Un dels problemes més destacats amb què s’enfronten els agricultors valencians, i en què tots els grups polítics semblen convergir, és la falta de reciprocitat entre els criteris exigits per la Unió Europea als productors espanyols i els exigits als extracomunitaris. L’actual model de control dels productes fitosanitaris, de condicions laborals, fiscals i mediambientals a escala europea, dificulta que els cítrics valencians puguen competir amb un producte molt més barat de produir i que suposa, a més, un risc sanitari.
El problema, matisa Inmaculada Rodríguez-Piñero, europarlamentària del PSPV, radica en el fet que el model de control dels productes fitosanitaris no és competència exclusiva de la Unió Europea, sinó que la competència de duanes la tenen els estats membres. Cal tindre en compte, afig l’eurodiputada, la diferència entre els interessos dels països del sud productor de cítrics –Espanya, Itàlia i, en menys grau, Portugal– i els països exportadors.
“El nostre interés és ser rígids pel que fa als controls perquè no hi entren productes que competisquen deslleialment. El problema sorgeix amb la disparitat d’interessos entre els països europeus. Què els interessa als països exportadors com Holanda? Que siga barat. I per això són molt més laxos en el tema dels controls. Hi ha una normativa europea, però després cada estat membre pot anar-hi més o menys enllà”, afirma Rodríguez-Piñero.
Falta de voluntat política
El maig del 2017 es va elaborar un informe en el Parlament Europeu en què s’instava el Consell i la Comissió Europea a adoptar mesures que ajudaren a homogeneïtzar els controls duaners en tots els estats membres. Hui dia, però, no sembla que hi haja voluntat política per a fer-ho i cap estat membre està disposat a cedir.
Rodríguez-Piñero manté que des del seu grup s’està duent a terme una campanya a escala comarcal per a oferir al sector la informació real sobre on rauen els problemes i les mesures que es van adoptant per a solucionar-los. Els llauradors, explica, són conscients que la problemàtica “va molt més enllà, però fa la sensació que a certs sectors i partits polítics els ha anat bé fer-ne bandera. Això és una irresponsabilitat i encara més si no han fet res”.
“El que necessitem és sentit de la responsabilitat, analitzar bé els problemes i, a partir d’ací, trobar solucions per a cada un. Des de la Generalitat treballem amb la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient per explicar i intentar aportar informació veraç sobre el que passa i sobre les solucions. Cal conscienciar el sector de les coses que han de fer”, remarca Rodríguez-Piñero.
L’ombra d’una amenaça a mitjà termini
Tant des de les diferents associacions d’agricultors com des dels partits polítics s’ha advertit i pronosticat l’increment de la indústria citricultora sud-africana, que fa anys que inverteix i adapta tecnològicament la seua pròpia agricultura per convertir-se en un gegant de l’exportació. A aquesta competència deslleial tan forta cal sumar la de països com Egipte, el Marroc o Turquia, fet que deixa poc espai per a confiar en un futur falaguer per al sector cítric espanyol.
“He estat a Sud-àfrica visitant els camps de tarongers i no hi ha manera de competir amb ells si ací no s’adopten reformes. Es tracta de plantacions enormes i amb una tecnologia que ací estem molt lluny d’obtindre. Els llauradors necessiten associar-se i a això és al que donem suport des de la Generalitat. La clau rau en la comercialització i els agricultors són molt febles a l’hora de fixar condicions de preu a causa de l’atomització dels productors. Han d’associar-se per a tindre capacitat de negociació en els preus”, adverteix l’eurodiputada socialista.
Mesures per la competitivitat
Des de la Generalitat es critica la falta d’inversió a l’hora de fer campanya de la taronja valenciana, que, afirmen, té una qualitat molt superior a la sud-africana. En aquest sentit, mantenen que el sector ha de dissenyar una campanya de promoció perquè la Generalitat hi puga donar suport i impulsar, així, el sector.
Assenyalen, a més, com de poc diversificat està el sector del cítric valencià, amb el 95% del mercat centrat en la Unió Europea. En aquest sentit, l’acord signat recentment amb el Japó –que suprimeix els aranzels agraris a zero– podria suposar un mercat potencial per a la taronja valenciana. En el marc d’altres acords, com l’Acord Integral d’Economia i Comerç (CETA), s’ha augmentat un 20% les exportacions de taronja al Canadà en un any.
“La nostra taronja és més bona, la nostra qualitat és millor. Què falla? L’organització. Des del 2014 comencem a advertir el sector que cal tindre un lobby. A Europa les organitzacions que funcionen com a lobby són les que tenen capacitat d’influir quan es negocien noves regulacions o acords comercials. Tu no pots ser un expert en tots els aspectes sectorials, ha de ser el sector el que et transmeta els interessos[S1] i com pot afectar un tractat determinat. Després corregir els temes és molt complicat, cal tindre’ls en compte i això és fonamental”, conclou Rodríguez-Piñero.