Després de l'absurd canvi d'estratègia de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció de Marcos Benavent, el jutge instructor del 'cas Taula' ha dictat la quarta ordre de processament contra l'autodenominat 'ionqui dels diners', juntament amb quatre empresaris, pels contractes milionaris que va adjudicar la regidora de l'Ajuntament de València María José Alcón., ja morta L'acte retrata un sistema de cobrament de comissions sistemàtic durant l'era de la desapareguda alcaldessa Rita Barberá en el qual Marcos Benavent actuava com a recaptador. Els àudios, que ara pretén tombar el nou lletrat de Benavent, immortalitzen fins i tot els lliuraments de diners per comissions de constructores del 2%.
Abans d'incorporar-se com a gerent d’Imelsa, l'empresa pública de la Diputació de València epicentre del 'cas Taula', Benavent compatibilitzava el seu treball en la Fundació Jaume II El Just amb tasques per al Partit Popular de la Comunitat Valenciana i en el gabinet del llavors conseller d'Educació, Esteban González Pons, així com en la secretaria de comunicació. En aqueix context entra en contacte amb Vicente Burgos, un íntim de Francisco Camps casat amb l'edil María José Alcón, amb el qual l''ionqui dels diners' compartia unes certes aficions.
Les explosives converses amb Alcón, registrades clandestinament per Benavent, van donar peu a la peça separada E del 'cas Taula', que investiga les milionàries adjudicacions de l'àrea de Cultura que dirigia la regidora. En el contracte per a la neteja i manteniment de la Llotja de València, l'emblemàtic edifici situat en ple centre de la ciutat, la firma d'arquitectes Estudios y Métodos de la Restauración SL (EMR) es va emportar un milió d'euros, a més de 448.056 euros com a ampliació del contracte.
Un dels àudios grava un suposat lliurament d'una comissió de 9.000 euros a Alcón: “Ací només hi ha un 2%, 9.000 euros, milió i mig [de pessetes]”, li diu Benavent a la llavors esposa del seu amic Vicente Burgos. Els diners servirien, segons el 'ionqui dels diners', per a donar-se “dos regaletss per Nadal i quatre festes”. Segons va declarar Benavent, abans de canviar d'estratègia de defensa, la comissió li va entregar l'empresari Carlos Vicente Gil, també processat, quiedurant la seua declaració va negar haver abonat cap quantitat. Sobre l'ampliació del contracte, Benavent va explicar als agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil encarregats de les perquisicions que “els reformats” li permetien “que les comissions a percebre foren superiors”, ja que d'aqueix suplement també treien profit.
“Cleop secunda molt al Partit”
El contracte de la neteja de les Torres de Quart, un altre monument icònic de la ciutat, també està sota sospita. L'adjudicació, de 1,4 milions d'euros, va anar per a una UTE formada per la constructora Cleop de l'empresari Carlos Turró. En les converses amb Alcón, Benavent argumenta que Cleop és “millor pador” que EMR, una firma amb la qual li havia costat cobrar la presumpta comissió del contracte de la Llotja. L'edil refereix expressions com a “tripijoc” o “maniobra”, mentre decideixen per quina de les empreses s'inclinarà la balança. Benavent insisteix a favor de Cleop: “Hi havia un compromís des de dalt que anaren ells”.
La consegüent comissió es xifra en 20.000 euros: 10.000 per a Alcón, 5.000 suposadament per al “Partit” i altres 5.000 per a Benavent. No obstant això, aquest últim va confessar davant la Guàrdia Civil que es va quedar els 5.000 euros per al “Partit” i va enganyar Alcón. En l'àudio li diu a l'edil: “Pim-pam (...) ací tens el teu”. L'edil es queixa que “entre els IVAs i elesputes mares” s'ha quedat amb una recompensa que considera baixa i el seu interlocutor al·lega que la constructora ha entregat ràpidament la comissió “als tres dies d'estar adjudicat”. “I això sempre és bo”, agrega Benavent. El ‘ionqui dels diners' li recordava a Alcón que “Cleop secunda molt al Partit”. Davant la UCO va declarar que va ser l'empresari Carlos Turró en persona qui li va entregar la comissió del 2%.
“Cal repartir una mica el pastís”
El següent contracte sota sospita és el de les obres de conservació i restauració dels ponts històrics de Serrans i la Trinidtati li va ser adjudicat a EMR per 2,3 milions d'euros, amb una ampliació de l'adjudicació per valor de 320.000 euros addicionals. “Cal repartir una mica el pastís”, li adverteix Benavent a l'edil. Encara que el ''ionqui dels diners' declara davant la Guàrdia Civil que no recordava la xifra exacta de la comissió abonada, sosté que es tractava d'entre el 2% i el 3% del preu d'adjudicació.
