Vuit funcionaris valencians han demanat l'estatut de protecció del denunciant (un en 2017 i la resta en 2018). Aquesta figura, que apareix recollida en la llei de creació de l'Agència valenciana de Lluita contra el Frau i la Corrupció, vetla per que els denunciants no patisquen represàlies per facilitar informació sobre possibles irregularitats o delictes. L'obligació de protecció ja s'arreplega en directrius de l'ONU, l'OCDE o el Consell d'Europa. El director de l'agència valenciana antifrau, Joan Llinares, ha comparegut aquest dimarts en les Corts per a explicar l'activitat de l'organisme que lluita contra la corrupció en les institucions valencianes.
En 2017 només es va resoldre un expedient referent a açò. Les persones que posseeixen informació compromesa per a càrrecs amb poder es plantegen sovint posar en coneixement de les autoritats aquesta informació que implica exposar-se a riscos professionals i personals. El cas més conegut i recent a Espanya és el de Hervé Halciani, el treballador de la banca suïssa que va destapar a centenars de defraudadors fiscals i ara col·labora amb aquesta entitat per a crear un programari que detecte els rastres de la corrupció en l'administració pública.
Fins avui no s'ha aprovat cap expedient sancionador (l'Agència pot aplicar multes de fins a 400.000 euros), si bé Llinares ha lamentat actituds “no especialment positives” per part de certes administracions a les quals s'ha demanat informació, uns fets que quedaran reflectits en la pròxima memòria, ha apuntat.
Segons ha destacat Llinares, els sindicats i associacions es mostren més tranquils amb aquesta protecció. L'Agència reserva la identitat dels seus informants i el personal té el deure guardar el secret.