Salomé Pradas no arribà a obrir el 2023 les jornades en les quals el cap d’Emergències explicà els “missatges d’avís” a la població

El subdirector d’Emergències de la Generalitat Valenciana, l’alt funcionari Jorge Suárez, és un dels testimonis clau de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) del 29 d’octubre passat, dia de la catastròfica DANA que ha deixat 228 morts. Es tracta d’un veterà servidor públic que en la jerarquia estava just davall del secretari autonòmic d’Emergències llavors, Emilio Argüeso, i de la consellera Salomé Pradas, els dos investigats per la jutgessa instructora de la causa de la DANA. L’extitular de la Conselleria de Justícia i Interior, que va negar que detinguera el comandament únic del Cecopi i va assegurar que desconeixia l’existència del sistema Es-Alert, figurava en el cronograma de l'esdeveniment (encara que no arribà a acudir) com a encarregada de la inauguració institucional d'una jornada, organitzada per la Generalitat i pel Govern central, en què Jorge Suárez va desglossar en una conferència el model valencià de gestió d’emergències i en què va destacar el paper “fonamental” del telèfon 112 i del sistema Es-Alert activada pel Centre de Coordinació d’Emergències. 

Suárez va exposar la seua conferència el 13 de novembre de 2023, en el marc d’una jornada temàtica sobre prevenció i gestió de riscos de catàstrofes a Espanya esdevinguda a València. L' aleshores consellera de Medi Ambient, Aigües, Infraestructures i Territori llavors, Salomé Pradas, segons ha explicat a aquest diari, ni va ser present, ni va inaugurar ni va participar en les jornades, finançades amb fons europeus.

Es tracta de l’anterior departament autonòmic que va dirigir Pradas en el Consell de Carlos Mazón abans de l’eixida de Vox de l’executiu autonòmic el juliol de 2024, quan va passar a ocupar la cartera de Justícia i Interior, de la qual depenia la gestió d’Emergències. 

En la seua introducció, el subdirector general d’Emergències destacava la “història marcada per greus inundacions” del territori valencià i al·ludia a la riuada del 1957 a València, que “va obligar a canviar el disseny de la mateixa ciutat”, i a la DANA del 2019 a la comarca del Baix Segura, que va deixar, a més de tres morts, “més de 500 milions en danys materials”. Durant aquella DANA, el Govern del Pacte del Botànic va reunir el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) amb 48 hores d’antelació. 

El Pla Territorial d’Emergències de la Comunitat Valenciana té dos components, segons explicava Suárez: operatiu (que estableix la manera com s’han d’estructurar i organitzar els recursos per a fer front a les emergències) i director, que “regula i defineix els diferents tipus de plans, la tipologia de riscos i la seua integració”. En el pla operatiu, l’estructura i l’organització, explicava el ponent, és “complexa i plenament definida”. 

La conferència també detallava l’actuació de la Generalitat durant la fase de preemergència. D’una banda, el seguiment d’aquesta fase, amb un “monitoratge de la situació i de la seua evolució”. I, a més, l’“alerta”, que Jorge Suárez definia com l’“acció de transmetre missatges d’avís, prevenció i protecció a la població potencialment afectada, i instruccions als destinataris que tinguen alguna mena de responsabilitat preventiva o operativa assignada”. 

La defensa de l’exconsellera Pradas, per contra, qüestiona que l’enviament de l’alerta massiva als mòbils fora exclusivament competència seua, a pesar que ho estableix així la normativa vigent. La presentació de Suárez repassava la legislació en matèria d’emergències, titlada per la defensa de Salomé Pradas en el recurs contra la seua imputació com una “selva normativa”. 

En la fase següent, ja d’emergència, “es materialitza una situació de risc vinga o no precedida per una preemergència” i s’estableixen diverses situacions, abundava Suárez.

En el marc de la situació 2 –la del dia de la DANA– “s’han produït danys extensos” i per al control “és necessària l’activació del Pla Territorial d’Emergències, ”amb la constitució del Cecopi, del Post de Comandament Avançat i d’un nombre determinat d’Unitats Bàsiques“, que compten cada una amb un director tècnic d’àmbits com ara seguretat, avaluació de danys i recuperació o intervenció. 

Entre els aspectes generals dels plans especials d’emergències, Jorge Suárez incidia en el paper “fonamental per a l’atenció als ciutadans” del telèfon 112. “Aquest servei atén 24 hores al dia 365 dies a l’any, en cinc idiomes”, afirmava. La jornada del 29 d’octubre, el telèfon d’emergències va rebre quasi 20.000 telefonades, moltes de les quals alertaven del desbordament del barranc de Poio. 

L’alerta “s’activa” en el Centre d’Emergències de la Generalitat 

A més, en la mateixa diapositiva de la seua exposició, l’alt funcionari explicava que des de la Sala d’Emergències del Centre de Coordinació de l’Eliana “s’activa” el pla especial, amb els elements següents: l’alerta i el seguiment, la fase d’emergència i el “sistema Es-Alert”. El dia de la DANA, el missatge massiu als mòbils es va enviar a les 20.11, quan ja s’havien produït les defuncions i centenars de ciutadans romanien atrapats per la riuada. 

La conferència de Jorge Suárez també va versar sobre les característiques del risc d’inundacions, que “comporten actuacions molt específiques”, com ara el “coneixement de les zones inundables” i la consegüent “anàlisi del risc”; el “seguiment” de la seua evolució i el “paper fonamental dels ajuntaments en la gestió”, amb especial recalcament en els plans d’actuació municipal. 

El subdirector d’Emergències també destacava el Butlletí de Fenòmens Meteorològics Adversos de l’Aemet i els diferents llindars d’alertes per pluges. 

En una diapositiva sobre la “comunicació de l’alerta”, un esquema al·ludeix a la “informació a ajuntaments i serveis operatius” per part del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat. No obstant això, el dia de la DANA els ajuntaments van ser convocats a una reunió pel risc de desbordament de la presa de Forata, encara que mai va arribar a esdevindre’s.

CORRECCIÓ:

En una primera versió d'aquesta informació es deia que Salomé Pradas va obrir les citades jornades sobre Emergències. Encara que la hui exconsellera figurava en el cronograma de l'esdeveniment com a encarregada de la inauguració institucional d'aquestes, finalment no va arribar a acudir.