Els grups de l’oposició aprofundeixen en les contradiccions del Govern valencià del PP i Vox i tracten d’esbrinar quina és la posició de l’executiu autonòmic en assumptes com la violència de gènere o el canvi climàtic. En el primer examen parlamentari al Govern de Carlos Mazón, el PSPV i Compromís han interpel·lat el líder popular per la postura dels seus socis d’extrema dreta respecte dels consensos adoptats en la cambra i les polítiques públiques que pretén adoptar, atesa la incertesa.
L’esquerra valenciana insisteix en l’estratègia de desgast cap al PP, que governa l’autonomia gràcies a un pacte que omet la violència de gènere i l’oculta després del terme “violència intrafamiliar”, juntament amb dirigents que asseguren que la violència masclista “no existeix” o al·ludeixen a “la perversa Agenda 2030” a l’hora de referir-se al canvi climàtic, assumptes que van ser clau en l’executiu progressista. En aquesta tessitura, l’oposició insisteix a saber què farà el Consell amb les lleis de protecció ambiental, amb els recursos per a les dones víctimes de violència masclista o respecte de la política lingüística. En mitja dotzena d’ocasions han preguntat per aquestes qüestions, i en mitja dotzena de vegades s’han trobat sense una resposta clara.
L’executiu autonòmic que encapçala Mazón ha esquivat les preguntes més sensibles, les que concerneixen assumptes que ja fa mesos que provoquen crítiques, responent amb evasives, ironia o acudits. El president ha lamentat que l’oposició no li done ni “cent dies de gràcia”, se sent insultat pels grups –el PSPV li va dir “lladre” en la primera votació de la Mesa– i ha ironitzat amb el fet que, després del Consell encapçalat per Ximo Puig, “no podia caminar amb tant d’habitatge construït”.
Els consellers de Vox no han intervingut en la sessió de control i han limitat el seu espai a la portaveu de la formació, Ana Vega, la interpel·lació de la qual ha sigut també resposta pel president mateix. En el seu lloc, el líder de l’executiu ha traslladat aquesta responsabilitat a la vicepresidenta segona i consellera d’Igualtat, Susana Camarero; a la consellera de Medi Ambient, Salomé Pradas, i a la titular d’Hisenda, també portaveu, Ruth Merino. Les tres han bregat amb les interpel·lacions dirigides als seus socis de govern, responent a una acusació amb una altra, fent de parapet per als seus socis. A l’oposició no li interessa ni la violència de gènere ni el medi ambient, han utilitzat les víctimes i no han pres mesures, han etzibat en sengles interpel·lacions. Merino, que ja fa tres mesos que respon setmanalment a aquestes qüestions en les rodes de premsa després del ple del Consell, sí que ha sigut més clara i ha assenyalat: “Els passos que fa aquest govern són consensuats. Aquest govern és únic, actua en equip”.
Lluny semblen quedar els temps en què era el PP qui explorava i explotava les contradiccions entre el PSPV, Compromís i Unides Podem en el Consell del Botànic, amb una metonímia política: el president pel tot. Tot el que fa i diu l’executiu és assumit pel seu màxim responsable. En la primera sessió de control des del capgirament electoral, els rols s’han invertit. La portaveu socialista, Rebeca Torró, ha apuntat: “Ens preocupa que no els separa res de Vox: han fet seus tots els seus plantejaments”. Després d’ella, la diputada socialista María José Salvador ha retret a Mazón la seua “equidistància” davant els seus socis “negacionistes”, que actuen sota el seu beneplàcit, mentre que el seu company de partit, Arcadi España, plantejava: “Comparteix amb el seu vicepresident que la violència de gènere no existeix?”.
En el torn de Compromís, el seu portaveu, Joan Baldoví, exhibia aquestes postures diferenciades llegint un reguitzell de declaracions recents dels membres de l’executiu autonòmic. Mentre el conseller d’Agricultura (Vox) nega el canvi climàtic, la portaveu (PP) subratlla que existeix; mentre un diputat de Vox nega la violència masclista, la vicepresidenta segona (PP), subratlla el seu compromís per a combatre-la. Després del primer examen, en què els populars han evitat la confrontació directa dels seus socis de govern amb l’oposició, el seu posicionament continua sense quedar clar.