Rosa Pérez Garijo (València 1972) és llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques, advocada i professora associada en la Facultat de Dret de la Universitat de València, regidora per EUPV en l’Ajuntament de Catarroja i diputada provincial, està afiliada a CCOO-PV i des de dissabte passat és la coordinadora general d’Esquerra Unida. Afí al sector d’Alberto Garzón, la responsable d’Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica en la Diputació de València s’imposava aquest cap de setmana a la candidatura encapçalada per Rosa Albert, avalada pel PCPV i que tenia com a número dos l’exlíder de la formació, el controvertit David Rodríguez.
Esquerra Unida té una direcció al cap de sis mesos d’interinitat, però continua estant EUPV partida pel mig?
Jo crec que no. És normal que, amb dues posicions, els números resultaren així, però això no vol dir que ara no hàgem de treballar tots a una. En els partits d’esquerra sempre hi ha discrepàncies, perquè ací tothom pensa i tothom opina. I això cal veure-ho com una cosa que pot sumar i no com una cosa que resta, de manera que aqueixa discrepància servisca per a enriquir i per a enfortir-nos. La diferència serveix per a enriquir si se sap gestionar bé.
Però les ferides no han cicatritzat, continuen obertes...
Acabem de culminar un procés i pot haver-hi algunes ferides obertes, però confiem que aqueixes ferides, pròpies d’organitzacions on tothom participa, tanquen ràpidament, i pense que serà abans del que es pot creure. Aqueix és el repte.
Vosté va llançar una proposta d’executiva integradora, per què no ha estat possible el consens encara?
Ens faltava llimar algunes qüestions, fonamentalment amb l’altra llista majoritària –la que encapçalava Rosa Albert–, però creiem que d’ací a dues setmanes o tres se solucionarà. Amb vista al pròxim Consell Polític Nacional ja tindrem una executiva constituïda amb tots els membres (de moment s’han triat els dotze representants de la llista de Pérez Garijo i queden vacants els deu llocs reservats per a la candidatura impulsada pel PCPV i un per al sector de Glòria Marcos).
S’ha parlat de vetos, n’hi ha hagut?
De cap de les maneres. En aquesta nova etapa, si volem tornar a ser una eina útil per a la societat d’ací a un any, pensem que és fonamental per a Esquerra Unida que busquem els millors perfils per a les competències que pertoque. S’han de proposar noms en funció de les característiques. Si volem que açò funcione, no es tracta de posar noms, sinó perfils. Aquesta ha estat una pràctica que s’ha utilitzat durant molts anys en EUPV, que a vegades no s’ha optat pels millors perfils.
Pel que fa al procés intern i la formació del Consell Polític, s’ha denunciat la intervenció de la direcció federal d’Esquerra Unida i que hi ha hagut un canvi en les regles del joc. Ha estat així?
Fins que s’enceta el procés assembleari estàvem en una gestora de set membres amb un equilibri de quatre a tres, i ací ells (el sector continuista) establien les majories que nosaltres acatàvem, perquè estava generant-se un bon clima que créiem necessari per a l’assemblea, encara que això no volia dir que estiguérem d’acord amb totes les qüestions. Què va passar? Que es va donar una situació inèdita. Aqueixa gestora havia d’haver acabat el mandat en l’assemblea amb l’elecció d’un nou coordinador, tanmateix es va produir un empat i no es va elegir la persona que havia de dirigir EU. Davant de la falta d’acord, la direcció d’IU va traslladar a la militància que s’havien de complir els estatuts en els punts en què no hi havia acord. No va intervenir en res més.
Com ha arribat Esquerra Unida a aquesta situació?
Es produeix una situació que no s’havia produït mai. El 2015 perdem la nostra representació en les Corts. Arran d’aqueixos resultats electorals, es crea una situació que potser no hem sabut gestionar, amb visions diferents de com portar avant aquesta organització. Qüestions pròpies de partits que no són monolítics.
Fins a quin punt és responsable d’aquesta situació, David Rodríguez?
Crec que el problema rau en el fet que no es va saber gestionar la diferència. S’havia d’haver eixit de l’assemblea anterior sumant i tirant cap avant, i no es va fer. A més, EU ha estat molt invisibilitzada en els últims temps i quan se’ns ha visibilitzat no ha estat per a bé. M’hauria agradat que haguérem estat més àgils a l’hora de fiscalitzar el Govern.
Pel que fa al futur d’Esquerra Unida, quins són els objectius que es marca?
Jo vull ser coordinadora de tots i de totes, vull mirar cap avant. Per això, a curt termini, l’objectiu és aconseguir una organització forta i cohesionada, i això passa per la integració de totes les sensibilitats. Ara bé, també estem treballant per a tornar la força a aquesta organització. Per això hem d’aprofitar les experiències positives que per a nosaltres han suposat la gran quantitat d’ajuntaments en què governem.
EUPV no pot permetre’s tornar a quedar fora d’institucions com les Corts Valencianes...
Més aïna la societat valenciana no pot permetre’s que Esquerra Unida estiga fora de les Corts. El paper que EU ha tingut al País Valencià en les últimes dècades, ha estat un referent de l’esquerra, no el pot exercir cap altra força, ocupem un espai polític que ningú ha pogut ocupar. La nostra sensibilitat, les nostres reivindicacions, les nostres lluites... no les ocupen altres forces polítiques. És veritat que han pogut ocupar l’espai electoral, però no mai l’espai polític. Esquerra Unida ha estat sempre una eina útil i ha de tornar a ser-ho. És imprescindible per a la societat.
S’ha parlat d’una possibilitat de recentralització en Izquierda Unida, han corregut risc les federacions?
Això no es preveu en cap cas, és una cosa que no entra dins de la cultura d’IU. Som l’organització que més clar ho té. Ni Izquierda Unida es dissoldrà en cap partit polític ni se suprimirà l’autonomia organitzativa que tenen les federacions, perquè això va en el propi ADN de l’organització.
Finalment, i amb vista a les pròximes cites electorals del maig del 2019, com està el tema de les confluències?
En el nostre ADN està confluir i ens encantaria reeditar ‘A la valenciana’, a pesar del que va costar tancar aqueix acord, però tot això supeditat a un programa polític. Tanmateix, això s’hauria de debatre i després seria la militància la que diguera sí o no en un referèndum. Nosaltres som una organització molt democràtica i, per tant, aquestes qüestions han de ser aprovades per tots i per totes.