El parlament valencià acull des de dimarts el debat de política general, la cita que dona inici al curs parlamentari i en què els grups polítics fan una mena de balanç i de propòsits de l’any. La cita té caràcter anual, excepte en els exercicis en què hi ha eleccions autonòmiques, i serà el sisé debat per a Ximo Puig com a president de la Generalitat Valenciana. L’últim gran debat servirà al Consell i als grups de l’oposició per a mesurar les forces i exhibir els avanços en l’última legislatura, quatre anys marcats per una forta crisi sanitària i les seues sacsejades econòmiques, que han obligat l’executiu autonòmic i els grups que li donen suport a adaptar els compromisos amb què van concórrer a les eleccions i la seua agenda.
El debat de política general sol servir per a marcar l’agenda de prioritats polítiques del Govern, que s’estableixen en la segona i l’última sessió amb les resolucions que aproven els grups. El president de la Generalitat, que obri la sessió dimarts, té un temps il·limitat per a intervindre i fer el seu propi balanç. El cap del Consell aprofita aquesta intervenció anual per a marcar els compromisos, seguint l’agenda del Pacte del Botànic. En la sessió passada en van ser 48, la gran majoria posats en marxa.
Els partits que subscriuen el Pacte del Botànic tractaran d’esbossar una imatge d’estabilitat i suport a les rendes baixes davant l’augment de preus, a més de fer un desplegament de l’escut social activat durant la legislatura. En Unides Podem posaran l’accent en les ajudes directes a les famílies, entre les quals inclouen mantindre els preus del menjador escolar, augmentar les beques, crear un servei de benestar psicològic i crear un fons específic d’ajudes directes al sector primari valencià amb l’objectiu de pal·liar els efectes combinats de la pujada dels costos de producció i de l’elevació dels tipus d’interés.
Els socialistes reclamen a la resta dels grups parlamentaris que siguen propositius i contribuïsquen a reforçar l’estat del benestar, clau per a afrontar els pròxims anys. La seua portaveu, Ana Barceló, apunta: “El nostre full de ruta passa per continuar impulsant l’agenda econòmica, consolidar la creació d’ocupació i impulsar l’arribada de noves inversions per afrontar amb seguretat i prosperitat els pròxims anys, sense deixar d’atendre l’agenda social”. Per part de Compromís, les prioritats serán: “Ajudar a les families valencianes davant la pujada de preus. En segon lloc, continuar enfortint els serveis públics: la sanitat, l’educació, i les polítiques socials. I finalment, fer front a l’emergència climàtica d’una manera justa cap a la majoria de la societat”.
En la jornada que arranca dimarts i es desenvoluparà fins a dijous totes les interpel·lacions seran fetes per dones. Faran les intervencions Maria José Catalá (PP), Ana Vega (Vox), Ruth Merino (Ciutadans), per part de l’oposició, mentre que entre els grups que sustenten el Govern seran Pilar Lima (Unides Podem), Papi Robles (Compromís) i Ana Barceló (PSPV), aquestes dues últimes per primera vegada. El de Puig és l’únic rostre que roman en la tribuna des de l’estrena parlamentària del Pacte del Botànic. Des del seu primer debat de política general com a cap del Consell el 2016 –el 2015 no es va produir per la investidura–, ha vist passar huit portaveus parlamentaris només en aquestes sessions: Antonio Montiel (Podem), Antonio Estañ (Podem), Alexis Marí (Ciutadans), Mari Carmen Sánchez (Ciutadans), Toni Cantó (Ciutadans), Isabel Bonig (PP), Fran Ferri (Compromís) i Manolo Mata (PSPV).
Els partits del pacte de Govern han patit diverses sacsejades en l’últim any i el debat serà una oportunitat per a mesurar la seua fortalesa. No sols han canviat els seus portaveus, sinó que, en dos d’ells, també els seus referents institucionals. L’estiu passat Podem nomenava Héctor Illueca vicepresident segon de la Generalitat, en substitució de Rubén Martínez Dalmau, i fa a penes tres mesos Aitana Mas substituïa Mónica Oltra en la vicepresidència primera. Els morats, a més, encara es recuperen de l’eixida del seu fundador, Pablo Iglesias, de la primera línia institucional i política i han de dirimir si se sumen o no a la plataforma de Yolanda Díaz, que els valencianistes miren amb cautela.
L’aliança de les forces d’esquerres és una qüestió que planeja a aquesta banda de l’hemicicle, de la mateixa manera que ho farà l’agenda judicial, solapada amb la política. L’inici de curs parlamentari coincideix amb la declaració de Mónica Oltra per una querella de l’extrema dreta, en què el jutge investiga si va haver-hi mala praxi en la gestió de la Conselleria d’Igualtat en la denúncia d’abusos a una menor. També arranca el judici del cas Alquería, que investiga si va haver-hi corrupció en una de les empreses públiques de la Diputació de València que dirigia el dirigent del PSOE llavors Jorge Rodríguez. En el primer cas, el PP ha agitat les denúncies fins a portar-les a les institucions europees –que el mateix partit controla– i Vox és acusació popular, mentre que en el segon cas el PP també figura com a acusació popular al costat d’Acció Cívica. Als populars, de la seua banda, els espera en els tribunals una de les peces del cas Taula i el judici del cas Erial, en què està implicat l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana.
El debat de política general serà l’avantsala del debat pressupostari, on es posaran negre sobre blanc els compromisos polítics del Govern autonòmic. Així doncs, en la sessió prèvia s’anticiparan algunes qüestions clau per al desenvolupament de la norma pressupostària, les seues prioritats per a l’últim any de la legislatura i la tan anunciada reforma fiscal de l’executiu autonòmic, que promet reduir la càrrega sobre les rendes baixes i seguir el sistema de progressivitat: que aporte més qui té més.