En l'època de la transparència i el bon govern, a la Universitat de València se li ha produït un incendi en les retribucions que percep l'equip directiu que, de moment, pot tindre conseqüències impredictibles. Un informe de la Intervenció General, depenent de la Conselleria d'Hisenda de la Generalitat Valenciana, qüestiona els contractes i els complements que perceben el gerent i els vicegerents.
L'òrgan fiscalitzador arriba a enlletgir en el document que avalua a la institució l'any 2018 que els 86.648,96 euros anuals que percep el gerent són excessius i remarca que guanya un 23% més que el president de la Generalitat, la qual cosa la normativa autonòmica impedeix. Cap alt càrrec del sector públic pot ingressar més dels 70.009 euros a l'any que cobra Ximo Puig si no hi ha un informe exprés del ple del Consell perquè així siga, com passa amb alguns llocs específics.
Dimarts passat, El Mundo va fer públiques algunes de les conclusions de l'informe de la Intervenció General que qüestiona com la rectora Mavi Mestre va contractar com a gerent Juan Vicente Climent a través de la figura d´“alt càrrec”. eldiario.es es va posar en contacte aquest dimecres amb la universitat per a conéixer la versió de la institució sobre les excepcions detectades per l'òrgan fiscalitzador.
Fonts de la universitat van assegurar que les retribucions de la gerència es van aprovar en 2008 i 2009, que mai abans la Intervenció General havia posat problemes i que els nivells retributius qüestionats “no superen les limitacions establides en les successives lleis de pressupostos”. Des de la Universitat de València es va explicar que l'informe és un esborrany i que es van realitzar al·legacions, entre les quals també planteja que “la Universitat de València ha mantingut criteris similars en matèria retributiva a altres universitats públiques valencianes”.
Respecte al cobrament de dietes, també qüestionades per l'informe d'intervenció, des de la Universitat de València van argumentar que “es pretén aplicar una disposició reglamentària de la Generalitat en un àmbit que no li és aplicable”.
Després de l'interés suscitat en els mitjans de comunicació, el gerent va convocar d'urgència aqueix mateix dimecres els sindicats per a explicar la situació. A la trobada van acudir el vice-rector de PDI, el president de la mesa negociadora, el vice-gerent de PAS i la majoria de centrals sindicals.
“Mala imatge” de la Universitat de València
Els sindicats li van mostrar al gerent la seua preocupació per la “mala imatge” que aqueix informe de la Intervenció General donava de la Universitat de València i li van exigir que les explicacions també foren per a tota la comunitat universitària. En aqueixa reunió també va informar els sindicats que la setmana vinent les cinc universitats públiques valencianes tractaran aquest tema de les retribucions als equips directius i intentaran realitzar un informe conjunt sobre aquest.
Aquest dijous, el gerent ha enviat un comunicat a través de la comunicació interna de la Universitat de València per a explicar la polèmica sobre el seu qüestionat sou. Juan Vicente Climent assegura que la informació periodística part d´“una filtració” i manté que ha realitzat al·legacions que esmenta en l'escrit, però que no especifica. El gerent critica la Intervenció perquè “des de 2008 mai havia presentat cap objecció a aquest règim contractual i retributiu”.
Malgrat el seu nomenament amb la figura d´“alt càrrec”, el gerent de la Universitat de València no fa públiques en la pàgina web de la institució ni la seua declaració de béns ni la renda ni tampoc els viatges que realitza pel seu lloc de treball ni els regals que poguera percebre. Malgrat la tan defensada transparència a la qual apel·la el món de la universitat, tampoc fan públics aquests paràmetres cap dels membres de l'equip rectoral.
En canvi, tots els alts càrrecs de la Generalitat i centenars d'Ajuntaments, des de València a Bocairent, sí que mostren a la ciutadania els béns i les rendes anuals o a començament de legislatura. Una assignatura pendent de la universitat pública valenciana.
Fonts de la universitat mantenen sobre la no publicació dels béns, les rendes o els regals als càrrecs directius que les universitats públiques van acordar amb la Conselleria de Transparència en la passada legislatura que no se'ls obligaria perquè no se'ls pot assimilar als alts càrrecs de l'administració autonòmica.
Fonts de l'equip de l'anterior conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, van explicar que es va acabar assumint eximir als directius de les universitats perquè va haver-hi moltes pressions al·legant que no volien fer públics els ingressos per investigacions o patents.