Ciutadans fa un gir de 360° en el seu discurs polític. De nàixer com a partit per a ocupar el centre polític a tornar a aquest mateix discurs després de pegar un bon bac electoral com a conseqüència d’un flirteig amb la dreta més extrema. Després del viratge discursiu amb el veto a Pedro Sánchez i al govern socialista i la deriva del partit amb els diferents successos a Catalunya, els taronges busquen a la desesperada reubicar-se en el centre polític per no perdre definitivament el que han collit en quatre anys en el Congrés.
Ciutadans va arribar a la cambra baixa i als parlaments autonòmics de la resta de l’Estat el 2015 després d’una dècada de treball a Catalunya. Curiosament, el que li va donar la força per a saltar a la política estatal sembla que firma la seua gran caiguda: 47 escons i 2,5 milions de vots perduts en sis mesos com a conseqüència d’una radicalització del discurs nacionalista. El 2015 va entrar al Congrés amb 40 diputats i tres milions i mig de vots a Espanya i hui ha perdut un 60% dels seus suports.
La caiguda estrepitosa provocava que aquest mateix dilluns Albert Rivera presentara la dimissió davant el comité executiu convocat amb urgència. “Hem aconseguit que Espanya tinga un espai liberal, espai de centre”, expressava el ja exdirigent als mitjans de comunicació.
A penes unes hores abans, el diputat autonòmic Tony Woodward, mostrava aquest canvi de rumb, a la recerca del centre, en la televisió pública valenciana À Punt: “Dins del que va ocórrer ahir a la nit, uns resultats molt roïns, hem de pensar que continuem tenint la confiança d’espanyols i de valencians i continuem mantenint-nos com una força necessària i de centre” a la Comunitat Valenciana, on van obtindre 18 diputats en les autonòmiques d’abril. De facto, Toni Cantó lidera ja un grup parlamentari amb quasi el doble de representants que Rivera.
“Veiem com s’ha polaritzat aquesta situació de vots”, continuava el diputat, que assenyalava que “amb 15 diputats que es reconeixen en la part dreta i 15 en l’esquerra” els “dos diputats de centre” es converteixen en “la força necessària que serà així en el futur”. En el seu relat, Woodward, que va abandonar els diputats crítics –va donar suport a Carolina Punset en la roda de premsa en què ella va dir que Ciutadans era “la marca blanca” del PP– i se’n va passar al bàndol conservador del partit a València, ja se separava de la dreta i l’extrema dreta parlamentària, reprenent el caràcter primari de Ciutadans com a partit facilitador de l’enteniment o “frontissa” entre formacions. Per si quedaven dubtes, decretava: “Hem d’aprendre de les derrotes i continuar avant tornant als orígens del partit”.
Les declaracions de Toni Woodward i d’Albert Rivera posen en una situació complicada Toni Cantó, que es va perfilar en el congrés com l’assot independentista i va portar aquest mateix discurs a les Corts Valencianes, on és portaveu des de l’abril passat. En les seues primeres intervencions, Cantó es va autoproclamar líder de l’oposició al Govern progressista del Botànic –com es denomina la unió de PSPV, Compromís i Unides Podem– volent apartar la portaveu i presidenta del PPCV, Isabel Bonig. Els discursos de Cantó contra el PSPV de Ximo Puig, contra els dirigents de Compromís i contra els representants d’Unides Podem han sigut victorejats des de la bancada de l’extrema dreta de Vox, que aplaudia amb força cada vegada que el dirigent taronja titlava de radicals o de catalanistes els diputats i consellers botànics.
Abans de Cantó, la direcció i el càrrec de portaveu del partit ja va començar el seu viratge a la dreta, amb la marxa de Carolina Punset a Brussel·les i el cércol a Alexis Marí i els seus diputats afins en les Corts. Tots dos van ser portaveus parlamentaris i van eixir de Ciutadans amb fortes crítiques al rumb que prenia el partit.
Punset, que va ser el rostre electoral de Ciutadans en la seua primera convocatòria electoral valenciana, va dimitir a l’octubre del 2016 de l’executiva del partit per nombrosos desacords, entre aquesta la política de pactes –es discutia si PP o PSOE– i els primers símptomes de nacionalisme espanyol que emanava la formació taronja. Hui és assessora d’assumptes europeus del departament del socialista Ximo Puig en la Generalitat Valenciana.
Alexis Marí i tres diputats més de l’ala socialdemòcrata de Ciutadans –David de Miguel, Domingo Rojo i Alberto García– van abandonar la formació al juny del 2017, mesos després que el portaveu fora rellevat per ordres de Madrid per Mari Carmen Sánchez. Els quatre parlamentaris van explicar les diferències ideològiques amb el partit i la bretxa es va agreujar quan els de Rivera van donar suport als pressupostos del PP, emportant-se per davant unes quantes esmenes beneficioses per a les infraestructures valencianes.
El diumenge electoral, passada la mitjanit, Carolina Punset, ja sense vinculació amb la formació de Rivera, escrivia: “Sembla que el gir a la dreta de Cs que molts vam denunciar, a més d’immoral ha acabat sent com a estratègia electoral una gran estupidesa. Tant de potenciar candidats i electorat de dretes... ara que els aprofite aquest transvasament a Vox i PP”.