À Punt incorpora els bous al carrer com a part del servei públic i topònims en castellà al seu llibre d'estil

La radiotelevisió pública valenciana, dirigida sota el signe del PP i Vox, comença a assimilar la ideologia de la nova cúpula. L’ens públic ha aprovat aquesta setmana el nou llibre d’estil, l’eina bàsica de comunicació del mitjà audiovisual, que incorpora picades d’ullet a entitats contràries a la unitat lingüística, augmenta l’ús del castellà i reflecteix l’aposta per introduir els festejos taurins.

El nou president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (Cacvsa), Vicente Ordaz, va apuntar en la seua primera compareixença en les Corts Valencianes la possibilitat d’estudiar l’emissió de corregudes de jònecs si s’ajusten al pressupost i als criteris d’audiència. Ordaz va apuntar que en el seu full aposta per introduir més continguts en castellà per a tractar d’enganxar l’audiència, que es resisteix en les zones castellanoparlants.

Aquest nou llibre, de 122 pàgines, substitueix l’aprovat l’any 2017, amb el Govern del Botànic al capdavant del Consell, de 300 pàgines. La part lingüística del document ara aprovat conjumina els enunciats de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i els Criteris Lingüístics de l’Administració de la Generalitat Valenciana, que ha elaborat la Generalitat amb l’objectiu de promoure un ús del valencià que siga “normatiu, coherent i, al mateix temps, pròxim a la realitat sociolingüística de la Comunitat”. Aquesta part del llibre d’estil d’À Punt l’ha redactada una comissió dirigida per Vicent Satorres, subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, amb representants de la Universitat Miguel Hernández i de la Cardenal Herrera CEU.

A diferència de l’anterior, el nou document no fa menció expressa a la violència de gènere –sí que parla d’igualtat de gènere i de llenguatge no sexista– i, en cas de dubte, remet al Manual de comunicació no sexista de l’Agència EFE. Tampoc es refereix explícitament al canvi climàtic (l’anterior manual tampoc l’incloïa), malgrat que les comarques valencianes han patit una de les catàstrofes naturals més grans materialitzades en la DANA del 29 d’octubre passat; ni hi ha referències al maltractament animal, termes tots aquests repudiats per Vox en els documents que aprova el Govern valencià, que necessita el seu suport per a aprovar mesures en el parlament.

El llibre d’estil (es pot consultar en aquest enllaç) estableix que la denominació a emprar per al territori és Comunitat Valenciana –i no País Valencià, recollit en l’Estatut d’Autonomia–, permet l’ús del neutre lo, i afig canvis en l’ús de la toponímia, que fins a la data s’anomenava en valencià. Les recomanacions actuals indiquen que, si un municipi té més d’una denominació oficial i no hi ha forma tradicional en valencià, “és recomanable donar preferència a les formes pròpies de cada territori”. Pel que fa al neutre lo, les recomanacions assenyalen: “En comunicacions de caràcter oral espontànies o escrits en què es fa o es representa un ús espontani del llenguatge, el seu ús és plenament acceptable”

També apunta que, en cas de missatges redactats en xarxes socials per autoritats castellanoparlants, no es traduiran al valencià, “per a mantindre al màxim la fidelitat al missatge”. “Les declaracions en castellà es mantenen en castellà”, recull la guia.

A més, s’estableix que en els textos escrits s’han d’utilitzar les denominacions oficials dels municipis de la Comunitat Valenciana, respectant les localitats de predomini lingüístic castellà –com Orihuela, Pilar de la Horadada, Segorbe, Tuéjar, Benejúzar o Torrevieja–, els veïns dels quals han sol·licitat reiteradament que se’ls anomene tal com ells mateixos ho fan.

Aquesta decisió, segons l’ens, respon a una visió integradora, que reconeix la diversitat lingüística com una riquesa i no com una barrera. “À Punt vol ser un mitjà que escolte, entenga i represente tota la ciutadania, sense excepcions, i que projecte una imatge fidel i respectuosa de la Comunitat Valenciana en tota la seua complexitat”, indica el comunicat de l’ens públic.

Pel que fa als esports més populars, el llibre d’estil manté el criteri general de traduir el topònim o el gentilici que forma part del nom de l’equip, Steaua de Bucarest, Dinamo de Moscou, Bayern de Múnic, Olympique de Lió, París Saint-Germain, mentre que, en el cas d’equips espanyols, se’n dirà en la forma generalitzada i tradicional que s’ha adoptat entre els usuaris: Alabés, Saragossa, Reial Madrid, Atlètic de Madrid, però Rayo Vallecano, Deportivo de la Corunya. La novetat en aquesta matèria apareix amb els equips de la Comunitat Valenciana que han demanat explícitament i formalment ser tractats com a marques, com és el cas de Club Deportivo Alcoyano, Club Deportivo Eldense o Villarreal CF.

Introducció dels bous al carrer

El nou llibre d’estil reforça el paper de la radiotelevisió com a “altaveu de la cultura popular i les tradicions festives de la Comunitat Valenciana”, amb un focus especial a les festes patronals, celebracions diverses i festejos taurins. El manual apunta que “aquests esdeveniments formen part essencial del nostre patrimoni cultural i constitueixen un dels pilars de la seua programació” i la cobertura es farà “amb rigor informatiu i equilibri territorial, garantint una representació justa i plural de les diferents comarques i localitats, i contribuint així a enfortir el vincle entre À Punt i la ciutadania”.

Així doncs, inclouen les corregudes de bous i els bous al carrer, “tradicions amb segles d’història que continuen profundament arrelades en moltes comarques de la Comunitat Valenciana”, segons afirma l’ens: “Aquesta realitat cultural es reflecteix en la celebració de més de 9.000 esdeveniments taurins a l’any, cosa que evidencia el seu pes en la identitat festiva d’una part significativa de la societat valenciana”.