L’impacte de la pandèmia en la salut mental es fa evident amb la imatge d’una societat a la vora d’un precipici. La crisi sanitària i les seues derivades han espentat el conjunt de la societat a la vora. Bona part de la població, la que té recursos i una xarxa, ha sigut espentat, però n’ha eixit sense massa arraps, ha superat la situació amb angoixa i deterioració, però amb experiències de reforç. L’altra meitat penja d’un fil: dones, xiquets, joves, persones en situació de pobresa, malalts crònics, persones amb trastorns mentals greus, els anomenats col·lectius vulnerables. Part d’ells podran apuntar-se i retornar, si hi ha una xarxa que els sosté. Però allà on els factors de risc s’intersequen, on s’encreuen les vulnerabilitats i no hi ha suport públic, personal o familiar, és on les persones cauen a l’abisme.
La metàfora del precipici és l’emprada pel comissionat de Presidència de la Generalitat per a la Salut Mental, el catedràtic de psiquiatria Rafael Tabarés, que planteja “com rescatar” les persones a la vora de l’abisme. Tabarés és l’encarregat d’elaborar les línies mestres del pla valencià de salut mental per al pròxim sexenni, un projecte del Govern valencià que implica la inversió de 100 milions d’euros fins al 2027. El catedràtic es mostra preocupat per l’augment de suïcidis i temptatives en els joves, que ha registrat un augment del 30% en l’últim any, tot i que la tendència en altres grups d’edat apunta a una reducció. El suïcidi és una de les cinc causes que lidera la mort entre els joves europeus, joves que, segons els estudis, tenen fins a quatre vegades més sentiment de soledat que els seus pares. “Els trastorns mentals són la causa principal de càrrega de malaltia en joves en la major part dels països europeus”, amb una incidència superior al càncer o la diabetis, i s’acompanya d’un fort estigma, afig el comissionat.
En aquest context, la Generalitat Valenciana considera urgent un pla d’actuació en salut mental enfocat en els col·lectius infantojuvenils, franges d’edat en què comencen a desenvolupar-se els trastorns mentals greus. Segons apunta el catedràtic, la meitat dels problemes mentals apareixen abans dels 15 anys i el 75% es desenvolupen abans dels 25, per la qual cosa les actuacions en aquests casos resulten determinants. “És fonamental posar-los en l’agenda”, apunta Tabarés. El comissionat desenvolupava el diagnòstic després de detallar algunes deficiències del sistema –manca de personal, sobremedicació, abús dels psicofàrmacs, problemes en la detecció precoç– en la presentació del pla de xoc de salut mental, l’avançada del pla estructural en prevenció i atenció.
La primera pedra d’aquest pla és el reforç immediat dels equips d’intervenció. L’anomenat pla de xoc inclourà la creació de 3 hospitals de dia d’atenció infantil i juvenil, tres equips d’intervenció comunitària intersectorial i la posada en marxa de tres equips comunitaris més per a casos d’alta complexitat. Les infraestructures i els equips es distribuiran per províncies i impliquen la contractació de 69 professionals de la psiquiatria, la psicologia i el treball social, que s’incorporaran quan acaben els procediments administratius, a càrrec dels pressupostos vigents.
El pla estructural permetrà comptar amb un reforç de 270 professionals relacionats amb les especialitats que conflueixen en la salut mental als hospitals i fusionarà algunes actuacions amb el pla de joventut del Govern autonòmic, l’anomenat Pla Ariadna, que és, al seu torn, un dels projectes tractors que opten a finançament europeu. El projecte permetrà comptar amb una xarxa de 10 hospitals de dia d’atenció infantil i juvenil –actualment no n’hi ha cap–, cinc equips d’intervenció comunitària i cinc més d’alta complexitat, així com 4 llars-sala d’atenció als joves més vulnerables i un projecte pilot escolar –“Escoles de prevenció”– per a treballar aspectes relacionats amb la depressió i el maneig emocional des de la infància. En paral·lel, es treballa en un pla d’ocupació jove en què persones capacitades amb malalties mentals complementen els equips d’atenció als joves que comencen a desenvolupar trastorns mentals. Les línies es perfilaran en una convenció ciutadana prevista per al pròxim octubre.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, feia al·lusió a la “recuperació emocional” després de la pandèmia i recordava que en l’última conferència de presidents es va plantejar aquesta idea per executar-la en tot l’Estat espanyol. Segons va manifestar després d’una reunió en què també han participat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, la superació de la pandèmia i les seues seqüeles emocionals han de ser un compromís col·lectiu.