El Jutjat Contenciós Administratiu número 8 de Barcelona ha donat la raó a l’Ajuntament de Barcelona per a cobrar l’impost sobre béns immobles (IBI) a una congregació de l’Església catòlica que llogava un edifici propietat seua a una societat mercantil.
Segons el consistori català, aquesta és la primera vegada que la justícia es pronuncia a favor de la recaptació d’impostos municipals a l’Església pel fet de rebre rendiments econòmics del seu patrimoni, una via que podria aprofitar l’Ajuntament de València, que des de l’any 2015 amb l’entrada al Govern municipal de les forces d’esquerres treballa en aquesta mateixa direcció.
De fet, el regidor d’Hisenda de València, el socialista Borja Sanjuán, va anunciar el mes de juliol passat que havia sol·licitat un informe al Jurat Tributari de València perquè avalara jurídicament el cobrament del tribut, basant-se en una sentència del Tribunal de Justícia Europeu que considera les bonificacions tributàries a activitats econòmiques, siguen qui siguen els titulars, com a ajudes d’Estat il·legals, pel fet de generar una competència deslleial entre les que reben aquestes exempcions, en aquest cas l’Església, i les que no. Un informe que encara no està acabat i a què de ben segur s’incorporarà aquesta nova sentència judicial.
En virtut de l’article 15 de la Llei de mecenatge que regula aquestes exempcions fiscals, l’Ajuntament deixa de recaptar cada any 4,3 milions d’euros, dels quals entre un 40% i un 50% correspondrien a immobles de l’Església en què es desenvolupen activitats econòmiques amb ànim de lucre a què es girarien els rebuts.
En cap cas, tal com va afirmar l’edil, es giraran rebuts de l’IBI corresponents a edificis de culte ni tampoc a locals en què es desenvolupen activitats sense ànim de lucre.
L’antecessor de Sanjuán en el departament d’Hisenda, el difunt Ramón Vilar, ja va remetre per primera vegada l’any 2019 sis rebuts per un valor d’un total d’un milió d’euros a entitats dependents de l’Arquebisbat en els locals de les quals es desenvolupen activitats econòmiques, després de l’elaboració d’un minuciós estudi per a detectar-los. No obstant això, van recórrer acollint-se a la Llei de mecenatge esmentada i finalment no van pagar.
En concret, es van girar amb càrrec a les seus de la Universitat Catòlica, situades al carrer de la Corona, al carrer de Quevedo, entre Guillem de Castro i el passeig de la Petxina i en Jordi Joan. També a l’hospital de la Casa de Salut que ocupa una illa sencera en l’avinguda de Manuel Candela, amb titularitat de les religioses de Santa Anna. El recinte sanitari va facturar el 2018 al voltant de 32 milions d’euros.
Un altre dels immobles pels quals es va remetre el rebut és el situat en la cruïlla de l’avinguda de Guillem de Castro amb el carrer de Balmes. Allí se situa el convent de l’Encarnació de les carmelites calçades que data de l’any 1502.
Per la seua condició d’edifici de culte i residencial de les monges, està exempt del pagament de l’IBI. No obstant això, lloga els seus baixos a cinc empreses i una part important de l’immoble (sota més plantes) al Quart Youth Hostel, per la qual cosa els tècnics entenen que han d’abonar la part proporcional corresponent als baixos comercials i a la zona de l’edifici dedicada a ús hoteler.
No obstant això, els responsables de les diferents entitats van recórrer i finalment van quedar exemptes en virtut de l’esmentada Llei de mecenatge.
L’arxidiòcesi de València va recaptar l’any 2017 un total de 2,1 milions d’euros en concepte d’ingressos per patrimoni i activitats econòmiques per les quals no va tributar, tal com mostren els comptes publicats per elDiario.es. Aquests ingressos corresponen, la majoria, a lloguers d’immobles pels quals l’Església no abona hui dia l’IBI.
València coordina una modificació legal
Paral·lelament, el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de València, Borja Sanjuán, i la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín, van mantindre dimarts una reunió telemàtica amb els portaveus d’Hisenda i Pressupostos del grup parlamentari socialista en el Congrés dels Diputats, Patricia Blanquer i Montserrat Mínguez García, per coordinar els treballs de modificació de la Llei de mecenatge que permeta cobrar a l’Església impostos municipals per les activitats econòmiques que desenvolupa.
En la trobada, Sanjuán ha explicat la faena desenvolupada per l’Ajuntament de València des del 2015 per poder cobrar impostos a les confessions religioses per totes les activitats per les quals obtenen un benefici econòmic, tal com ha avalat la justícia europea i ja han reconegut alguns tribunals espanyols.
“Hui hem mantingut una reunió des de la Regidoria d’Hisenda de l’Ajuntament de València i la Regidoria d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona amb els portaveus d’Hisenda i Pressupostos del grup socialista en el Congrés dels Diputats. L’objectiu és coordinar-nos per acabar amb els beneficis fiscals injustos que a Espanya rep hui dia l’Església catòlica, que deixa de tributar per unes activitats econòmiques per les quals si que paga qualsevol autònom o empresari”, ha manifestat el regidor després de la trobada telemàtica.
El regidor ha subratllat que les administracions estan fent ara un esforç “per a intentar adaptar aquesta normativa al que ja diu el dret de la Unió Europea i defensem des d’aquests ajuntaments i és que a igual activitat econòmica igual tributació. Fins hui aquests beneficis són del tot il·legals i el que necessitem és aclarir la norma per donar cobertura al que ja estan dient els tribunals donant la raó als nostres ajuntaments”.
La modificació de la Llei de mecenatge en què estan treballant els ajuntaments de València i Barcelona en el marc de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) afectaria exclusivament les activitats econòmiques que es duen a terme directament per confessions religioses o en immobles propietat seua i que, per tant, col·lidirien amb la lliure competència pel fet d’estar exemptes actualment de qualsevol mena de tributació en contra dels dictàmens de la justícia europea. Totes les activitats socials o vinculades amb el culte, per part seua, mantindrien tots els beneficis fiscals que els atorga la Llei de mecenatge.