L’operació urbanística aprovada el 2005 pel PP de Rita Barberá que va donar lloc a la conversió de la Tabaquera en un edifici municipal a canvi d’una pilota urbanística per a la promotora Guadalmedina, segons les estimacions del moment, de 75 milions gràcies a la construcció de tres edificis en dues de les millors zones de la ciutat, continua generant maldecaps 17 anys després.
Segons van informar dimecres fonts de la Regidoria de Desenvolupament Urbà que dirigeix la vicealcaldessa, Sandra Gómez, la constructora ha sol·licitat l’execució de la sentència que va declarar il·legal tot el pla, fet que tornaria tota la situació urbanística al moment anterior a l’any 2005, per la qual cosa l’edifici municipal tornaria a la seua propietat.
Aquesta situació, indirectament, deixaria en una situació jurídica complicada els immobles d’habitatges promocionats per Guadalmedina en el seu moment en la plaça d’Amèrica, un edifici fins llavors de dependències municipals, i l’altre construït al carrer de Misser Mascó, on hi havia una de les naus que van ser derrocades il·legalment perquè estaven protegides. Si s’executa la sentència, aquests dos immobles tornarien a ser propietat municipal. També el solar contigu de Misser Mascó en què la promotora havia de construir un tercer edifici d’habitatges que va quedar paralitzat arran de la sentència.
Per a evitar tot aquest garbull jurídic urbanístic, l’actual Govern municipal, en concret, la delegació de Desenvolupament Urbà, va aprovar una permuta de terrenys per a traslladar l’edificabilitat d’aquesta parcel·la a un parell de terrenys municipals situats als carrers de Penya-Roja amb Riu Escalona i al carrer 3 d’Abril de 1979 amb l’objectiu d’evitar una indemnització de 25 milions d’euros en favor de Guadalmedina, en compensació pels metres quadrats d’edificabilitat que té reconeguts.
Aquestes parcel·les estaven destinades a ús educatiu i a zona verda, per la qual cosa l’associació de veïns del barri de Penya-roja va denunciar la requalificació pel fet de considerar que suposava la pèrdua de sòl dotacional.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va estimar parcialment l’incident d’execució interposat pels veïns contra l’acord d’aprovació definitiva de la modificació del pla general de València, relativa a l’Antiga Fàbrica de Tabacs, i anul·lar parcialment la requalificació de dues parcel·les de sòl educatiu i de zones verdes en el barri. Aquesta resolució va quedar anul·lada per un defecte de forma, però és qüestió de temps que es confirme.
Davant aquesta situació, Guadalmedina ha sol·licitat l’execució de la sentència del pla de la Tabaquera com una manera de pressionar el Govern municipal i de garantia per a assegurar-se el cobrament de l’edificabilitat.
Sobre aquest tema, fonts d’Urbanisme van advertir que aquesta és “una les conseqüències jurídiques de la pilota del PP de Rita Barberá i que donen la raó a la regidoria en intentar arribar un acord que evitara que l’Ajuntament haguera de pagar les conseqüències d’aquesta gran estafa”.
“L’empresa que es va beneficiar de la pilota demana ara que se li done l’edifici de la Tabaquera en execució de la sentència i en línia del que han vingut reclamant el PP i Cs, en perjudici de la ciutat”, van assenyalar les mateixes fonts.
A més, adverteixen que es “demostra així que la solució que s’aportava des d’Urbanisme era la més lògica i racional per a l’Ajuntament i per a evitar un perjudici econòmic que acabarà perjudicant els valencians i valencianes”.
Ribó es compromet a buscar alternatives
L’alcalde de València, Joan Ribó, va comunicar dimecres a la Plataforma Veïnal del barri de Penya-roja, amb la qual es va reunir, que l’Ajuntament “buscarà una altra solució per a la sentència de la Tabaquera que no els perjudique”. El màxim responsable de la ciutat va explicar que l’equip de govern treballarà “en una altra eixida al desgavell urbanístic que va provocar el PP”.
“Buscarem una altra eixida en la sentència de la Tabaquera. Arran del desgavell urbanístic que va provocar el PP amb la requalificació il·legal de la Tabaquera, això ha causat un perjudici econòmic molt important al consistori. Considerem que la solució plantejada s’haurà de resoldre d’una altra manera que no supose un greuge per als veïns de Penya-roja”, va assegurar Ribó en acabar la reunió.
Com va explicar l’alcalde “la sentència de la Tabaquera obligava l’Ajuntament a compensar la promotora per aquesta operació urbanística pel fet de considerar que la requalificació que va portar avant el govern del Partit Popular va ser il·legal a causa de l’enderrocament de diverses naus protegides”.
Antecedents d’una operació considerada espoli
L’operació Tabaquera es va forjar el 2002 quan Guadalmedina va adquirir el 49% de la Tabaquera a Altadis, propietària llavors de l’edifici, per huit milions d’euros. Quatre anys més tard, el 2006, es van requalificar els terrenys i es va permetre l’enderrocament de les naus laterals del conjunt arquitectònic i l’edificabilitat dels solars que es generaven.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va estimar a l’octubre del 2015 el recurs presentat per l’entitat cívica Salvem la Tabaquera i va declarar nul per ser “contrari a dret” l’acord de l’Ajuntament de València d’abril de 2005 que va permetre la permuta de l’antiga fàbrica.
La sentència considera que hi ha prou elements en actuacions que acrediten que la fàbrica formava un conjunt integrat no sols per l’edifici principal, sinó també pel conjunt de les naus del perímetre. Considera per això el tribunal que les parts demolides i desaparegudes, arran de l’acord del govern local, constituïen elements característics i formaven part d’un conjunt que mereixia una protecció “integral”, i que la seua conservació i preservació “s’imposava com a llegat de la nostra història industrial”.
Segons assenyala el tribunal, tot el conjunt d’edificis situats en l’illa de la Tabaquera estaven protegits en el pla general d’ordenació urbana (PGOU) de València del 1988 amb el nivell de protecció 2.
Entén el tribunal que la descatalogació de les dues naus confrontants amb el carrer de Misser Mascó no van tindre per objecte “millorar el conjunt protegit, ni la seua conservació, ni el seu equilibri estètic o arquitectònic, ni tan sols la seua observació”, sinó la de “generar sòl, que permeta un increment notable de volum edificatiu” per a una operació “especulativa” i l’obtenció de plusvàlues.