El protocol de l’Es-Alert assigna al Govern de Mazón el seu “enviament immediat” a mòbils si urgeix “protegir” la població

“El sistema es basa en el principi de necessitat d’actuar per part de la població, d’acord amb el qual s’enviaran alertes rellevants quan els seus destinataris hagen de prendre mesures actives de protecció”. L’Es-Alert, el sistema d’enviaments automàtics als mòbils, atorga als centres de protecció civil de les comunitats autònomes una “disponibilitat contínua” per a avisar la població situada “en zones afectades o que es preveja que poden ser afectades per situacions d’emergència o catàstrofe”, indica el protocol que regula l’ús del sistema d’enviament, a què ha tingut accés elDiario.es. A pesar que el president Carlos Mazón ha tractat de dispersar el paper de la Generalitat Valenciana en l’enviament del missatge el 29 d’octubre passat, jornada de la catastròfica DANA, el protocol del Ministeri de l’Interior és claríssim: “La competència per a introduir alertes en el sistema és de caràcter territorial”, afig.

Es tracta d’un dels elements clau per a la investigació de la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, que centralitza les diligències de la DANA. El protocol estableix els mecanismes per al seu ús “amb garanties d’eficàcia i seguretat”. L’òrgan responsable de l’Es-Alert és la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, que vetla per la “disponibilitat contínua” del sistema per part dels “òrgans de protecció civil de les comunitats autònomes” i de les ciutats de Ceuta i Melilla.

L’Es-Alert, tal com va detallar aquest diari, es basa en la tecnologia Cell Broadcast (en referència a les ‘cèl·lules’ o ‘cel·les’ en què es divideix l’àrea de cobertura de les antenes de telefonia mòbil). Té un mòdul central (Cell Broadcast Entity) gestionat pel Ministeri de l’Interior, que permet als centres d’emergències autonòmics la generació i l’autorització per a l’emissió de les alertes i diversos mòduls per a la seua distribució (Cell Broadcast Center), situats en cadascuna de les operadores de telefonia mòbil.

El protocol presenta el sistema d’enviament d’alertes massives amb dues característiques “aparentment oposades”. D’una banda, el sistema té un “impacte potencial sobre la població molt alt” amb el qual, “amb relativa facilitat”, és possible enviar un missatge destinat a “milions de persones” que “podria ser alarmant”. Encara que, d’altra banda, la seua “utilització esperada” és “molt baixa”. I això és perquè, “en condicions normals, s’utilitzarà per a enviar alertes en ocasions molt comptades”.

“Aquesta tecnologia permet l’enviament immediat de missatges de manera indiscriminada a tots els terminals que es localitzen dins de la cobertura de les cèl·lules en què es produïsca l’activació d’un missatge d’alerta”, indica el protocol.

Els centres d’emergències autonòmics disposen almenys de dos usuaris autoritzats per a emetre les alertes. El sistema té mecanismes de verificació de l’autenticitat dels usuaris, fins i tot “de manera remota”. El sistema, tal com indiquen els plecs del contracte adjudicat el 2021 a una filial d’Indra per 3,3 milions d’euros, guarda un “registre d’activitats” que detalla l’enviament de les alertes: “Qui i quan les va definir, les va activar i les va confirmar”.

Els usuaris autoritzats de cada centre autonòmic poden definir un text descriptiu (amb un màxim de 650 caràcters) que “haurà d’identificar clarament” la situació d’emergència i les recomanacions a la població, a més dels idiomes i l’àrea afectada.

“L’àrea definida per a l’alerta determinarà les antenes de telefonia des de les quals s’emetrà el missatge, de manera que tota l’àrea afectada quede dins de la cobertura d’aquestes antenes”, explica el protocol.

El procediment, per a evitar la seua “utilització inadequada”, preveu que, una vegada introduïts tots els paràmetres, “qualsevol dels usuaris autoritzats podrà connectar-se al sistema, fent ús de la informació rebuda en la notificació, per a autoritzar l’alerta”.

Les alertes s’han d’emmarcar en un dels tres nivells d’operativitat que estableix el Pla Estatal General d’Emergències. Encara que no sols. “Excepcionalment, el sistema podrà usar-se per a emetre alertes la urgència i la criticitat de les quals aconselle una difusió ràpida entre la ciutadania, pel fet de considerar que aquesta difusió pot reduir l’impacte previsible de l’emergència, tot i que no comporte l’activació d’un pla de protecció civil”, indica el protocol.

El missatge es va enviar quan la riuada ja feia estralls

La jutgessa de la DANA va preguntar a la Conselleria d’Emergències, que actualment dirigeix Juan Carlos Valderrama, qui va ordenar l’enviament de l’Es-Alert el 29 d’octubre passat. El Consell, no obstant això, s’ha limitat a contestar que la direcció del Pla Especial davant del risc d’inundacions corresponia a la consellera llavors, Salomé Pradas.

L’enviament de l’Es-Alert es va plantejar per part dels tècnics d’Emergències a partir de les 18.00. Tanmateix, la lentitud de l’equip liderat per Pradas, sumada al llarg àpat de Mazón, van provocar que el debat sobre el text del missatge i l’àrea geogràfica a què s’enviaria es postergara fins ben entrada la vesprada, quan la barrancada ja feia estralls en diverses localitats. L’alerta es va enviar finalment a les 20.11. L’endemà es van enviar dues alertes suplementàries.

A més, la jutgessa compta amb la caixa negra –el sistema CoordCom– que detalla les decisions operatives del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) aquell dia, una mena de “columna vertebral” de la gestió de l’emergència.

L’Es-Alert, d’altra banda, s’havia assajat en dues ocasions (a manera de prova) en el territori valencià, durant l’última legislatura del Pacte del Botànic, amb José María Ángel, actual comissionat del Govern per a la reconstrucció, com a secretari autonòmic d’Emergències. La primera va ser el 26 d’octubre de 2022 precisament a l’Eliana, localitat que acull el Centre de Coordinació d’Emergències. El segon assaig es va ampliar, el 4 de maig de l’any següent, a 27 municipis de la comarca del Baix Segura.