La remodelació de l'Executiu del Pacte del Botànic es cou a foc lent. Tan lent que en alguns departaments la paciència comença a depassar els seus límits. En el penúltim ple de l'Executiu autonòmic, quatre dels sis integrants socialistes del Govern no sabien on passarien les següents 24 hores. A primera hora del matí, l'única certesa era que el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, abandonaria el Consell del Pacte del Botànic a petició pròpia i que el substituiria la seua número dos en la conselleria, Raquel Tamarit.
El moviment de Marzà, anunciat el dimecres i anticipant-se a la remodelació que preparava el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha alterat els ritmes previstos al Palau. Les decisions han vingut tan precipitades que un oblit en l'ordre del dia ha obligat a convocar una segona trobada al llarg de la jornada del divendres. A última hora de la vesprada, el ple del Consell tornava a reunir-se per a cessar Raquel Tamarit com a secretària autonòmica de Cultura, un tràmit previ al seu nomenament com a consellera i que requereix del quòrum. El mateix ple, per a sorpresa dels seus integrants, ha cessat Rebeca Torró, secretària autonòmica d'Economia Sostenible, que ocuparà una de les carteres vacants. Ana Barceló també acaba la seua labor com a consellera de Sanitat, per a ser portaveu del PSPV en les Corts Valencianes, i el titular d'Hisenda, Vicent Soler, abandona l'Executiu. Els canvis en la primera línia, que només requereixen de la signatura de Ximo Puig, serien comunicats en les següents hores.
La branca socialista del Govern es manté hermètica pel que fa als canvis. La pràctica totalitat dels consellers desconeixia aquest divendres la futura composició del Govern del Pacte del Botànic, encara que des de la coalició insisteixen que la línia de govern la marca l'acord polític subscrit en 2015 i renovat en 2019, no els qui ocupen les carteres. En les tertúlies, algunes veus pròximes al Consell qualificaven l'actitud del president de poc respectuosa amb els seus companys de partit i de Govern en retardar la decisió i alimentar les especulacions. A mesura que el dia anava avançant, diverses fonts van confirmar que el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, i la consellera d'Innovació i Universitats, Carolina Pascual, s'havien anat acomiadant dels seus equips. Soler, que ha sigut un dels consellers més lleials als socialistes en el Botànic i un històric en aquesta formació, deixarà l'Executiu valencià després de set anys com a responsable del repartiment de comptes. El dirigent s'acomiada reafirmant davant el Ministeri d'Hisenda la seua demanda d'un canvi en el model de finançament autonòmic, tasca a la qual ha dedicat l'última dècada de la seua vida. L'històric socialista, que ha patit la repressió franquista, s'ha acomiadat en un emotiu discurs. Encara que al matí només es coneixia l'eixida de Marzà, en l'Executiu reconeixen que hi ha hagut una sèrie d'abraçades per si sonava el telèfon, que s'han prolongat en la segona trobada.
Malgrat al silenci en Presidència, la resta de teories apunten a un canvi en Obres Públiques. Els rumors es van reactivar amb la dimissió del portaveu del PSPV en les Corts Valencianes, Manolo Mata, una finestra oberta perquè la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ocupara el seu lloc. La dimissió d'un portaveu en el legislatiu provoca una crisi àmplia en l'Executiu. I així es va deslligar la idea d'una reforma de Govern, amb la vista posada a tornar a obtindre l'ajuntament d'Alacant i augmentar l'espai polític socialista. En el cas del conseller d'Obres Públiques i Política Territorial, Arcadi España, d'haver-hi un moviment és llegit des del premi a la gestió i com a manera de ratificar la seua confiança, amb l'assumpció de més competències o un canvi de cartera, amb Hisenda en el focus.
Amb la remodelació del Consell els socialistes busquen una èpica que els temps han trastocat. Després de setmanes assajant una crisi de l'Executiu per a aconseguir un nou impuls, sense concretar en què consistirà, les expectatives s'han elevat i a la vegada han anat fent mos en la moral d'alguns titulars. Mentre que Compromís va resoldre la seua crisi de Govern en tot just unes hores, amb la decisió de Vicent Marzà d'abandonar el Consell seguida quasi immediatament amb l'anunci de la seua successora; o mentre una crisi del Govern de Pedro Sánchez quedava liquidada en una mateixa jornada el passat estiu, el baró valencià transmet als seus socis de coalició una sensació d'incertesa. L'oposició aprofita aquests temps per a parlar de feblesa en l'Executiu, mentre que en el Consell asseguren que s'afronten els canvis amb “normalitat”, com en qualsevol altre govern. El president, en les seues intervencions al llarg de la setmana, assegurava no tindre pressa ni urgència per afrontar uns canvis que han de fer-se des de la reflexió.
Aqueixa idea de calma és la que busquen transmetre les seues primers espases, que lleven ferro a tot l'assumpte. Tanta calma que pot fer-se mentre es juga una partida d'escacs amb una guardonada jugadora hongaresa. Així, mentre en els edificis adjacents i les ramificacions del Govern de la Generalitat es tractava de gestionar una crisi encara per conéixer-se -el cessament de Schrödinger, es feia broma-, el president movia els seus peons des del Palau.