Les primeres iniciatives del PP en les Corts Valencianes xoquen frontalment amb les primeres de l’executiu que presideixen: reclamar fons públics mentre es renuncia a recaptar-ne. El grup parlamentari popular reclama al Govern central un fons d’anivellament que compense l’infrafinançament autonòmic de 1.336 milions d’euros, almenys, de manera anual per la “paràlisi” de la reforma del sistema, caducat des de fa una dècada. Alhora, el Consell que presideix Carlos Mazón ha anunciat un paquet de mesures fiscals que suposaran una minva en la recaptació amb unes previsions encara per determinar.
La iniciativa és una de les primeres que ha registrat el grup i es debatrà en els primers plens ordinaris de les Corts Valencianes. La PNL demana al parlament instar el Govern que emeta una resposta “raonada” a les al·legacions presentades a l’esquelet del sistema de finançament –la discussió sobre els criteris que definisquen la població ajustada, nucli del repartiment de recursos entre autonomies– i a reconéixer el deute històric valencià.
En l’exposició de motius, el grup popular critica que el PSPV, “amb la intenció de maquillar la realitat del nefast model de finançament aprovat pels socialistes”, ha inclòs anualment en els pressupostos “una partida fictícia (...) que l’única cosa que ha suposat és una llavada d’imatge dels socialistes, i els seus socis botànics, al nefast finançament aprovat el 2009 i que ha comportat més deute i dèficit a la Comunitat”.
La reclamació d’un finançament d’acord amb el pes poblacional, una reivindicació ja tradicional en la cambra, se solapa amb la retallada d’ingressos en el pròxim projecte pressupostari. L’executiu autonòmic ha anunciat diverses mesures d’“alleujament” fiscal que s’han materialitzat en una proposició de llei per a la reforma de l’impost sobre successions i la Llei d’acompanyament als pressupostos i continuaran en l’esborrany dels comptes públics per al 2024.
Les previsions encara són vagues i han generat el rebuig dels agents socials a través del Comité Econòmic i Social, que apunta en el seu informe sobre el projecte per a la reforma de l’impost sobre successions –bonificat al 99%– que no hi ha dades suficients per a calibrar el seu impacte. En l’esborrany del projecte legislatiu, la Conselleria d’Hisenda va estimar un impacte de 231 milions d’euros, que posteriorment va rebaixar a 160 milions d’euros. En l’últim any el Consell va recaptar en successions i donacions gairebé 350 milions d’euros, encara que aquesta primera bonificació només comprén els mesos de maig a desembre del 2023. A això se sumen les desgravacions en l’IRPF, que el Consell estima en 180 milions d’euros de “benefici per als ciutadans”; mentre que la rebaixa de l’impost sobre transmissions patrimonials preveu un impacte de 20 milions d’euros.