LLEGIR EN CASTELLÀ
Als passadissos del col·legi de La Torre ja no hi ha rastre del fang. La riuada va arrasar amb el material de les classes de la planta baixa del centre, però el terra i les parets ja han recuperat el seu color. Per fi tornen a ser blanques, després de dies de neteja per part d'operaris i voluntaris. Pels passadissos encara no hi ha xiquets, però algunes mares de la pedania de la Torre, una de les zones més properes a la ciutat de València afectades per la DANA, esperen que es reprenga la normalitat de les classes en unes setmanes.
Mentre aquest dilluns altres col·legis ja han reobert les portes, a La Torre treballadors municipals obrien caixes i distribuïen nous mobles a les classes, sobretot, cadires i taules. Jardiners i transportistes reposaven la terra als cosiols, després de treure gran part del fang acumulat els últims dies. “És una escola que s'acaba de construir i crec que això ha fet molt perquè l'estructura estiga bé. Ens han dit que com a molt en quinze dies tornem”, explica Alina, mare d'una xiqueta que estudia al centre.
La seua filla Sheyla ha tornat hui al col·legi a saludar la seua professora. Aquest dilluns, passejava pels carrers de la Torre, però va tardar diversos dies a eixir per primera vegada de casa després de la riuada que va assolar la seua escola. Al principi, tenia por, però ja ho porta millor. “Estic avorrint-me, però ho porte bé”, explica Sheyla, que ja s'ha retrobat amb algunes companyes de classe després de la catàstrofe.
Dels primers dies després de la tragèdia, Sheyla, que ronda els sis anys, recorda la tasca dels veïns i dels voluntaris. Explica que la seua mare li va regalar una bicicleta seua, que li quedava ja xicoteta i que tenien en un traster per intentar vendre-la en alguna aplicació de segona mà, a una de les persones que va ajudar Alina a treure el fang d'un traster que tenen a un baix i que va ser arrasat per la riuada.
Els centres menys danyats per la DANA han començat a funcionar de nou aquest dilluns. La Conselleria d'Educació assegura que 22.000 alumnes s'han reincorporat a les classes després de la parada per la riuada i els danys provocats per la catàstrofe. Els 47 col·legis que han obert hui les portes ja han sigut desinfectats, segons indiquen des del Consell, per garantir la màxima seguretat de l'alumnat i dels professors.
Des del sindicat Stepv qüestionen que les xifres aportades pel Govern de Carlos Mazón siguen certes perquè asseguren que han visitat alguns centres que tenien previst obrir les portes a Catarroja i aquest dilluns no havien començat a funcionar. A més, demanen al Consell que la neteja de les escoles no recaiga en voluntaris, professors i famílies, sinó que siguen empreses especialitzades en desinfecció les que s'encarreguen d'aquesta missió.
El Govern valencià ha habilitat també centres d'acollida perquè xiquets i joves que han perdut la seua casa i se n'han anat a viure a un altre municipi, o aquells que estudiaven en centres que no es podran recuperar a causa dels danys patits , puguen seguir acudint a classes. Algunes famílies afectades per aquesta casuística i que viuen a la zona zero de la DANA estan esperant que els faciliten algun tipus de transport escolar perquè la major part no tenen possibilitat d'accedir-hi.
“Hem perdut els dos cotxes que teníem, com pretenen que porte els xiquets a València? Hauria de fer un munt de quilòmetres”, explica Javier, pare d'un xiquet que en va a quatre de Primària i un altre que va a primer d'Infantil. La seua família viu a Benetússer i està esperant que l'Ajuntament habilite un pavelló o alguna instal·lació per poder deixar els seus fills allí perquè tant ell com la seua dona s'han d'anar reincorporant a la feina.
Pablo José (12 anys) està a l'espera de reincorporar-se aquesta setmana a la seua escola. Després dels primers dies de la DANA va passar uns dies a Picassent amb els seus oncles, mentre els seus pares netejaven la destrossa causada per la riuada a La Torre. Va tindre l'opció de quedar-se en una escola d'acollida en aquest municipi, però ho va rebutjar, espera tornar a classe amb els seus companys els propers dies a Alfafar.
“Jo estic acostumat a la meua classe i em sentia estrany”, explica Pablo José, mentre ajuda els pares a netejar el fang d'alguns draps amb una pistola d'aigua a pressió al mig del carrer. Organitzacions que defensen l'interès dels menors, demanen a les administracions que destinen recursos per analitzar com aquesta catàstrofe natural ha impactat els xiquets i les xiquetes. Així mateix, expliquen que és “crucial” que es garantisca a la infància “la màxima normalitat possible”, tal com assenyala el Diario.es Ricardo Ibarra, director de la Plataforma d'Infància. Per això, insisteix que els grups escolars es mantinguen i que es conserve l'espai de socialització habitual dels menors contribueix a alleujar l'estrès.
Els docents també es mostren preocupats pel futur dels joves que estan cursant aquest any 2n de Batxillerat i preveuen examinar-se de l'Ebau aquest curs. Fa dos setmanes que no fan classe i són conscients que la reincorporació en alguns casos no serà senzilla després del trauma i les conseqüències emocionals d'una tragèdia que ha afectat les seues famílies i les seues cases.
“No competiran en igualtat de condicions que els alumnes de la resta d'Espanya o de tota la comunitat”, explica Cristina, professora de l'institut Maria Carbonell i Sánchez de Benetússer. Aquest centre tampoc no ha pogut obrir aquest dilluns. Operaris, professors i voluntaris segueixen traient fang de la planta baixa. Els danys causats per les riuades es perceben a la paret, on hi ha rastres de fang a més de metre i mig d'alçada; però també es veuen a l'exterior del centre amb tanques i portes arrancades. A l'entrada principal tenien una furgoneta encastada que ja han aconseguit retirar-se.
A diferència de la pandèmia, quan els alumnes de Secundària es van poder reenganxar a les classes a través d'internet, aquesta catàstrofe natural ha plantejat un context totalment diferent. “Nosaltres no podem començar a fer classe de manera en línia perquè hi ha molts d'aquests alumnes que ho han perdut tot. No tenen ni casa ni connexió en línia”, recorda Cristina.
A la porta dues professores més que estan netejant el centre parlen amb un parell d'alumnes que s'han acostat a saludar-les. Expliquen que un dels seus companys va trucar després de la riuada una de les docents per preguntar-li si l'aigua s'havia endut l'últim examen que havien fet dos dies abans. No li havia eixit molt bé la prova i tenia esperança que almenys la dona li donara una bona notícia. Però no va ser així. L'examen es va salvar de la catàstrofe i està en un lloc segur a casa de la seva professora.