El Govern central ha tornat a recórrer un decret del Consell. Aquesta vegada, es tracta de la norma que regula l'ús del valencià en l'Administració.
Segons un comunicat de la Delegació de Govern a la Comunitat Valenciana, l'Advocacia de l'Estat ha interposat un recurs contenciós-administratiu, encara que no demana la suspensió cautelar del decret. El Govern central se sumisca als recursos presentats ja pel Partit Popular i pel sindicat CSIF.
En el comunicat, l'Advocacia al·lega que el valencià solament és llengua cooficial a la Comunitat Valenciana, per la qual cosa el decret no és vàlid. “Entre els articles qüestionables, estan aquells que preveuen que les notificacions, còpies de documents redactats en valencià, i comunicacions de l'Administració de la Generalitat, que hagen de fer efecte o estiguen dirigides a ”Comunitats Autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià“, es redactaran ”en valencià“, diu el text distribuït per la delegació.
“En aquest sentit, sembla evident que perquè aquestes comunicacions des de la Comunitat Valenciana pogueren anar redactades en valencià, haurien de ser dirigides a Comunitats Autònomes amb la mateixa llengua cooficial, situació que, evidentment, no és possible, en ser el valencià una llengua cooficial únicament a la Comunitat Valenciana”, contínua el comunicat.
Així mateix, l'article 20 preveu, com a requisits que han de constar en els plecs de clàusules administratives particulars i tècniques dels contractes que aproven els òrgans de contractació, que els contractistes utilitzen el valencià en els béns i en els serveis que són objecte del contracte, de manera especial en l'etiquetatge, en l'embalatge, en les instruccions d'ús i en atenció a la ciutadania.
“Açò sembla vulnerar el principi de llibertat de circulació, l'article 139 de la Constitució i el principi de llibertat d'accés a les licitacions contemplat en l'article 1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic”, finalitza. L'article 19 de la Constitució, referent a la llibertat de circulació, diu el següent: “Els espanyols tenen dret a triar lliurement la seua residència i a circular pel territori nacional. Així mateix, tenen dret a entrar i eixir lliurement d'Espanya en els termes que la llei establisca. Aquest dret no podrà ser limitat per motius polítics o ideològics”, sense fer esment a la llengua.
El 139, també assenyalat per l'Advocacia, enuncia: “Tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori de l'Estat. Cap autoritat podrà adoptar mesures que directa o indirectament obstaculitzen la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació de béns en tot el territori espanyol”.