En 2018, Panamà va deixar de ser un paradís fiscal als ulls de la Unió Europea. També va deixar de ser-ho per a alguns dels delinqüents de coll blanc que van recórrer a la seua legislació tan peculiar per a amagar diners negres. És el cas dels responsables de la firma Soberón y Associados que van crear l’estructura deslocalitzada de Joaquín Barceló, el presumpte testaferro de l’exministre Eduardo Zaplana, que s’han vist esguitats per nombrosos escàndols de corrupció massiva en el marc dels macrocasos Odebrecht i Lava Jato, en països com Mèxic, el Brasil, el Perú, l’Argentina, Veneçuela, la República Dominicana o l’Equador. Uns quants dels seus clients més destacats, polítics i empresaris, estan sent processats per blanqueig de capitals.
A més, la firma panamenya Soberón y Asociados exerceix d’agent resident de la filial panamenya de la Banca Privada d’Andorra, institució financera assenyalada el 2015 per presumpte blanqueig de capitals pel Departament del Tresor dels Estats Units. Quan el braç panameny de la BPA va ser intervingut per l’òrgan supervisor bancari, tenia uns actius de 102 milions de dòlars, segons documentació de la Superintendència de Bancs de Panamà consultada. El 2017, dos anys després de l’advertiment de l’agència governamental nord-americana, la filial panamenya de la BPA, que tenia oficialment dos empleats, va ser liquidada.
Tal com va informar ahir aquest diari, Joaquín Barceló va utilitzar huit intermediaris –mariachis– panamenys per a crear l’estructura societària deslocalitzada que, segons un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que figura en el sumari del cas Erial, va permetre a la presumpta trama corrupta de Zaplana ocultar 6,4 milions d’euros al Principat d’Andorra. Tot això a través de complexes operacions financeres vinculades a la firma Soberón y Asociados i a la BPA.
Els advocats i assessors fiscals de la firma Soberón y Asociados tenen les oficines en la novena planta de l’edifici de la Torre Global Bank de Ciutat de Panamà. I des d’ací han creat estructures societàries opaques, mitjançant una mena de viver d’empreses, per als seus clients estrangers. A més, segons la base de dades dels Panama Papers, Roberto Escolán va ser accionista de quatre empreses panamenyes vinculades a la República Dominicana l’agent de les quals era el conegut despatx Mossack Fonseca.
Sandokán a Espanya
Els casos de llavada de diners negres que han esguitat la firma –especialment els ciutadans panamenys Roberto Escolán i Melissa Bellido– comencen a Espanya, on l’empresari Rafael Gómez Sánchez, més conegut com a Sandokán, va ser condemnat en el marc del cas Malaia a cinc anys i tres mesos de presó i al pagament d’una multa de 140 milions d’euros pel Jutjat Penal 3 de Còrdova (una sentència ratificada per l’Audiència de Còrdova). El 4 de març passat va obtindre el tercer grau i va abandonar la presó d’Alcolea després d’haver passat 15 mesos entre reixes. El fill de l’empresari condemnat va adquirir la mercantil Desarrollo Costa Verde SA, a la qual estaven vinculats Melissa Bellido i Roberto Escolán a través de Soberón y Asociados.
La derivada peruana del cas Odebrecht
D’altra banda, Bellido i Escolán van constituir al seu país la companyia Ammarin Investment, que després van transferir a l’empresari peruà Miguel Atala Herrera, amic íntim de l’expresident peruà Alan García. Atala, vicepresident de la petroliera estatal peruana durant el segon mandat del president Alan García, està sent investigat per haver rebut pretesos suborns d’Odebrecht. Segons va reconéixer l’empresari davant l’Oficina de Llavada d’Actius peruana, Odebrecht li va transferir un total de 1,3 milions de dòlars al compte d’Ammarin Investment en el BPA, però va aclarir que això no significava que mantinguera vincles amb la constructora. Segons va dir, la idea de constituir l’empresa Ammarin Investments va ser d’Odebrecht, però el funcionari de la BPA Francesc Pérez Giménez va assegurar a l’Equip Especial brasiler del cas Lava Jato que va viatjar fins al principat d’Andorra per a prendre-li declaració que va ser l’empresari qui va gestionar l’obertura del compte deslocalitzat.
A més, el qüestionari confidencial de coneixement del client KYC (Know Your Customer) que va signar l’empresari indica que el motiu d’obrir el compte era la realització d’una operació amb “inversors brasilers”. L’entitat andorrana va catalogar Atala com a Persona Políticament Exposada (PEP) a causa del càrrec que detenia en Petroperú. D’altra banda, Soberón y Asociados també va constituir una empresa, Hispamar International Corp per a l’ex-viceministre de Comunicacions peruà Jorge Luis Cuba Hidalgo, que va ser detingut el 2017 per haver rebut dos milions de dòlars en suborns.
