Construir ponts. Una “Commonwealth mediterrània”. Una aliança territorial per a potenciar el Corredor Mediterrani, el canvi en el sistema de finançament, la lluita contra el dúmping fiscal i l’“efecte aspiradora” de Madrid. Trellat i seny. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, anava dimarts a Barcelona amb l’objectiu de recuperar la normalitat institucional entre governs.
Puig no es reunia amb un dirigent català a Barcelona des de fa tres anys, quan a l’abril del 2017 va mantindre una trobada amb Carles Puigdemont. El “procés” va anar separant dues institucions que representen territoris veïns, amb un mapa sociocultural comú i amb interessos polítics compartits. Fins dimarts, quan el president ha inaugurat el cicle de conferències “Espanya en el context geopolític de la postpandèmia”, organitzat pel Cercle d’Economia de Barcelona i s’ha reunit amb el vicepresident en funcions de president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés.
El president valencià torna a intentar, com va fer abans de la crisi provocada per l’independentisme català, recuperar els vincles institucionals. Ximo Puig va rebutjar reunir-se amb Quim Torra després de la sentència condemnatòria del procés, una qüestió que va generar un cert malestar a Catalunya, i que sembla haver quedat en el passat amb la inhabilitació del dirigent independentista. Ara, Puig i Aragonès destaquen la “bona sintonia” per a abordar l’emergència sanitària, lluitar contra el dúmping fiscal i la competència deslleial d’altres territoris, encara que discrepen en la seua opinió sobre la situació política a Catalunya. En la trobada, que ha durat una hora i mitja, han intercanviat els documents per a la recuperació de sengles autonomies i han coincidit a reclamar que les comunitats tinguen un paper actiu en la gestió dels fons europeus.
A Puig el satisfà mantindre bones relacions amb un territori veí, al contrari que a altres barons socialistes com el castellà Emiliano García Page o l’aragonés Javier Lambán, i així ho va fer veure durant la seua conferència, en què va reclamar a Catalunya “tornar a les meses en què es juga el futur”. En joc està el futur territorial d’Espanya, amb un model centralista en crisi; el futur fiscal, amb el dúmping madrileny com a amenaça i el caducat sistema de finançament provocant forats milionaris en els comptes de les autonomies mediterrànies; el futur dels fons europeus, unes partides a què el president valencià ha confiat el seu futur polític i el de la Comunitat Valenciana.
El socialista sap que necessita el suport d’altres territoris en la batalla del finançament autonòmic i de l’autonomia fiscal, i busca sumar-hi Catalunya. Així doncs, oferia aplicar “la via valenciana” –“l’acord, la serenitat i les aliances”– per arribar als acords que permeten la recuperació de la pandèmia.
Ximo Puig considera que la deriva centralista s’ha accentuat i ha madurat en un “procés invisible” de la capital que atenta contra la igualtat dels territoris que conformen Espanya; un procés alimentat pel dúmping fiscal que exerceix Madrid i que és “injust, deslleial i certament insultant”. “Ara, més que mai”, ha assenyalat, “és imperatiu que afrontem la necessària harmonització fiscal a Espanya, que no va contra l’autonomia fiscal, sinó contra l’abús de privilegis, així com de garantir la igualtat d’oportunitats i de serveis públics essencials”. Per al president valencià, parlar de reforma territorial és parlar també de repartiment, “atés que no hi haurà una vertebració territorial completa sense un canvi equitatiu del model de finançament autonòmic”, però tampoc sense abordar el repte de la despoblació ni crear un “nou contracte social” entre generacions.