Si no se sumen a una plataforma més àmplia, els socialistes valencians corren el risc de perdre en les eleccions generals del 26 de juny tota la seua representació en el Senat (només els quedaria l’expresident Joan Lerma com a senador autonòmic). En les eleccions del 20 de desembre passat van perdre a les mans de Compromís-Podem la seua representació per la circumscripció de València i van aconseguir mantenir pels pèls dos senadors a Alacant i Castelló, on la coalició no va incloure, per qüestions d’estalvi, la papereta del Senat en els seus enviaments a tots els electors. Amb una candidatura al Congrés com la que es perfila en les pròximes eleccions, que inclourà amb molta probabilitat també Esquerra Unida en aqueixa coalició, el perill que el sorpasso es complete també en el Senat és apressant per al PSPV-PSOE.
Raons partidistes a banda, la motivació de més envergadura, no obstant això, és de calat polític ben fort. Fonts de la direcció socialista asseguren que articular una candidatura conjunta al Senat amb Compromís, Podem i Esquerra Unida “és una possibilitat” que s’està rumiant. L’objectiu seria constituir un grup valencià en la Cambra Alta. “Reforçaria la posició valenciana en un espai de vocació territorial com és el Senat”, indiquen.
També en Compromís manegen aqueixa possibilitat. La coalició valencianista ha celebrat aquest dimarts una reunió de la seua executiva amb l’elecció dels seus negociadors en l’ordre del dia. “No hi ha una proposta formal”, coincideixen, després de ressaltar que els contactes amb la resta de les forces implicades són, en principi, favorables.
El president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, de Compromís, tenen molt a dir en una proposta que, en cas de prosperar, “traslladaria l’acord de govern del Botànic i el portaria al Senat”.
Amb els resultats de les eleccions generals de fa cinc mesos a la mà, la maniobra –que generarà resistències en el PSOE i pot abundar en la polèmica interna del Bloc (principal partit de Compromís) amb vista al seu imminent congrés–, propiciaria un tomb en el repartiment d’escons per al Senat. Els candidats d’aquest acord de forces progressistes se situarien amb molta probabilitat per davant dels del PP, la qual cosa permetria copar tres llocs per cada circumscripció valenciana. Aqueixos nou parlamentaris, juntament amb els senadors de representació territorial elegits per les Corts Valencianes (Lerma pel PSPV-PSOE, Carles Mulet per Compromís i Pilar Lima per Podem), permetrien crear un grup valencià en la Cambra Alta de 12 integrants, que se situaria com a quart grup del Senat, per darrere del Popular, el Socialista i el de Podem, i per davant dels grups catalans de Convergència i ERC i del Grup Basc. “Seria un dels grups més importants del Senat”, assenyalen des de la direcció socialista.
Si aqueixes no foren ja bones raons per a plantejar-se l’assumpte, la possibilitat de reduir d’11 a cinc la representació del PP valencià en la Cambra Alta és un altre motiu per a pensar bé la manera de concórrer als nous comicis. Desbordats per la nova plataforma, els candidats del PP haurien de conformar-se amb la quarta plaça al Senat per cada circumscripció, la qual cosa rebaixaria en sis senadors la seua representació i la deixaria en cinc (el PP té dos senadors territorials: Rita Barberá i Alberto Fabra). Aqueix canvi en el repartiment podria contribuir a minar la majoria de bloqueig del PP en el Senat en un període que se suposa de reformes polítiques i constitucionals importants.
La “possibilitat” està ací i les formacions cridades a articular aquesta mena de nova versió de la “via valenciana” tenen taxat el temps per a prendre decisions. El divendres 13 de maig és el límit legal per a inscriure les candidatures.