El petroli veneçolà
Melissa Bellido també forma part d’una estructura societària composta per quatre empreses per al governador veneçolà de l’estat de Carabobo, Rafael Lacava, que, segons va publicar el diari El País, va cobrar fons per haver mitjançat en la construcció d’una refineria i els va ocultar en la BPA. Lacava va titlar aquestes acusacions de “muntatges” i “faules”.
D’altra banda, l’empresari Diego Salazar Carreño, cosí de l’expresident de la petroliera estatal PDVSA Rafael Ramírez Carreño, va ser detingut el 2017 acusat de blanqueig de capitals i associació il·lícita. Els testaferros de l’empresari van crear una xarxa d’empreses a Nova Zelanda, Hong Kong i la República Dominicana, a les quals sembla vinculada Melissa Bellido.
42,3 milions de dòlars d’un exministre dominicà
L’empresari i exministre d’Obres Públiques i Comunicacions de la República Dominicana, Víctor Díaz Rúa, està acusat de suborn, enriquiment il·lícit i llavada d’actius en el cas Odebrecht.
L’acusació assegura que Díaz Rúa va manejar 42,3 milions de dòlars a través de productes financers personals que inclouen comptes d’estalvi, corrents, certificats financers, préstecs i targetes de crèdit. Els socis de les dues empreses deslocalitzades que va adquirir Díaz Rúa pertanyien a la firma d’advocats Soberón y Asociados.
Ministre equatorià condemnat per blanqueig
Melissa Bellido va dirigir l’empresa Tokio Traders que l’ex ministre equatorià d’Electricitat, Alecksey Mosquera, condemnat a cinc anys de presó pel delicte de llavada d’actius (blanqueig de capitals) en el marc del cas Odebrecht. La Fiscalia equatoriana l’acusava de blanquejar 914.130 dòlars.
Els suborns de British Petroleum
Roberto Escolán també va estar relacionat amb Morgan, Jackson Investment & Co a Nova York. Aquesta empresa va servir, segons la Comissió de Valors dels Estats Units, per a vehicular suborns de la petroliera British Petroleum al Govern argentí entre el 2007 i el 2010 a través de la financera Epsilon, localitzada a Buenos Aires. En l’escorcoll de les oficines d’Epsilon, els investigadors de la trama van trobar documentació de l’empresa de Nova York i el segell del panameny Roberto Escolán, pretés director.
Illueca y Asociados
No totes les empreses del presumpte testaferro de Zaplana van comptar amb l’ajuda de Soberón y Asociados. Per a crear la mercantil Adua SA, el compte associat de la qual en la BPA va ingressar 1,5 milions segons les investigacions de la Guàrdia Civil, la trama del cas Erial va recórrer a la firma Illueca y Asociados, que també va crear l’entramat deslocalitzat d’un exdiputat mexicà de l’estat de Sinaloa.
Segons va publicar El País, l’exdiputat del PRI mexicà, Óscar Javier Lara Aréchiga va moure 17 milions de dòlars en comptes en paradisos fiscals i va ocultar societats a Panamà i a les Antilles Holandeses. El bufet Illueca y Asociados era l’agent resident de la societat panamenya Riana Development Inc., subsidiària d’una altra societat radicada a les Antilles Holandeses, en la qual figuren Adán Arturo Illueca i Karina Estella Díaz Portuguez com a subscriptors.
En una altra gestora familiar de fons (Family Asset Management Inc.) pertanyent l’exdiputat mexicà, i de la qual el bufet era també agent resident, figuren com a subscriptors Karina Estella Díaz Portuguez i Adán Arturo Illueca Herrando. El bufet d’Illueca y Asociados va registrar una fundació d’interés privat vinculada a la gestora familiar.
En tots aquests casos, les firmes panamenyes responien a la necessitat dels seus clients –inclosos segons l’UCO els membres de la trama Erial– de crear estructures societàries complexes a l’estranger per a la finalitat suprema de tot delinqüent de coll blanc: la llavada dels diners negres obtinguts il·legalment. El Grup d’Acció Financera Internacional, l’entitat intergovernamental de referència en matèria de blanqueig de capitals, sintetitza el circuit de la llavada d’actius en tres etapes. En la primera (col·locació), els ingressos d’origen delictiu es col·loquen en el sistema financer legal. En l’etapa següent (encobriment), mitjançant una sèrie de transaccions financeres, els fons es mouen per separar-los del seu origen. I en la fase final (reciclatge), els capitals blanquejats a través del sistema financer tornen al blanquejador amb l’aparença d’un ingrés legal, disponibles per a una utilització còmoda.
Els clients de les dues firmes panamenyes que va usar el presumpte testaferro del cas Erial no van arribar a la tercera fase. Ara han quedat en el punt de mira de la justícia dels seus països respectius. I aqueix és, precisament, el pitjor malson del blanquejador.