La despoblació és un problema greu que afecta principalment les zones de l’interior, sobretot les àrees allunyades dels grans nuclis de població. L’estudi La distribución espacial de la población en España y sus implicaciones económicas, publicat pel Banc d’Espanya en el seu Informe Anual del 2020, advertia que 3.043 municipis espanyols estaven en risc de desaparició, és a dir, el 42% (aquest percentatge és molt superior al dels països del nostre entorn, que se situa en el 10%, amb nivells molt inferiors en països com Alemanya -1%- o Itàlia -4%).
Per a combatre la despoblació s’han posat en marxa diferents iniciatives, tant des de l’àmbit públic com des del privat. Un d’aquests projectes, impulsat per la iniciativa privada, es diu ‘Mi Aldea’, impulsat per l’historiador Julio Haya, que pretén afavorir el desenvolupament de Casas de Pradas, un llogaret de tot just 99 habitants –mig miler de veïns a l’estiu– pertanyent al municipi valencià de Venta del Moro la principal activitat del qual havia sigut l’agricultura no fa tant (Venta del Moro és el segon terme municipal de més grandària de la Comunitat Valenciana i té la renda per capita més baixa de tot el territori).
Així doncs, Haya torna als seus orígens –va nàixer en aquest petit llogaret, encara que fa més de vint anys que no hi resideix– per rehabilitar una sèrie de cases tradicionals, les primeres eren propietat d’amigues de la seua àvia, respectant el disseny i els materials originals. Els projectes són a càrrec de l’arquitecte Iván Paul, que també participa en la gestió de Mi Aldea. L’objectiu d’aquesta iniciativa és “atraure un turisme sostenible que funcione com a motor que ajude a mantindre viva la història, el patrimoni, la comunitat i l’economia” de Casas de Pradas.
Es tracta, com reconeix Haya, d’una iniciativa global per a “donar vida” a un nucli que, a poc a poc, ha anat perdent, no sols la major part dels comerços i els serveis, sinó també moltes de les dinàmiques que configuren el seu paisatge i el seu patrimoni edificat. Fins a la data, formen part del projecte una desena d’immobles: un ja està rehabilitat i en funcionament (Casa Felicita) mentre que hi ha un segon edifici en rehabilitació, Casa Felipa, i en projecte estan Casa Elena, Casa Emilieta, el Corral de Las Serranas, Casa de María, la Huerta del Sapillo i el Corral de Ramón: “Totes les cases prenen com a nom el dels veïns que amb les seues cures les convertien en llars”. Haya valora en uns 100.000 euros cada intervenció i entre 30.000 i 60.000 euros la inversió necessària per a adquirir cadascuna de les cases.
Precisament, la casa que està en funcionament des del mes de juny passat té una ocupació pràcticament del cent per cent des que es va posar en marxa, amb prop d’un centenar d’hostes procedents de diferents punts d’Espanya i de països com Suècia, Anglaterra, els Estats Units, els Països, França o Portugal.
Un “parèntesi” en una vida a tota velocitat
Davant la tendència globalitzadora actual, amb una població acostumada a viure en entorns “ràpids i canviants”, el llogaret “ofereix un parèntesi, un lloc en què reduir la velocitat i gaudir de tornar a l’essencial amb plaers moltes vegades oblidats com un bon llibre, guisar sense presses, un passeig pel camp, conversar sota les estreles o dormir sense despertador”.
Per a fer-ho, el projecte s’emmarca en l’entorn Parc Natural de les Gorges del Cabriol i en la Denominació d’Origen Utiel-Requena –marcada per la cultura del vi i una varietat gastronòmica important–, amb una àmplia oferta d’activitats d’aventura i rutes de senderisme en la natura.
La iniciativa també es proposa recuperar pràctiques tradicionals en risc de desaparició, com la producció pròpia d’oli o de ceràmica, així com ajudar la comunitat mitjançant l’execució de petites obres urbanes, la compra de material per a les activitats de les dones del llogaret o donar suport tècnic i jurídic a les demandes dels veïns.