L’advocat uruguaià Fernando Belhot, blanquejador confés de l’exministre Eduardo Zaplana, va retratar el polític espanyol en la seua declaració davant la magistrada Isabel Rodríguez, titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València i el fiscal anticorrupció Pablo Ponce. “Era extremadament cautelós”, diu Belhot.
La relació entre el blanquejador i l’expresident de la Generalitat Valenciana es remunta al 2009, quan sol·liciten els seus serveis per a dur a terme una “optimització fiscal” dels actius d’uns quants membres de la banda de Zaplana. L’advocada Beatriz García Paesa, neboda del famós espia, va posar en marxa les empreses opaques (offshore) a Luxemburg utilitzades per la presumpta xarxa de corrupció massiva i que després va heretar l’uruguaià.
De primeres, Belhot els va advertir que “l’estructura societària que tenien a Luxemburg no em semblava la més adequada per a l’optimització fiscal”. Amb el pas del temps, l’advocat uruguaià s’adona que la “figura protagonista” de tot l’embull era Zaplana mateix. De fet, l’exministre li va reconéixer que, efectivament, els actius eren bàsicament seus, segons va declarar Belhot davant la jutgessa que investiga el cas i el fiscal anticorrupció.
El blanquejador confés, que va acabar substituint Beatriz García Paesa al capdavant de l’estructura empresarial, s’emportava una comissió anual entre el 0,75% i l’1%, a més d’una prima de rendibilitat sobre els guanys de cada exercici. Simplement informava “tres o quatre” vegades a l’any, perquè Zaplana confiava en la seua gestió, segons va declarar davant les autoritats judicials espanyoles.
Zaplana era “extremadament cautelós”, afirma Belhot, que mai es va comunicar amb l’exministre per correu electrònic o WhatsApp. “Amb el senyor Zaplana, encara que li semble mentida, durant els nou anys mai em vaig escriure un correu electrònic, mai em vaig escriure un WhatsApp, perquè ell era extremadament cautelós i solament parlava amb ell en un número de cel·lular propi”, explica el blanquejador sobre el seu antic client.
L’expolític del Partit Popular va presentar el seu blanquejador a “presidents d’empreses de primer nivell” que cotitzen en l’IBEX 35 (esmenta, en concret, Acciona i Repsol) i a “polítics d’altíssim nivell” en actiu i retirats. “Vaig conéixer fins i tot polítics de l’exterior, de països llatinoamericans, perquè ell [Zaplana] pertanyia també a la Fundació FAES, creada pel senyor Aznar, on hi havia contactes amb presidents i polítics de Llatinoamèrica”, diu Belhot.
L’advocat uruguaià va arribar a conéixer quasi tots els col·laboradors de l’expolític, hui investigats en la causa Erial. Joaquín Barceló, presumpte testaferro de Zaplana segons l’UCO, “no tenia el nivell de preparació intel·lectual que podia tindre” l’expresident de la Generalitat, i “per això era un blanc més fàcil d’enganys.
Fernando Belhot va confirmar, a preguntes de la jutgessa Isabel Rodríguez, que Barceló era testaferro de Zaplana. “Li jugava molt la seua amistat cap a Zaplana, la seua admiració, (...) i que, en molts casos, no estava capacitat per a prendre alguna de les responsabilitats que Zaplana li havia posat”, declara Belhot. Els subordinats de Zaplana, tal com va informar aquest diari, van tindre xocs aferrissats i s’insultaven entre ells, un conflicte en què va haver de mitjançar l’exministre.