El Síndic de Greuges, homòleg valencià del Defensor del Poble, ha dictat una resolució en què constreny la Conselleria de Serveis Socials, dirigida per la popular Susana Camarero, a agilitzar el règim de visites d’una menor tutelada amb els dos pares que la van acollir durant cinc anys, que actualment detenen la guarda preadoptiva de la germana menuda de la xiqueta. Es tracta del matrimoni homosexual que va denunciar la campanya d’odi en xarxes socials propiciada per l’agitadora ultra Cristina Seguí a conseqüència de la qual van haver d’abandonar el seu lloc de residència. La Fiscalia i l’acusació particular demanen quatre anys i mig de presó a Seguí, a la vora del banc dels acusats en aquesta causa, per tres presumptes delictes contra la intimitat, pel fet de considerar que va difondre dades en canals d’extrema dreta que permeten identificar la xiqueta i llançar “comentaris menyspreadors” per l’orientació sexual del matrimoni acollidor.
La germana major, després de cinc anys acollida pel matrimoni, va ser entregada als seus avis materns en compliment d’una sentència ferma del Tribunal Suprem (TS), dictada el 25 d’octubre de 2023. La seua germana biològica, també en situació de desemparament, està actualment acollida en guarda preadoptiva pel mateix matrimoni. La tutela de les menors ha estat immersa en mitja dotzena de procediments judicials impulsats pels avis paterns, incloent-hi una querella contra la Conselleria d’Igualtat.
Després de l’execució de la sentència del TS, que acordava l’acolliment familiar permanent de la germana major per part dels avis materns, els informes de l’Equip d’Intervenció amb Infància i Adolescència d’un ajuntament i d’una psiquiatra de l’Hospital La Fe de València van desaconsellar l’inici de les visites amb el matrimoni argumentant que es comprometia l’estabilitat emocional de la xiqueta i la consolidació de l’acolliment.
Així doncs, la Comissió d’Adopció i Alternatives Familiars de la Generalitat Valenciana va acordar el 27 d’abril de 2023, per unanimitat, delegar la guarda amb finalitats d’adopció de la germana menuda en favor del matrimoni. El 25 de gener passat, el mateix organisme va proposar ampliar l’adopció oberta a contactes amb la germana major i amb un segon germà, en una visita mensual supervisada de dues hores en un Punt de Trobada Familiar.
No obstant això, el matrimoni que va acollir a la germana major durant un lustre va plantejar una queixa davant el Síndic de Greuges per a tractar d’agilitzar les visites previstes, per considerar que “es vulneraven els drets tant de les menors com d’ells mateixos”, segons indica una resolució de l’organisme del 14 d’agost passat.
El Síndic de Greuges sosté que la conselleria que dirigeix la popular Susana Camarero no li va donar compte d’un informe i d’un acord de la comissió tècnica de mesures de protecció jurídica del menor per a establir les visites amb el matrimoni, “que no s’havien dut a terme”, segons recorda.
En les seues conclusions de la investigació, l’organisme dirigit per Ángel Luna adverteix que “no entra a valorar les actuacions judicials fetes en el cas i que van motivar el cessament de l’acolliment” de la germana major amb les persones promotores de la queixa.
Encara que les trobades entre els tres germans es van iniciar l’11 de juny passat, els acollidors anteriors de la germana major, amb qui van conviure “durant cinc anys”, encara no l’han vista.
La resolució considera que s’incompleixen diversos articles de la llei autonòmica de drets i garanties de la infància i l’adolescència relatius a les relacions amb familiars i persones pròximes. També al dret de la menor “a ser informada de la seua situació i a ser sentida i escoltada en qualsevol procediment administratiu o judicial en què estiga afectada”.
“Transcorreguts més de sis mesos des que es va produir la separació entre la menor d’edat objecte d’aquesta queixa i els seus acollidors llavors, la xiqueta no sols no ha tingut cap contacte amb ells, sinó que a més desconeix que la intenció d’aquests ha sigut, des del principi, complir la resolució judicial, però sense trencar la relació i el vincle afectiu amb ella”, afirma el Síndic de Greuges.
L’organisme conclou que la Conselleria de Servicis Socials “incompleix” l’obligació de garantir el dret de la menor al fet que s’afavorisca la seua “continuïtat biogràfica i a conéixer els seus orígens i la seua història personal”, tal com estableix la legislació específica en la matèria.
Els tècnics que van desaconsellar les visites, recorda la resolució, van reconéixer que el matrimoni que la va acollir durant un lustre (“la major part de la seua vida”) eren “persones significativament importants” per a la xiqueta.
“El temps transcorregut des que es va produir la separació de la menor d’edat i els seus antics acollidors, i el que reste fins que s’acorde, si escau, la programació de visites, posen en dubte l’agilitat necessària en la presa de decisions, tenint en consideració l’irreversible efecte del pas del temps en el desenvolupament infantil, que ha de prevaldre en les polítiques públiques d’infància i adolescència, i que suposa un dels seus principis rectors”, afirma el Síndic de Greuges.
L’organisme també manifesta que “sorprén” que la denegació oficial de les visites s’escude en l’“actual clima de bel·ligerància entre els sol·licitants i els avis i actuals acollidors de la menor” sense que la Conselleria d’Assumptes Socials assenyale si “està mitjançant davant aquesta presumpta situació perquè es resolguen les discrepàncies”.
La resolució, a més de recordar al departament autonòmic diverses obligacions legals, recomana que les decisions que afecten la infància i adolescència “s’adopten de manera col·legiada, interdisciplinària i amb l’agilitat necessària”. També suggereix que es convoque “com més prompte millor” la comissió que ha d’acordar el règim de visites entre la família promotora de la queixa i la menor de qui van ser acollidors perquè “puga iniciar-se sense dilació i en condicions d’acord amb la rellevància de la relació prèvia entre ells”.