César Sánchez (PP) al PSOE de Calp: “No va ser el meu partit el que va matar a Calvo Sotelo”

elDiariocv

Dénia —

Per a defensar que el PP és una força democràtica i que en canvi i al seu judici el PSOE arrossega un fosc passat, l'alcalde de Calp, el popular César Sánchez, no va dubtar a traure a relluir en l'últim ple del municipi alacantí alguns dels episodis més dramàtics de l'Espanya del segle XX.

Així, Sánchez es va dirigir al portaveu socialista, Santos Pastor, per a advertir-li en primer lloc que “el meu partit polític va nàixer en 1977, amb la democràcia. Sí va ser Aliança Popular. I després en 1990 va nàixer el Partit Popular, fruit de la unió de diversos partits amb AP. Així doncs, no és un partit que naix abans de la democràcia, naix amb la democràcia”.

Una vegada defensat el net origen de la seua força política, el també president de la Diputació d'Alacant va entrar en matèria. I va agregar: “I el meu partit polític no ha tingut mai un ministre el cap de seguretat del qual va anar a matar al cap de l'oposició, el senyor Calvo Sotelo. Però és que ens costa molt tenir memòria per al que ens interessa”.

Com després va remarcar en un altre moment del ple, l'alcalde no va dir literalment que aqueix partit responsable de la mort d'un dels grans líders de la dreta en els moments previs a la Guerra Civil fóra el PSOE. Però ho va donar a entendre perquè en tot moment es va estar dirigint al portaveu socialista.

“Jo no crec que vostè siga feixista però…”

Va ser el portaveu de Compromís, Ximo Perles, qui va censurar les referències del primer edil i va recordar que formacions com el PSOE van ser clandestines sota la dictadura de Franco: “M'he sentit profundament ofès malgrat que jo no sóc del Partit Socialista, però jo estic ací pel meu oncle, que va acabar la seua carrera política com subedelegat de Govern amb Zapatero i va ser regidor en la primera legislatura de la democràcia i ell sí que estava en el Partit Socialista abans de la democràcia, jugant-se el tipus per portar la democràcia”.

A continuació, Perles es va referir al passat del PP: “El Partit Popular es va crear en la democràcia, però no va ser de generació espontània. Senyor Sánchez, jo no crec que vostè siga un feixista, que quede clar que no ho crec, però també és veritat que vostès van tenir com a president honorífic fins a no fa massa temps a un exministre de Franco [en referència a Manuel Fraga]”. Finalment, el portaveu de Compromís va exigir “respecte” per a tots “els que han lluitat per la democràcia”, siguen de la ideologia que siguen.

Algunes llacunes històriques en el discurs de l'alcalde

De qui va parlar l'alcalde de Calp?

José Calvo Sotelo (Tuy, 1893, Madrid 1936) va ser ministre d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera. Al principi de la II República es va exiliar per a evitar ser jutjat però encara així va resultar triat diputat durant totes les legislatures i va tornar al país després d'una amnistia en 1934. Va liderar Renovaciób Española, força que advocava per la instauració d'una monarquia de tall autoritari.

En el tibant període esdevingut entre febrer i juliol de 1936, Calvo Sotelo va protagonitzar una sèrie de acalorats debats en les Cortes en els quals va reclamar la intervenció de l'Exèrcit per a reinstaurar l'ordre públic sota el govern del Frente Popular, la qual cosa li va convertir en una figura tan popular com controvertida.

El 12 de juliol de 1936, pistolers falangistes assassinaren a José Castillo, tinent de la Guardia de Asalto i militant socialista. Aquella nit, policies companys de Castillo i membres de les milícies socialistes es van concentrar per a clamar venjança per est i altres assassinats comesos per dretans. I van exigir al ministre de Governació, Juan Moles, la detenció dels líders falangistes.

Ara bé, a diferència del que va sostenir en l'últim ple l'alcalde de Calp, Juan Moles no pertanyia al PSOE sinó a la Unión Federal Nacionalista Republicana. A més, Moles va acceptar que es realitzaren aqueixes detencions però sempre que aqueixes persones foren lliurades a la “autoritat competent”.

El 13 de juliol, policies i milicians van intentar detenir sense èxit a diversos líders de la dreta que es trobaven absents de Madrid, fins que van arribar al domicili de Calvo Sotelo. Ho van traure de casa seua, el van introduir en una camioneta i allí un dels milicians el va assassinar de quatre tirs.

Segons prestigiosos historiadors, destacats líders del PSOE de l'època com el diputat socialista Juan Simeón Vidarte, l'editor del diari El Socialista, Julián Zugazagoitia, o el propi Indalecio Prieto, es van mostrar horroritzats davant aquell crim i el van condemnar. També es van adonar que l'assassinat anava a desencadenar el colp militar que portava temps preparant-se contra la República.

Efectivament, aquell succés va tenir un profund impacte entre la classe mitjana espanyola i va ser el que va provocar que Franco s'unira al colp que es desencadenaria el 18 de juliol. Durant la dictadura franquista, Calvo Sotelo va ser honrat com Protomártir de la Cruzada.