A les terres valencianes viuen el 13,6% dels quasi 147.000 menors d’edat en situació irregular que hi ha a Espanya. Així doncs, segons un informe de Save the Children, la Comunitat Valenciana és la tercera autonomia amb més nombre de xiquets i xiquetes migrants en situació irregular, només per darrere de Catalunya (34.000) i la Comunitat de Madrid (29.300). L’ONG adverteix que la pandèmia provocada per la COVID-19 pot empitjorar encara més la situació dels xiquets sensepapers, en un context en què els tràmits administratius s’han alentit.
L’informe, titulat Créixer sense papers a Espanya i elaborat conjuntament entre l’ONG en defensa dels drets de la infància i la fundació porCausa, revela que els xiquets i els adolescents migrants tenen una taxa d’irregularitat molt per damunt de la del conjunt de la població migrant sensepapers, situada al voltant del 13%. La taxa d’irregularitat total de xiquets, xiquetes i adolescents migrants a Espanya és de 20,4%, és a dir, de cada cinc xiquets i xiquetes migrants que viuen al nostre país, un està en situació administrativa irregular. A la Comunitat Valenciana, aquesta taxa aconsegueix el 22,2%.
Més d’un terç dels xiquets i xiquetes migrants en situació administrativa irregular tenen menys de 5 anys. Tres de cada quatre menors d’edat en situació administrativa irregular a Espanya són d’Amèrica Llatina (Colòmbia concentra les xifres absolutes més altes entre tots els països analitzats, seguit d’altres països de la regió com Hondures, Veneçuela i el Perú).
L’ONG atribueix l’augment progressiu de la irregularitat en la infància a partir de l’any 2014 al rebuig de les sol·licituds d’asil presentades per famílies llatinoamericanes. Àfrica és el continent d’origen del 43% dels xiquets migrants que viuen al nostre país, però concentra només el 13% dels que estan en situació irregular.
“Moltes vegades aquests xiquets i xiquetes se’ls tracta abans per la seua condició de migrants que pel fet de ser xiquets i xiquetes, i és una cosa que no es pot tolerar, ja que són els seus drets més fonamentals els que estan en perill, com el seu dret a la salut o a l’educació”, assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana.
Un 48% de probabilitat de risc de pobresa
L’informe, elaborat per Gonzalo Fanjul, Ismael Gálvez i Jennifer Zuppiroli, analitza també les conseqüències “sovint tràgiques i de llarg abast” de la situació d’irregularitat en l’educació i la salut dels menuts sensepapers. Les llars amb persones de nacionalitat extracomunitària tenen nivells més baixos de renda i més risc de pobresa i exclusió que els compostos per nacionals. La situació s’agreuja amb l’arribada dels fills: la probabilitat de risc de pobresa per a una llar de característiques mitjanes amb menors a càrrec i amb nacionalitat espanyola és del 14%, però, si aquesta mateixa llar és extracomunitari, la probabilitat es dispara al 48%.
Les famílies pobres en situació d’irregularitat queden fora de l’ingrés mínim vital, encara que a la Comunitat Valenciana sí que s’inclou la població sensepapers en la Renda valenciana d’inclusió, “però cal garantir l’accés d’aquestes famílies i analitzar i eliminar qualsevol mena de trava administrativa que puga sorgir en la tramitació”, puntualitza l’ONG.
La pandèmia de la COVID-19 ha aprofundit la situació de desemparament dels menors sensepapers. “La crisi del coronavirus pot empitjorar encara més aquesta situació, ja que moltes administracions han alentit alguns processos que poden afectar aquest col·lectiu, com és la tramitació d’aquestes ajudes o dels permisos de residència”, afirma Hernández.
L’accés a l’educació també pot veure’s vulnerat per l’absència de permís de residència i del número d’identitat d’estranger que impedisca el seu accés a exàmens oficials, certificacions o ajudes públiques, denúncia l’ONG. També pot resultar un inconvenient quan es tracta de participar en el sistema d’educació no obligatòria. “Aquestes traves no necessàriament estan en la norma, sinó que són el resultat del desconeixement o l’arbitrarietat d’algunes autoritats educatives”, assenyala Save the Children.
Xiquets sensepapers i salut mental
En l’àmbit del dret de la infància a la salut, les famílies en situació irregular han de fer front a nombroses arbitrarietats i dificultats pràctiques, segons ha detectat l’informe. La disparitat de criteri dels sistemes sanitaris en les comunitats autònomes no sempre garanteix l’accés a la targeta sanitària, la protecció davant d’una factura mèdica elevada, amb conseqüències financeres catastròfiques, o el seguiment continuat dels pacients menors d’edat en situació administrativa irregular. A vegades, la por que l’ús dels sistemes sanitaris revele la seua situació davant les autoritats policials allunya de facto els xiquets i les xiquetes dels centres de salut primària i especialitzada, lamenta l’ONG.
L’informe reconeix que l’impacte de la situació d’irregularitat en la salut mental és un dels aspectes més difícils d’identificar pels sistemes sanitaris i de protecció i assegura que “deixarà una empremta més profunda”. La por, l’ansietat i el trauma que els xiquets i les xiquetes viuen de manera directa i perceben en les persones adultes definirà les seues oportunitats en la vida d’una manera que resulta difícil de comprendre, asseguren les organitzacions en el seu informe.
El cost de la regularització
La Fundació porCausa i Save the Children asseguren que una regularització dirigida específicament a les llars de persones migrants sensepapers amb fills i filles a càrrec permetria “reduir-ne substancialment el cost fiscal per a la societat i eliminar bona part dels extraordinaris obstacles administratius, econòmics i educatius a la integració social”. A més, la regularització permetria obrir una via de fuita a la vulnerabilitat social que amenaça amb condicionar la vida de tota una generació de ciutadans estrangers.
Save the Children també demana proporcionar un règim jurídic específic per a tota la infància migrant per evitar que la seua situació administrativa menyscabe el principi de l’interés superior del menor i de no-discriminació. “És fonamental modificar la Llei d’estrangeria per incloure-hi, entre altres, aquestes propostes i garantir així que es protegeix sempre l’interés superior del xiquet o la xiqueta, independentment de la seua situació administrativa”, assenyala Rodrigo Hernández.
“El nombre de menors que estan en una situació administrativa irregular a la Comunitat Valenciana només representen el 2,2% del total de xiquets i xiquetes que viuen en la nostra autonomia, per la qual cosa cal fugir de discursos alarmistes o que inciten a l’odi contra aquest col·lectiu. La cosa més important és que són xiquets i xiquetes vulnerables i és el nostre deure com a societat protegir-los i garantir que es complisquen els seus drets, com els de qualsevol altre xiquet o xiqueta”, conclou el director de Save the Children a la Comunitat Valenciana.