Els biaixos de gènere són perjudicials per a la salut. Ho són per les conseqüències físiques i mentals que impliquen, però especialment per com n’alteren la detecció, invisibilitzen o confonen els diagnòstics. Des dels anys noranta multitud de professionals duen a terme investigacions sobre les diferències sexuals en unes malalties determinades, sobre com els rols associats al masculí i al femení impacten en la salut i la qualitat de vida de les persones, i més recentment, estudis sobre com es produeixen i es reprodueixen els biaixos de gènere en l’atenció mèdica.
L’exemple paradigmàtic és el de la simptomatologia de l’infart de miocardi: és conegut que el signe d’alerta és un dolor punxant al braç esquerre i al pit, però en les dones l’avís es trasllada a la boca de l’estómac, amb dolor abdominal sovint acompanyat per nàusees i vòmits. La diferència en els símptomes previs és una de les causes per les quals les dones tenen menys diagnòstics en malalties cardíaques que els homes, apunten alguns experts. Com amb l’atac al cor, s’esdevé en altres patologies.
Per analitzar com, quan, on i per què es donen aquestes diferències i com revertir-les, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana treballa amb la Universitat de València en la creació d’una càtedra sobre biaixos de gènere en salut. La càtedra, impulsada per la secretària autonòmica de Salut Pública, Ofelia Gimeno, juntament amb el Departament d’Història de la Medicina de la UV, compta amb 30.000 euros de pressupost per a arrancar enguany. L’empresa naix en compliment de la Llei de sanitat autonòmica, que indica que s’han de superar les desigualtats en salut, de la mateixa manera que el V Pla de Salut autonòmic, fruit d’un procés participatiu, insisteix en aquesta qüestió. “Cal fomentar l’aplicació de la perspectiva de gènere en el dia a dia. És el nostre full de ruta”, apunta Gimeno en conversa amb elDiario.es. “Els problemes que afecten especialment les dones han estat més invisibilitzats, fins i tot en els estudis de medicina”, en què “l’home es pren com a prototip”, recalca la secretària autonòmica.
La càtedra abordarà les diferències en els diagnòstics en atenció primària i especialitzada, però també la bretxa de gènere en les investigacions; com es produeixen aquests biaixos, com afecta la composició dels equips, i així fins a arribar a l’origen del problema. Segons les dades estadístiques oficials, en el camp d’investigació hi ha menys dones que homes; igual que en les publicacions acadèmiques, on hi ha més investigadors que investigadores liderant els grups de treball. Això, segons les primeres perquisicions d’altres grups de treball, afecta els resultats: els equips més diversos abasten més mirades, poden reparar en problemes que altres no tenen en compte.
De la mateixa manera que els biaixos porten a un infradiagnòstic de malalties cardíaques en les dones, també provoquen l’efecte contrari en altres patologies, especialment les relacionades amb la salut mental. “Tradicionalment, el que s’ha denominat histèria de les dones s’ha tractat amb antidepressius i medicaments que actuen sobre el sistema nerviós per tractar malalties que no s’havien diagnosticat bé”, lamenta Gimeno, que assenyala que “hi ha una sobremedicació de les dones amb hipnòtics” i s’ha detectat un percentatge més alt de dones que reben medicaments –amb recepta– que poden generar addiccions. “El dret de les dones a gaudir de vides sanes ha de ser el mateix que el dels homes, i actualment no ho és”, denúncia Gimeno.
Per exemple, explica, “hi ha dones que acudeixen a consulta requerint una assistència mèdica perquè tenen un dolor, que pot ser associat al període menstrual, i són diagnosticades d’estrés; hi ha malalties que s’infradiagnostiquen en les dones, perquè no se n’identifiquen bé els símptomes –les cardíaques– i altres que s’aborden com una malaltia psicosomàtica”. A més, la pressió de les cures retarda alguns diagnòstics. “Des que naixem som cuidadores: de les nines, dels nostres germans, després dels nostres marits, pares, fills. Tardem més a demanar assistència mèdica i hi ha processos que es retarden per l’automedicació”, apunta la secretària autonòmica. El problema s’esdevé per defecte i per excés: un grup d’investigació Atenea de la Fundació Fisabio analitza per què la probabilitat que una dona patisca una pràctica mèdica desaconsellada és huit vegades superior a la d’un home i quins efectes té aquest sobrediagnòstic.
Entre les funcions de la càtedra, que lideraran els professors Juan Carlos Valderrama i Ruth Lucas, està contribuir a l’empoderament de la dona en les àrees d’investigació en ciències de la salut, treballar en els biaixos de gènere, visibilitzar-los i formar el personal sanitari a incorporar la perspectiva de gènere en el dia a dia. La secretària autonòmica estudia dur a terme una guia de bones pràctiques per evitar els biaixos de gènere tant en personal investigador com en el sanitari i impulsar premis a la investigació que aborde la perspectiva de gènere en salut.