Abans de la destitució de la seua titular, la cúpula de la conselleria de Transició Ecològica tenia diversos projectes a punt de signar-se. Un d’ells un sistema d’incentius perquè les promocions de plantes fotovoltaiques buscaren un estàndard de qualitat, que incloguera compensacions als municipis i accions sobre el paisatge en què situar-se.
La proposta de resolució, que no va arribar a materialitzar-se per l’abrupta eixida de Mireia Mollà i del seu equip, completada amb la destitució del director general Pedro Fresco la setmana passada, plantejava declarar prioritaris els projectes que s’acostaren a un segell d’excel·lència impulsat per la mateixa conselleria. Aconseguir aquesta certificació, que ja està prevista en la legislació, implica una sèrie d’avantatges en la tramitació d’acord amb el decret aprovat l’abril: més velocitat, compatibilitat urbanística i relaxació dels requisits en els informes de territori –que no poden bloquejar un projecte, segons l’Advocacia de la Generalitat.
L’equip de l’exconsellera va establir un sistema d’incentius perquè els promotors de plantes fotovoltaiques se situaren en sòl no urbanitzable comú i comptaren amb el suport municipal, requisits indispensables per a tindre en compte la proposta. A través d’un sistema de valoració per punts, s’establien una sèrie d’accions a tindre en compte, una mena de codi de bones pràctiques per a premiar a les empreses –valorant-les per damunt de la resta– que tingueren en compte l’impacte local i ambiental de l’activitat.
L’avaluació s’incrementa si el projecte es planteja en una zona de baix impacte, si implica la comunitat local en la presa de decisions i permet la participació econòmica del projecte als veïns i les empreses, si s’emmarca en un model descentralitzat –amb la central elèctrica pròxima a la demanda– o afavoreix la reducció de costos energètics per als regants del municipi. Per fomentar les bones pràctiques en els promotors, es puntua si el projecte incorpora la reforestació d’àrees pròximes, promociona projectes locals d’aprofitament de la biomassa, contribueix a implantar sistemes d’autoconsum en els edificis públics municipals, promou el desenvolupament de comunitats energètiques o fomenta les mesures d’eficiència energètica municipal. Juntament amb això, s’inclou la valoració de l’ocupació eficient del terreny (menys espai per a la mateixa potència) i la substitució d’activitats perjudicials, entenent així les que contaminen sòl, aigua, atmosfera o perjudiquen la biodiversitat –com la contaminació d’aqüífers.
L’objectiu de la declaració, a més d’accelerar la transició energètica d’acord amb els objectius europeus, que requereix triplicar la potència eòlica i decuplicar la fotovoltaica, apuntava a un model participat pels municipis similar al que plantegen algunes agrupacions fotovoltaiques. La declaració no eximeix els projectes de la resta dels procediments, sinó que els iguala als que es preveuen en el decret de mesures urgents. El plantejament, pròxim al qual expressa Compromís en el seu model energètic, s’ha quedat en els despatxos de la conselleria.