La pilota urbanística impulsada per l’Ajuntament de València a Benimàmet de què es beneficiaran promotores com Rover Alcisa o Benisur Hábitat SL implicarà la requalificació de 340.000 metres quadrats de sòl agrícola amb el màxim grau de protecció que atorga el pla general d’ordenació urbana (PGOU) de l’any 1988.
L’alcaldessa de València del PP, María José Catalá, va anunciar dilluns passat 16 de setembre que l’Ajuntament, “davant la preocupant falta d’habitatge a la ciutat”, impulsarà “de manera immediata” una “nova bossa de sòl” que estarà situada en la pedania de Benimàmet. Així doncs, va precisar que es tracta d’un nou sector de 402.675 metres quadrats amb una edificabilitat de 461.266 metres de sostre, on es podran construir més de 4.600 habitatges, dels quals quasi 1.000 seran de protecció pública. Catalá va assegurar més tard a preguntes dels mitjans que no caldria requalificar sòl. “Per descomptat, no hem de requalificar sòl, no hi ha horta afectada”, va dir.
No obstant això, tal com reculles les fitxes urbanístiques del sector, del total de la superfície a edificar, uns 340.000 metres quadrats estan qualificats de “no urbanitzables de protecció agrícola PA-1”. Segons les normes urbanístiques del PGOU, aquesta qualificació implica “protecció agrícola especial per a l’horta” . Això estableix un ús dominant agrícola, i queden prohibits la resta, incloent-hi el residencial, “tret de les edificacions tradicionals existents”.
Precisament, aquest és el motiu pel qual cal acudir a una requalificació dels terrenys, malgrat que Catalá va negar diverses vegades que fora necessari. Si no es fa, seria inviable culminar el desplegament del sector que no es va incloure en el PAT de l’horta de València, cosa que també elimina traves legals. Per a dur-ho a efecte d’una manera més àgil, la idea és fer una revisió puntual d’aquest àmbit del PGOU.
Com va informar elDiario.es, el desenvolupament d’aquesta zona parteix del conveni firmat el 5 d’octubre de 2007 entre la Generalitat Valenciana, amb Francisco Camps al capdavant, i l’Ajuntament, amb Rita Barberá com a alcaldessa, pel qual es va acordar el soterrament de les vies del metro al seu pas per Benimàmet. Segons recull el document, l’obra es finançava al 50% per totes dues administracions i el consistori es va comprometre a requalificar els terrenys limítrofs, en concret 342.000 metres quadrats de sòl agrícola, amb l’objectiu de destinar els aprofitaments urbanístics a finançar part de l’operació.
Per a fer-ho, Barberá va iniciar una revisió del pla general d’ordenació urbana (PGOU) que, a més d’aquest sector, n’incloïa 10 més en zones d’horta com la Punta, Campanar, la Torre, el Forn d’Alcedo, Castellar, Pinedo o Faitanar. En total s’havien de requalificar 450 hectàrees d’horta amb la idea d’alçar 30.000 nous habitatges, (20.000 de renda lliure i 10.000 de protegits), a més de zones verdes i espais dotacionals.
Davant aquesta expectativa d’urbanització, els terrenys van anar canviant de mans, adquirits per promotores en alguns casos. Tal com va comprovar in situ elDiario.es, en l’actualitat la major part de l’àmbit d’actuació és sòl degradat utilitzat en algunes zones com a aparcament i només hi ha horta productiva en la franja situada entre el Camí Nou de Paterna i l’autovia.
El procediment administratiu va avançar fins que el 2014 va eixir a exposició pública, un procés en què es van presentar ni més ni menys que 22.400 al·legacions, i van quedar les respostes a aquestes en mans de l’executiu d’esquerres sorgit el 2015 de les urnes, format per Compromís, el PSPV i València en Comú, amb Joan Ribó com a alcalde i el socialista Vicent Sarrià com a regidor d’Urbanisme. El nou equip de Govern va optar llavors per traure de la revisió del PGOU nou dels onze sectors aprovats pel PP, els terrenys del qual van quedar integrats com a horta protegida en el PAT de l’horta de València. D’aquesta manera es va evitar la destrucció de dos milions de metres quadrats de sòl agrari.
No obstant això, sí que es van mantindre els desenvolupaments de la Punta i de Benimàmet. En el primer cas, perquè era una parcel·la més pròxima a la Ciutat de les Arts i les Ciències i al nucli urbà i perquè només s’urbanitzaven un terç dels terrenys, recuperant l’horta en els dos terços restants. En el cas de Benimàmet, per tractar-se de sòls degradats i haver-hi una obligació vinculada al conveni urbanístic firmat amb la Generalitat el 2007. Amb tot, fonts socialistes asseguren que diversos promotors van pressionar en el mandat passat perquè s’aprovara el pla urbanístic de Benimàmet com una revisió puntual del PGOU, de manera que s’agilitzaren els terminis, una opció que va rebutjar l’edil d’Urbanisme llavors, Sandra Gómez: “Aquella operació es va paralitzar perquè es considerava que hi havia bosses de sòl més que suficients per a cobrir les necessitats sense haver de requalificar sòl agrícola”, expliquen.
Consultades fonts municipals de l’equip de Govern sobre aquest tema, van insistir que “aquest sòl, amb la revisió del PGOU, que van mantindre i van validar durant huit anys Compromís i el PSPV, és urbanitzable”, cosa que es contradiu amb el que estableixen les fitxes urbanístiques. Des de Compromís consideren que “cal construir habitatge i també, per descomptat, protegir l’horta cultivada” i afigen: “A València queden solars urbans pendents de construir per a consolidar la ciutat i pensem que això és una opció millor que fer una requalificació”.
Segons la documentació recaptada per aquest diari a través del Registre de la Propietat, les promotores Rover Alcisa i Benisur Hábitat SL posseeixen almenys una parcel·la cadascuna, de les més extenses del sector, en tots dos casos flanquejades per altres parcel·les de propietaris privats. Tots hauran de fer front a les càrregues urbanístiques que establisca l’Ajuntament.
En concret, la parcel·la de Rover Alcisa té una extensió de dues hectàrees, la qual cosa suposa uns 20.000 metres quadrats (quatre camps de futbol) i va ser adquirida el novembre del 2017. El document registral reflecteix un pagament en concepte d’impost de transmissions patrimonials de 16.700 euros. Tenint en compte que suposa entre un 8 i un 10% del cost de la transacció, la promotora hauria abonat al voltant de 167.000 euros pels terrenys. Rover Alcisa figura en la llista d’empreses que van finançar la campanya del 2007 de Rita Barberá fins amb 60.000 euros, segons recull la sentència de la peça separada A del cas Taula. Contactada per aquest diari, la promotora no ha fet comentaris.
Per part seua, Benisur Hábitat SL, que també ha preferit no fer comentaris a aquesta redacció, té almenys una parcel·la d’una hectàrea, és a dir, uns 10.000 metres quadrats (dos camps de futbol) que va adquirir el desembre del 2017.