident se salve de la crema?
El nom de Francisco Camps, l’expresident de la Generalitat i del PP valencià, ha planat durant els tres dies del judici de la trama Gürtel en l’Audiència Nacional. De fet, es pot convertir en una moneda de canvi dels capitostos de la xarxa a l’hora de rebaixar les penes i per a aconseguir aclarir la responsabilitat de la cúpula del partit en el finançament il·legal de les campanyes del 2007 i el 2008, confirmada pels empresaris que la van pagar i per l’empresa que les va organitzar.
De moment, la peça de caça major que han obtingut les acusacions amb els pactes a canvi de reduccions de penes només ha estat el que va ser mà dreta de Camps, l’exsecretari general del PP Ricardo Costa. Falta que en la jornada de divendres, tant el comptable de la Gürtel, Pablo Crespo, com el delegat comercial de la trama a la Comunitat Valenciana, Álvaro Pérez El Bigotes, apuntalen la declaració de Francisco Correa, que va assegurar que va ser Costa qui els va dir que cobraren l’organització dels actes del PP als empresaris.
Les acusacions estarien encantades que El Bigotes, “amiguet de l’ànima” de Camps, oferisca en la seua declaració d’aquest divendres dades que puguen situar l’expresident en la presa de decisions i en la direcció del finançament il·legal del seu partit. Va poder Camps no assabentar-se del que es coïa en la sala de màquines del PP si el seu secretari general i el seu vicepresident s’enfronten a més de set anys de presó per delicte electoral i falsedat i després d’haver escoltat les gravacions presents en el sumari? Difícilment.
Màximament, quan el mateix Francisco Correa ha declarat en el judici que va ser Alejandro Agag, el gendre de José María Aznar, qui va presentar El Bigotes i Francisco Camps. I que va ser Camps qui va insistir que Álvaro Pérez i les seues empreses treballaren a la Comunitat Valenciana perquè s’havia enamorat de “la seua creativitat”.
Però a pesar que El Bigotes o Pablo Crespo assenyalaren directament Camps, és a dir, “descobriren el pastís”, seria legalment impossible que l’expresident pagara penalment per aquest procés. Els delictes estarien prescrits perquè, si és el cas, en cap fase d’aquest procés ha estat imputat o assenyalat per cap informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) com sí que ho estan des del 2009 tots els acusats en aquesta peça separada del cas Gürtel.
Encara que s’intentara imputar Camps en aquest procés, no se li podrien aplicar els delictes de falsedat documental i delicte electoral perquè prescriuen al cap de cinc i tres anys, respectivament. Una altra pena és la pública o mediàtica, que seria demolidora per a l’expresident de la Generalitat en cas que fóra assenyalat ara per la trama. Cal recordar que Camps gaudeix encara dels privilegis dels expresidents i és membre del Consell Jurídic Consultiu amb un sou públic, xòfer i secretària.
De fet, des d’algun partit que sosté el Govern valencià ja s’ha demanat que es retiren els privilegis d’expresident a Camps per les seues vinculacions al cas Gürtel i per la seua imputació en el cas Valmor, on s’investiga la despesa de diners públics en les carreres de Fórmula 1 a València.
Camps va ser absolt en l’anomenat cas dels vestits, que hauria pagat la trama Gürtel i en què dos subordinats es van declarar culpables.
