La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

València deixa escapar el mural inèdit (i debades) de Josep Renau: “Ningú ha despenjat el telèfon per a interessar-s’hi”

Lucas Marco

31 de julio de 2022 00:00 h

0

“Ningú ha despenjat el telèfon per a interessar-s’hi, en set mesos des que el vaig acabar no he rebut cap trucada”, lamenta Javier Parra, secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) i autor d’un mural inèdit de l’artista Josep Renau (València, 1907 - Berlín Est, 1982). El dirigent comunista va executar l’obra, titulada El futur treballador del comunisme i que les autoritats de la República Democràtica d’Alemanya (RDA) van encarregar el 1969 a l’artista exiliat i després van rebutjar. Ho va fer, sense cap subvenció, després d’elaborar un treball per al màster de disseny i il·lustració que cursava en la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV) i amb autorització de la Fundació Josep Renau.

Parra ha intentat que alguna institució pública valenciana instal·lara l’enorme obra, de 32 metres quadrats. No obstant això, les gestions han sigut infructuoses (en algun cas ni tan sols ha obtingut resposta) i l’autor del mural, deixeble artístic i polític de Josep Renau, ha recorregut a institucions culturals de primera línia a Madrid i Barcelona, que s’han interessat sense dubtar-ho a exposar el mural. “Ja és molt més que això d’ací a València”, declara a elDiario.es el dirigent comunista. “Que ningú s’haja interessat formalment a València contrasta bastant amb la rapidesa de resposta a Madrid i Barcelona”, afig Javier Parra.

L’artista es va posar en contacte amb nombroses institucions públiques (l’Ajuntament de València, la Diputació o la Conselleria de Cultura, entre altres) en un intent de cedir el mural perquè es quedara a la ciutat natal de Renau, autor d’una descomunal obra com a cartellista i muralista.

“L’única persona que es va interessar a títol particular pel tema del mural va ser [el vicepresident segon de la Generalitat Valenciana] Héctor Illueca [d’Unides Podem], sé que va fer alguna gestió, però no va anar més enllà, no va haver-hi cap resultat”, conta Parra. Algunes institucions van declinar l’oferta a causa de la grandària de la peça i altres ni tan sols hi van contestar. A través d’un exregidor d’Esquerra Unida a l’Ajuntament de València, el secretari general del PCPV va fer arribar la proposta a la regidora de Cultura en el consistori, Glòria Tello, de Compromís. “Mai em va arribar a contestar”, assenyala Parra. Fonts municipals assenyalen que l'exregidor d'EU va fer un “comentari de passada” davant un assessor de Glòria Tello. Així, l'Ajuntament de València al·lega que no es va fer un oferiment oficial de la peça. Les mateixes fonts assenyalen que aquest hauria de ser el primer pas.

Cap dels càrrecs públics convidats a la presentació del mural hi va assistir. Com s’explica aquest desinterés per una obra cedida gratuïtament? “Hi ha qüestions ideològiques clares amb Josep Renau concretament”, afirma Javier Parra, que també suggereix: “Si jo tinguera padrí, el mural estaria posat en sis mesos, València funciona així en molts sentits”. En contrast amb el desinterés per l’obra inèdita de Renau, l’executiu autonòmic que presideix el socialista Ximo Puig ha comprat fa poc la col·lecció artística de la família Lladró per 3,7 milions d’euros.

L’autor del gegantesc mural lamenta la poca atenció que s’ha prestat al genial artista: “Hi ha encara un muntó d’escrits seus sense editar”, critica. El desinterés de la seua ciutat natal a conservar l’obra contrasta també amb Alemanya, que ha invertit a restaurar i recuperar diversos murals de Renau elaborats durant la segona fase del seu exili a l’RDA. “És curiós que a Alemanya sí que es preocupen per recuperar i restaurar aquests murals, fins i tot quan tenen un caire ideològic molt marcat”, afig Parra.

El mural El futur treballador del comunisme “està polititzat en l’essència, però no hi ha simbologia”. “No arribe a entendre què passa amb Renau a València”, declara l’autor. A més de l’exposició de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) sobre l’obra de Renau en l’exili i la recent edició del seu llibre Arte en peligro, sobre l’evacuació del tresor artístic espanyol dels bombardejos franquistes durant la Guerra Civil, el festival internacional de street art Graffitea de Xest va propiciar que es pintaren murals en homenatge a un dels artistes amb més projecció internacional del País Valencià.

No obstant això, Javier Parra considera insuficient la reivindicació de la figura de Renau a la seua ciutat natal. L’única institució que es va interessar pel mural inèdit va ser la UPV. “Quan la Facultat d’Informàtica es va assabentar que estava pintant el mural, em van telefonar interessant-s’hi i em van proposar una versió sis vegades més menuda perquè poguera cabre en les seues instal·lacions”, relata el dirigent comunista. Així doncs, l’edifici 1E de la Facultat d’Informàtica de la UPV en té una versió reduïda, composta per quinze taulers de fusta pintats amb acrílic.

La versió original que va dissenyar Josep Renau del mural, materialitzada durant tres anys pel seu deixeble, eixirà després de l’estiu cap a Madrid i Barcelona. “De moment, és el que hi ha”, deplora Javier Parra.