Els contractes de la Mostra de cinema de València, atorgats pel consistori de Rita Barberá, també han estat sota la mirada dels investigadors. De les converses gravades es dedueix, segons l'acte del jutge instructor, que Benavent i Alcón repartien el pastís a les empreses de la seua conveniència “fins i tot abans d'emetre's els respectius informes tècnics de valoració” de les propostes. “D'ací en traurem alguna coseta?”, li pregunta Alcón.
“La cap” i “el Sobriníssim”
Els àudios permeten fer-se una idea del mapa de la presumpta corrupció durant l'era de Rita Barberá, els extrems de la qual s'investiguen també en la peça A del 'cas Taula' i en el 'cas Assut' sobre l'urbanisme que protagonitza el cunyat de la desapareguda alcaldessa, l'advocat José María Corbin. En les converses gravades per Benavent, es fa referència al “sobriníssim” de Rita Barberá, que no està processat en la causa. En un dels diàlegs Benavent afirma: “L'argument de pes és que ho ha anomenat la Cap i ha de ser per a Quique [en referència Enrique Sospedra Barberá, nebot de la llavors alcaldessa]. Les empreses del ”sobriníssim“ van facturar 440.000 euros al consistori.
Les comissions d'aquests contractes, relatius a serveis de producció i d'hostesses, les va pagar, segons va declarar Benavent davant la UCO, Enrique Aleixandre, de la firma Univers oSelección, també processat. L'empresari va negar en la seua declaració haver pagat la comissió i només va reconéixer una “major relació” amb Benavent a partir del seu nomenament com a gerent d’Imelsa, l'empresa pública de la Diputació de València. També va negar que la venda posterior d'un vehicle de la seua propietat al 'ionqui dels diners' fóra un tracte de favor o una recompensa.
En resum, l'esquema de l'associació presumptament corrupta entre l'edil i el ‘ionqui dels diners’ era el següent, segons el jutge: “Sempre que María José Alcón li demanava que buscara alguna empresa per a realitzar alguna adjudicació, havia de percebre algun tipus de comissió” que era gestionada per Benavent. Així, la mercantil en qüestió resultava adjudicatària “gràcies a la intervenció d'Alcón”.
Encàrrecs del jutge
La peça separada E del 'cas Taula' incloïa com investigat l'empresari José Adolfo Vedri, de la coneguda firma Engloba, pel seu paper en l'adjudicació de l'espai cultural La Rambleta, que apareix retratada profusament en els àudios. No obstant això, en les dates en què Benavent i Alcón es repartien el pastís, els “fets conspiratius” que suposarien els àudios com a valoració indiciària no es contemplaven en el Codi Penal. Vedri s'ha salvat pels pèls.
El jutge tampoc aprecia suficients indicis contra l'assessor del PP Pedro Aracil ni contra l'exmarit d'Alcón Vicente Burgos, un home que, a més d'haver sigut cap de gabinet del Consell Jurídic Consultiu, també ha passat per la presó de Picassent per altres assumptes térbols. Tots dos “no apareixen en les converses gravades” i Aracil “no va tindre una participació activa i personal en els fets”.
En la seua declaració davant la Guàrdia Civil, Benavent només va fer referències “vagues i imprecises” al paper del seu amic Vicente Burgos. El magistrat instructor sí que processa Carlos Vicente Gil, de la firma Estudios y Métodos de la Restauración SL; Carlos Turró, responsable de Cleop; Enrique Aleixandre Chumillas, d'Universo Selección, i Rafael García Barat, soci del 'ionqui dels diners'.
El titular del Jutjat d'Instrucció número 18 de València deixa caure una sèrie d'encàrrecs en la interlocutòria dirigits a Marcos Benavent després del seu canvi d'estratègia de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció. Sobre els tripijocs dels contractes de la Mostra, es pregunta “per què no va gravar, o no va voler gravar, les converses en les quals suposadament feia lliurament d'aqueixes comissions a la regidora”. El jutge al·ludeix a la “singular perspectiva personal de la responsabilitat penal” del 'ionqui dels diners'.
El magistrat també dubta del possible delicte de suborn (“dista de ser una apreciació de certitud en aquest cas”, diu) ja que no li sembla “desficaciat” pensar que Benavent estiguera “fatxendejant” davant Alcón sobre “l'ascendència o confiança” amb determinats empresaris. Pot ser, afirma l'acte, que “senzillament confonguera els seus desitjos amb la realitat”.
Així, els fets investigats podrien revestir indiciàriament els presumptes delictes de prevaricació administrativa i tràfic d'influències i negociació prohibida a funcionaris públics. L'instructor també aprecia un possible delicte continuat de suborn pel suposat cobrament de comissions il·legals a canvi de les adjudicacions. Es tracta de la quarta peça separada del 'cas Taula' en la qual el 'ionqui dels diners' és processat.