“Cal que una vegada superada la pandèmia o almenys en un escenari de més certesa siga possible encaixar les peces que conformen el projecte de l’actuació territorial estratègica (ATE) i permeten donar viabilitat a alguna de les ofertes rebudes pels diversos potencials inversors, una vegada quede superada l’actual incertesa”.
Aquesta és l’única garantia a què hauran d’acollir-se les autoritats polítiques municipals i autonòmiques a l’hora de determinar si concedeixen al València CF una pròrroga per a culminar l’ATE, l’operació urbanística que inclou el trasllat del Mestalla a l’avinguda de les Corts Valencianes a canvi d’una requalificació molt avantatjosa en els terrenys del vell coliseu situat a l’avinguda d’Aragó.
La citació forma part de la carta que el club va remetre divendres a l’Ajuntament de València i a la Conselleria d’Economia, signada pel president del club, Anil Murthy, per mitjà de la qual proposen una reconfiguració del pla, però sense aportar cap mena de garantia quant a la fórmula de finançament de les obres.
De fet, segons el fragment reproduït, el compliment de tot el calendari establit queda supeditat al fet que acabe la pandèmia i milloren les perspectives econòmiques, circumstància que l’entitat esportiva al·lega com a principal causa per la qual no s’han pogut vendre les parcel·les del vell Mestalla a un preu suficient per a donar viabilitat a l’operació: “Aquest escenari, a data de presentació d’aquest escrit, està impedint als potencials inversors decantar-se per presentar una oferta que des del club puga ser acceptada”, diu la missiva.
Així doncs, davant aquesta situació, el club proposa un calendari de finalització dels diferents compromisos inclosos en l’ATE. En concret, es compromet a buscar el finançament necessari (sense donar detalls sobre aquest tema) per a iniciar la construcció del poliesportiu de Benicalap el 2022 i acabar-lo al desembre del 2023, així com reprendre les obres del nou estadi a mitjan 2024 i culminar-lo a mitjan 2026.
A més, en un termini de dos anys des de l’acabament i posada en marxa del nou Mestalla, el club es compromet a demolir el vell coliseu; a promoure al mateix temps la construcció de l’hotel contigu; a executar la zona comercial i l’aparcament subterrani previst en les parcel·les de les Corts Valencianes i de l’avinguda d’Aragó, així com la urbanització d’aquests últims terrenys.
Finalment, en un termini de dos anys després de la demolició del vell estadi, es compromet a construir les torres d’habitatges previstes en el pla urbanístic (uns 400 pisos en total).
L’ATE actualment en vigor estableix que el nou estadi havia d’estar acabat al maig del 2021 i el vell Mestalla derrocat com a data límit el 2023, ja que entre aquest any i el 2025 han d’estar executats els edificis d’habitatges en la parcel·la de l’avinguda d’Aragó
Presentat el document, ara són les autoritats urbanístiques les que han d’estudiar si aquesta declaració d’intencions és prou per no tombar l’ATE el pròxim 15 de maig, un tràmit que depén de la conselleria de Política Territorial que gestiona Arcadi España (PSPV), però que requereix d’informes tant de l’Ajuntament com de la Conselleria d’Economia que dirigeix Rafa Climent (Compromís).
Amb tot, serà determinant la postura que adopte l’Ajuntament de València, com a administració competent en matèria urbanística. En aquest sentit, la vicealcaldessa socialista, Sandra Gómez, s’ha mostrat escèptica davant la fiabilitat del compromís adquirit per Meriton Holdings (empresa del magnat Peter Lim que aglutina la majoria accionarial del club) i va comentar que hauria d’anar acompanyat d’un aval de l’empresari de Singapur per una quantia econòmica que garantisca la culminació del projecte si no es venen les parcel·les.
Per part seua, el vicealcalde Sergi Campillo (Compromís), va assegurar que només es plantejaran no demanar la nul·litat de l’ATE si el club, “amb la fórmula que siga, acaba l’estadi”.
Des de presidència de la Generalitat van preferir no pronunciar-se ja que, segons van assegurar, no havien rebut oficialment el document enviat pel club.