La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

El Corredor Mediterrani, Rodalia i la ZAL del port copen les inversions de l’Estat en territori valencià

Les inversions en infraestructures en la Comunitat Valenciana es concentraran aquest exercici en el Corredor Mediterrani i en la millora de la xarxa de Rodalia principalment, encara que també rebrà una injecció econòmica important València Plataforma Intermodal i Logística per a la posada en marxa de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de la capital valenciana.

Així queda palés en els pressupostos generals de l’Estat (PGE) presentats dilluns per Pedro Sánchez, que preveuen una inversió de 1.189,88 milions en territori valencià, cosa que suposa un augment del 61% respecte als 740 milions del 2018. Així, recull el 9,8% de la inversió total regionalitzable, la qual cosa la situa en quart lloc darrere d’Andalusia, Catalunya i Madrid.

En concret, els comptes estatals preveuen una inversió de 308 milions per al pla de Rodalia, complint-se així l’anunciat fa unes setmanes pel secretari d’estat d’Infraestructures, Pedro Saura, després d’una reunió amb la consellera d’Obres Públiques, María José Salvador.

A aquesta quantitat caldrà afegir una altra partida de Renfe de 51,7 milions d’euros per a comprar trens nous, adequar els existents i diversos projectes de millora d’instal·lacions.

L’exministre de Foment del PP, Íñigo de la Serna, va presentar el Pla de Rodalia a la fi del 2017 amb una inversió de 1.400 milions fins a l’any 2025. No obstant això, tan sols es van computar 53 milions en aquest exercici.

Quant al Corredor Mediterrani, els PGE preveuen una despesa total de 276,7 milions d’euros, 104 dels quals es destinen al tram Vandellòs-València.

València Plataforma Intermodal i Logística tindrà una aportació de 15,5 milions d’euros per a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de la capital valenciana, en concret, per a adquisició de parcel·les, adequació d’obres d’urbanització i millora d’integració paisatgística.

A més, el Consorci València 2007 rebrà una inversió de 3,1 milions d’euros per a adequació d’espais i manteniment.

D’altra banda, per al soterrament de les vies ferroviàries de València (canal d’accés i túnel passant) i l’estació subterrània que permetrien acabar el Parc Central, un projecte per al qual s’estima un cost de 2.000 milions d’euros, tan sols s’ha habilitat una partida de 2,7 milions d’euros el 2019, als quals se’n sumarien 2 el 2020 i 60,5 més el 2021.

Pel que fa a carreteres, destaquen 11 milions per al tercer carril de la V-21 a València, 8,4 milions per a un accés a l’aeroport de l’Altet o 29 milions per a la variant de Sueca (tram entre Cullera i Favara).

Tren de la Costa, només estudis

La creu de les inversions la representen alguns projectes per als quals s’ajornen les consignacions pressupostàries o tan sols obtenen recursos per a estudis informatius i projectes.

Aquest és el cas de la connexió ferroviària de l’aeroport de l’Altet, per a la qual es preveuen 50.000 euros, mentre per al tren de la Costa (Gandia-Oliva-Dénia-Alacant) es destinen 130.000 euros.

La doble plataforma entre València i Castelló haurà d’esperar a l’any 2022, moment en què s’han previst 110 milions d’euros. Tampoc rep inversions directes de Foment el Corredor Cantàbric-Mediterrani.