Huit dècades després del final de la Guerra Civil i de l’inici de la brutal repressió franquista de postguerra, continuen apareixent fons documentals que permeten obrir noves línies d’investigació per a la historiografia. L’Arxiu Provincial d’Alacant ja ha descrit 18.000 expedients penitenciaris dels gairebé 40.000 que té en les seues dependències sobre els republicans que no van poder fugir pel port i que van ser internats, en una primera etapa, en diversos camps de concentració, i després en les saturades presons del nou règim del general Francisco Franco.
L’Arxiu Provincial d’Alacant va rebre en tres transferències tota la documentació penitenciària de la Direcció General d’Institucions Penitenciàries, tal com marca la Llei de memòria històrica. Els fons inclouen expedients que comprenen el període entre 1934 i la dècada de 1960. La directora de l’arxiu, María del Olmo, explica a elDiario.es que fins al moment “han descrit 18.000 expedients, aproximadament la meitat de la documentació que conté el fons”.
Els expedients, que fins ara no estaven disponibles per a la consulta per part dels investigadors, contenen informació sobre l’organització de la repressió franquista en la immediata postguerra a Alacant. “Anem trobant presons a mesura que avancem”, conta la directora de l’arxiu, que destaca l’interés dels fons per als historiadors.
Els arxivers s’han topat fa poc amb els expedients del camp de concentració habilitat al castell de Santa Bàrbara d’Alacant, que va estar en actiu fins al 24 de desembre de 1939. “Quan es produeix el final de la Guerra Civil a Alacant”, explica la historiadora i arxivera, “es comencen a preparar camps, com el dels Ametlers, que va durar només una setmana”, per a la transferència posterior de presos a altres institucions penitenciàries davant l’allau de republicans atrapats a l’inici de la dictadura.
A Alacant, una de les últimes ciutats a caure a les mans del bàndol franquista, es van concentrar molts dels que pretenien fugir, en va, a l’exili a través del port. Alguns van ser traslladats al camp de concentració del castell de Sant Ferran o a la plaça de bous de la localitat, habilitada com a centre de detenció fins al juny del 1939. Altres espais de la zona, com la Presó II d’Elx o la casa d’exercicis espirituals dels jesuïtes a Benalua van acollir les víctimes de la repressió franquista. A més, també consten altres camps a Monòver o Dénia, entre altres llocs, tal com ha detallat el periodista Carlos Hernández de Miguel en el seu llibre Los campos de concentración de Franco.
Les dones republicanes les van retindre en el Teatre Principal d’Alacant o en cinemes de la capital. “La majoria dels expedients penitenciaris que s’han descrit són per repressió del franquisme i uns poques causes comunes”, explica María del Olmo. “Els que van poder exiliar-se són els que tenien més possibilitats, per la qual cosa la majoria dels expedients corresponen als més humils, treballadors del camp, xofers, barbers, paradores de la indústria del calçat o metal·lúrgics, gent d’extracció molt baixa”, afig.
A mesura que es posen a l’abast dels historiadors els expedients penitenciaris, s’obrin noves línies d’investigació. “La repressió i la memòria històrica són àmbits que estan sent investigats constantment”, celebra la directora de l’Arxiu Provincial d’Alacant.