El PP renuncia al quitament del deute de la Comunitat Valenciana que reclamen l'esquerra, els empresaris i els sindicats

El PP que presideix Carlos Mazón renuncia a exigir al Govern central el quitament del deute de la Comunitat Valenciana. El grup popular, que es va comprometre a tramitar amb Compromís una llei de “tracte just” per al finançament de l'autonomia, esmena completament el text i el redueix a una compensació anual, l'anomenat fons d'anivellament. L'acord entre Carlos Mazón i Joan Baldoví implicava portar al Congrés una llei que acabe amb els greuges a la Comunitat Valenciana, que cal aprovar primer al Parlament valencià.

Els populars, que van recolzar la tramitació de la proposició de llei en el primer debat, canvien d'opinió després de la reunió dels barons convocats per Alberto Núñez Feijóo. Mazón va subscriure un acord en el qual es reclamava un fons d'anivellament per a totes les comunitats autònomes, sense reconeixement exprés del infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana. Ara aquest document es plasma al text de les Corts Valencianes, que aquest dijous concloïa el seu període d'esmenes. El PP valencià renuncia a la condonació del deute històric, al tracte singular i fins i tot canvien el nom del projecte legislatiu, en una posició radicalment contrària a la qual defensen la patronal i els sindicats.

En els darrers dies, destacats dirigents empresarials s'han mostrat favorables que els partits exerceixin pressió per obtenir un millor finançament per a la Comunitat Valenciana. El president de la Confederació Empresarial Valenciana i vicepresident de la CEOE, Salvador Navarro, va convidar Compromís a lluitar per la condonació del deute i aconseguir un finançament singular que compense anys de greuges. El representant del lobby empresarial AVE, Vicente Boluda, també es va manifestar a favor de negociar aquestes qüestions. Segons els experts, el 70% del deute és conseqüència del infrafinançament.

La patronal comparteix la posició de la plataforma Per un Finançament Just i recalca que no només és important el fons d'anivellament que ha pactat reclamar el PP, sinó que l'Estat ha d'afrontar el deute. Patronal i sindicats han urgit a convocar la plataforma per unir posicions i pressionar a Madrid per obtindre un bon tracte.

La llei de Compromís estableix que el Govern impulsarà “de manera immediata” la reforma del sistema de finançament. Si no s'aprova en el termini de sis mesos, l'Estat es compromet a augmentar el nivell de recursos per a totes les comunitats autònomes, infrafinançades en conjunt, amb 11.400 milions d'euros per al fons de garantia, que comparteixen totes les comunitats. La proposta recull singularitats valencianes com la “regularització” del deute lligat a l'infrafinançament.

Els valencianistes critiquen durament el canvi de rumb del PP. “El PP i Mazón han confirmat que renuncien a defensar els interessos valencians, trencant un consens de tota la societat civil valenciana. Hui Mazón confirma que posa per davant els interessos del seu partit als interessos dels valencians, que renuncia a un model de finançament just ja que ens paguen els més de 40.000 milions d'euros que ens deu l'Estat”, ha censurat el portaveu, Joan Baldoví.

Els socialistes no han presentat esmenes perquè confien que el model de finançament es canviarà ben aviat, atenent el compromís de Pedro Sánchez. Ara s'ha obert el debat, subratllen des del PSPV. El portaveu adjunt dels socialistes, Toni Gaspar, ha recalcat que la proposta de Pedro Sánchez obri “una finestra històrica perquè moltes de les reivindicacions valencianes es dilucidaran en aquest nou model”, de manera que Mazón “on ha de ser és ací, perquè la pròxima norma que isca defense els interessos dels valencians i acabe amb el nostre infrafinançament”.

Vox, per la seua banda, i com és habitual, ha presentat un text que advoca per suprimir l'Estat autonòmic, que consideren “ruïnós i genera desigualtat”. Reclamen que se suprimisca el fons de garantia i que el Ministeri d'Hisenda prenga el control dels pressupostos autonòmics. A la pràctica, suposaria que la ministra del PSOE gestionara les comunitats on fins fa dos mesos la ultradreta governava amb la dreta. El text diu: “El Ministeri d´Hisenda es veurà facultat per a la intervenció de l´autonomia financera de la comunitat autònoma. Concretament es veurà facultat per a l´elaboració dels nous pressupostos de la comunitat autònoma i/o poder vetar per al seu debat i aprovació qualsevol projecte de pressupostos que incórrega en les deficiències marcades per l'informe resultant de l'apartat anterior”. Seguint la seua línia, aquella Montero que tant detesten faria no un, sinó una vintena de pressupostos.