“L’estímul per a estudiar ací ha sigut sempre molt baix, mentre que allí era molt alt per la competitivitat”. El sociòleg Josep Picó (València, 1941) va aterrar en la Universitat de Cambridge el 1984 com a visiting associate en el Clare Hall College per aprofundir en els seus estudis sobre l’estat del benestar, iniciant així una relació amb el fecund món acadèmic britànic que arrossega més de tres dècades després. “Va ser un moment molt turbulent a la Gran Bretanya quan l’estat de benestar, pel qual la socialdemocràcia havia fet una gran aposta després de la Segona Guerra Mundial, entra en crisi”, recorda Picó, autor de Memòria de Cambridge (Afers, 2022), un llibre que retrata l’atmosfera d’elit dels college britànics i les seues vivències acadèmiques amb autors de primera línia de la sociologia com Anthony Giddens.
El catedràtic de sociologia jubilat de la Universitat de València ja havia retratat en Roma, imatges de la memòria (Afers, 2021) la seua estada a la capital italiana a la fi de la dècada de 1960. “Itàlia era una societat molt moguda i el contrast amb Espanya, en plena dictadura, era abismal”, recorda Picó, que retrata l’ambient del franquisme com un “món mort des del punt de vista intel·lectual”. “Quan hi tornaves a l’estiu la diferència era abismal”, postil·la.
Picó, autor de Los años dorados de la sociología (Alianza, 2003), un manual clàssic a les aules de la Universitat de València, retrata l’ambient acadèmic anglés amb unes memòries personals basades en les seues notes de l’època repassant les arrels històriques del Clare College, una institució fundada a principis del segle XIV amb una donació de Lady Elisabeth de Clare, neta del rei Eduard I. La fundació del modern Clare Hall College, del qual el sociòleg valencià és life member, va vindre de la mà del professor Richard Eden amb la finalitat d’acollir-hi una comunitat d’estudiosos de diverses àrees que pogueren aprofundir les seues investigacions.
“Era un món en una certa manera apartat de Londres com a centre neuràlgic i molt fecund des del punt de vista acadèmic”, explica Picó, que retrata centres d’elit amb un alumnat “més responsable” i “més seriós” en contrast amb la “immaduresa” dels estudiants de les universitats espanyoles. Els estudiants amb qui es va topar havien obtingut les màximes qualificacions en els seus centres educatius d’origen: “Això canvia radicalment la qualitat de la clientela i repercuteix considerablement en l’exigència i l’ambient d’estudi”, escriu en Memòria de Cambridge.
L’altra institució que va acollir Picó va ser el Social and Political Science Committee en el Free School Lane, situat actualment en un “edifici gòtic, vell, ennegrit i amb finestres molt grans que donen al carrer”. El sociòleg jubilat descriu les seues vivències, entre el més granat de la sociologia mundial, i retrata l’ambient pràcticament cartoixà dels collegebritànics. “Dona una mica aqueix aspecte per l’arquitectura pròpia de tots els colleges medievals i la vida dedicada a la investigació, estan molt damunt de les novetats i de les publicacions i això ocupa molt de temps”, explica Picó.
El contrast amb la investigació a Espanya, en una època de transició a la democràcia, era especialment cridaner per a Josep Picó en la seua àrea d’especialització sobre l’estat de benestar. “Ací estàvem al principi de la democràcia i ni tan sols hi havia dades estadístiques”, lamenta el sociòleg.
Entre la nostàlgia i el retrat de l’ambient acadèmic d’elit, Picó lamenta el contrast fins i tot hui dia. “Feia la sensació que la societat valenciana estava molt aïllada dels corrents europeus, fins i tot hui dia des del punt de vista cultural”, reflexiona. “Mires la qualitat enorme de les investigacions i de les publicacions que es fan a les ciutats europees i no té comparació”, afig.