Condemnats a tres anys i nou mesos i a tres anys de presó, respectivament, en l’anomenat cas Blasco, Marcial López i la seua parella i mà dreta, María José Cervera, eren els responsables de la Fundación Cultural y de Estudios Sociales (Fundación Cyes), que va servir per a robar el 2008 fons de la Generalitat Valenciana destinats a cooperació al desenvolupament. Tres immobles propietat seua se subhasten ara per rescatar una part dels 1,6 milions d’euros a què es va elevar el frau.
Les oficines que la Fundación Cyes va comprar a València (tres pisos units i un garatge) amb els diners de dues subvencions que havia d’haver destinat a projectes a Nicaragua ja van eixir a subhasta al seu moment, encara que no es van vendre perquè es van considerar insuficients les ofertes i la Generalitat va optar per quedar-se els pisos per 283.400 euros que no va haver de desemborsar, ja que es descomptaran del total pendent de recuperar. Ara, són les propietats particulars del president de Cyes i la seua parella les que es posen en oferta pública.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va decretar al novembre la subhasta pública, de manera electrònica en el portal del BOE, de tres lots taxats en conjunt en 325.743 euros corresponents a béns de López i Cervera. D’aquests, només un habitatge amb garatge a Castelló pot comprar-se sencer, ja que es tracta d’un immoble de ple domini de Marcial López. La taxació és de 204.393 euros. Les altres dues propietats són compartides: una sisena part indivisa que correspon a María José Cervera d’una casa a Canet d’en Berenguer, taxada en 48.203 euros, i la meitat indivisa que correspon a Marcial López (l’altra meitat és de la seua primera dona) d’un altre habitatge a Castelló, taxada en 73.147 euros.
El període de subhasta electrònica es va iniciar el dia 6 de febrer i acabarà el dia 26. El que se’n puga obtenir se sumarà als fons que fins ara s’han recuperat per aquesta causa. Una recuperació que, deixant a banda les oficines de la Fundación Cyes que es va quedar la Generalitat, no arriben 300.000 euros.
Els dos principals condemnats, l’exconseller de Cooperació amb el PP Rafael Blasco, i el seu còmplice, Augusto César Tauroni, a penes han tornat res. Si Tauroni ha pagat una mica més de 54.700 euros, a l’exconseller Blasco, que dóna nom al cas, se li van requisar 12.000 euros en els seus comptes corrents i se li descompten cada mes de la pensió per ordre judicial 973 euros.
Entre els béns amb què Blasco, condemnat a sis anys de presó, pot respondre a la seua responsabilitat destaca un luxós xalet a la Barraca d’Aigües Vives, a Alzira, encara que sempre s’ha sospitat que pot amagar diners i altres propietats en algun país estranger. Tauroni, per la seua banda, com ha revelat la instrucció, té apartaments i un vaixell a Miami. Els dos estan pendents, juntament amb altres col·laboradors ja condemnats i altres membres de la trama, de judici en altres dues peces del mateix cas. En una es jutjarà l’actuació d’una xarxa de petites ONG manipulades per Blasco i Tauroni per a saquejar les subvencions al desenvolupament. En l’altra, l’apropiació dels diners aportats pels valencians amb destinació a la construcció d’un hospital a Haití arran del terratrémol que va afectar aquell país.