En 19 dels 22 municipis que conformen la comarca de l’Horta Nord es van produir “matances polítiques” en la immediata postguerra franquista. Hi hagué 305 morts a la comarca, segons el recompte de l’historiador Pau Pérez Duato, coautor amb Álex Gutiérrez Taengua, de La postguerra a les comarques valencianes. L’Horta Nord i la partida judicial de Xàtiva (Diputació de València, 2020).
El poder municipal a la comarca de l’Horta Nord es va disputar entre militars i jerarques provincials de Falange. “Quan hi ha elits històriques fortes en alguns pobles, els militars els retornen el poder, mentre que en pobles amb elits més febles, entren en joc els falangistes”, explica per telèfon a eldiario.es Pau Pérez Duato (Rafelbunyol, 1988).
Els nous alcaldes de la comarca havien sigut, en general, víctimes de la violència en la rereguarda republicana, fet que va aprofundir la “bel·ligerància revengista amb què es van organitzar els nuclis locals de la dictadura”, escriu l’historiador. Només entre abril i juny del 1939, immediatament després de l’ocupació del territori valencià per les tropes del general Franco, més d’un miler de veïns de la comarca van ser detinguts.
El treball, fruit d’una beca de la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, analitza l’actuació diametralment oposada de cada ajuntament de la comarca: mentre a Montcada, amb dirigents de la dreta moderada, hi hagué avals i peticions de commutació de penes per als seus veïns republicans, altres municipis com Rafelbunyol o Massamagrell van redactar llistats de militants o simpatitzants de l’esquerra ben complets que van propiciar detencions massives.
La investigació també retrata la corrupció dels nous governs municipals “lligada a les friccions internes franquistes”. Pocs alcaldes i regidors van durar més de dos anys seguits, segons les actes consultades per l’historiador en els arxius municipals.
“Greus tensions internes sobre la corrupció local van agreujar les discrepàncies polítiques dels franquistes i van generar situacions d’inestabilitat i crisi en les corporacions municipals”, escriu Pau Pérez Duato. El governador civil, Francisco Javier Planas de Tovar va haver d’intervindre, entre altres, en l’Ajuntament de Godella, en què els casos de corrupció “es repetien constantment”.
L’empresariat local va aprofitar el nou context per a revertir certes victòries dels treballadors esdevingudes durant la II República. En La Yutera Española, situada en la localitat de Foios, els propietaris de l’empresa van acomiadar 185 treballadors durant la primera setmana d’abril del 1939 (la xifra augmentaria més tard fins a 248). Per contra, en La Papelera del Grao SA “els falangistes mitjançaven amb els empresaris perquè contractaren antics combatents”, explica l’historiador.
Una altra pota del nou poder franquista va ser l’Església. “Els capellans de cada localitat detenien un poder significatiu en les decisions dels governs, amb els quals van col·laborar per esborrar qualsevol vestigi de les idees republicanes entre la població des dels primers dies de l’etapa franquista”, assenyala el llibre.
El diumenge 2 d’abril de 1939, quan les tropes feia poc que havien ocupat la ciutat de València, a Tavernes Blanques, una localitat pròxima, les noves autoritats van organitzar una “missa de campanya” per celebrar l’esclafada de la II República. En acabar l’acte religiós, els falangistes locals “van calar foc a una selecció de llibres de la biblioteca pública, pretesament contraris a la religió i a la moral tradicionalista, en una foguera pública”. Hi van cremar, entre altres exemplars, llibres de Blasco Ibáñez i Episodios nacionales de Benito Pérez Galdós.
L’historiador Álex Gutiérrez Taengua (Xàtiva, 1989) ha investigat 17 arxius dels quals ha obtingut una selecció de 2.500 documents escrits sobre la repressió franquista en el partit judicial de Xàtiva. Entre el 31 de març i el 12 d’abril de 1939, tots els pobles que formen el partit judicial de Xàtiva van ser ocupats per les tropes franquistes.
L’investigador afirma que, només el mes d’abril del 1939, més de 23.700 persones van ser detingudes, un volum enorme que desbordava la capacitat penitenciària i que va donar peu a “l’aparició de presons habilitades i camps de concentració, llocs de trànsit on s’esperaria el trasllat a altres centres de reclusió o a les execucions”, escriu l’historiador.
L’estudi sobre el partit judicial de Xàtiva també coincideix en el fet que quasi cada consistori tenia una “perfil repressor concret” que crea “diferències i similituds respecte als seus homòlegs més pròxims”. Les entrevistes orals dutes a terme per Gutiérrez Taengua, també autor de Per a tots els públics (Alfons el Magnànim, 2019), conclou que la fam va ser un “element definitori de la postguerra” i un vector de castic i control; en el municipi de Barxeta, recorda l’historiador, es va prohibir treballar els diumenges.
Encara que les sancions van ser “molt diverses” segons cada municipi, les causes sempre van ser les mateixes: “la participació o el vincle amb els ajuntaments republicans”, escriu Álex Gutiérrez.
L’historiador defensa que el més interessant de la perspectiva local és la “capacitat d’explicar la quotidianitat del franquisme, una realitat rugosa en contraposició a la necessària uniformitat que presenten estudis més amplis”. “Explicar alguna cosa a escala local permet que la gent del carrer puga entendre el procés d’una altra manera”, assenyala.
Álex Gutiérrez, en una entrevista telefònica amb aquest diari, lamenta l’estat de “falta de recursos destinats als arxius”, a pesar que els municipals són “molt interessants”. “He entrat en alguns que eren més un magatzem de coses que sobren que un arxiu”, postil·la l’historiador.